La Porta del Cel (II)
Refugi de Cercastan, 28 de juliol de 2007
No hi ha res comparable a la sensació de sentir-te net i relaxat després d'una llarga caminada d'alta muntanya. No fa encara una hora que hem arribat al refugi on passarem l'última nit d'aquesta travessia per l'alt pirineu català. I després d'una dutxa d'aigua calenta i un refresc tonificant, el contrast és inevitable: l'esforç desmesurat de la marxa i la serenitat d'aquest precís moment on, il·luminat per un sol encara potent, escric aquestes paraules damunt la fusta d'una antiga taula d'exterior. És un contrast de situació d'una simetria perfecta; d'un antagonisme matemàtic. Si la sensació que ara mateix m'impregna té un antònim, aquest ha de ser, per força, allò que sentia quan pujava una de les interminables tarteres que hem superat avui.
Al refugi de Pinet, un home francés d'aspecte estrafolari, amb una guitarra al coll i dubtosos coneixements de música, "anima" totes les nits de muntanya amb cançons populars franceses. És, sens dubte, l'atracció del refugi, una mena de "mascota" que, amb unes quantes copes de conyac de més, fa emocionar el nombròs grup de francesos que, apassionats, l'acompanyen amb els cors. Res a dir: jo faria el mateix i m'emocionaria d'igual manera si algú comencés a cantar alguna cançò de Lluís Llach o Ovidi Montllor en un refugi d'alta muntanya.
Al refugi de Cercastan però, l'animació ve a càrrec d'una altra mena de mascota; ací, l'espectacle té forma d'ase blanc. L'animal té el simpàtic costum d'enflairar i mossegar tot allò que troba al seu abast i s'aprofita de l'estat dels caminants que s'acosten al refugi: desfets com arriben, deixen la motxilla o les botes al primer lloc que troben... i ja han begut oli! No te'n pots descuidar! El cartell que hi ha a la porta del refugi adverteix tothom que hi arriba: "El refugi no es fa responsable dels objectes que l'ase puga empassar-se o mossegar". Em pregunte si s'haurà empassat algun aparell tipus càmera digital o telèfon mòbil. Ho cobrirà la garantia? La veritat es que no m'estranyaria gens que ja n'hagués tastat algun: fa uns segons he hagut d'aturar l'escriptura perquè la bèstia ha estat apunt d'empassar-se el quadern on escric!
No hi ha res comparable a la sensació de sentir-te net i relaxat després d'una llarga caminada d'alta muntanya. No fa encara una hora que hem arribat al refugi on passarem l'última nit d'aquesta travessia per l'alt pirineu català. I després d'una dutxa d'aigua calenta i un refresc tonificant, el contrast és inevitable: l'esforç desmesurat de la marxa i la serenitat d'aquest precís moment on, il·luminat per un sol encara potent, escric aquestes paraules damunt la fusta d'una antiga taula d'exterior. És un contrast de situació d'una simetria perfecta; d'un antagonisme matemàtic. Si la sensació que ara mateix m'impregna té un antònim, aquest ha de ser, per força, allò que sentia quan pujava una de les interminables tarteres que hem superat avui.
Al refugi de Pinet, un home francés d'aspecte estrafolari, amb una guitarra al coll i dubtosos coneixements de música, "anima" totes les nits de muntanya amb cançons populars franceses. És, sens dubte, l'atracció del refugi, una mena de "mascota" que, amb unes quantes copes de conyac de més, fa emocionar el nombròs grup de francesos que, apassionats, l'acompanyen amb els cors. Res a dir: jo faria el mateix i m'emocionaria d'igual manera si algú comencés a cantar alguna cançò de Lluís Llach o Ovidi Montllor en un refugi d'alta muntanya.
Al refugi de Cercastan però, l'animació ve a càrrec d'una altra mena de mascota; ací, l'espectacle té forma d'ase blanc. L'animal té el simpàtic costum d'enflairar i mossegar tot allò que troba al seu abast i s'aprofita de l'estat dels caminants que s'acosten al refugi: desfets com arriben, deixen la motxilla o les botes al primer lloc que troben... i ja han begut oli! No te'n pots descuidar! El cartell que hi ha a la porta del refugi adverteix tothom que hi arriba: "El refugi no es fa responsable dels objectes que l'ase puga empassar-se o mossegar". Em pregunte si s'haurà empassat algun aparell tipus càmera digital o telèfon mòbil. Ho cobrirà la garantia? La veritat es que no m'estranyaria gens que ja n'hagués tastat algun: fa uns segons he hagut d'aturar l'escriptura perquè la bèstia ha estat apunt d'empassar-se el quadern on escric!
