UN COP DE PUNY
Un disset de juliol, el de 1841, va sortir al carrer el primer exemplar d'un dels setmanaris satírics anglesos de més grapa i anomenada durant més d'un segle i mig, el PUNCH. Durant el primer deceni es va caracteritzar per la defensa dels ideals del Cartisme i dels Radicals: Democràcia, República i Dret de Vaga. Fou especialment combatiu en la denúncia dels abusos i maltractaments que sofrien les dones.
El dos de setembre de 1848 va publicar una sàtira de l'obra "La mà considerada frenològicament: un cop d’ull a la relació del cervell en l'organització del cos." L'articulista estrafà els mots Aristotle i Aristedes amb l'afegitó d'una 'w' i el procediment d'assenyalar la 'a' com a prefix privatiu: A-wristotle i A-wristedes, aconseguint vincular-los amb la manca de -wrist, puny-, i confia que en aquests grans pensadors i la resta de l'a-wristocracy dels genis de la humanitat trobarà uns punys d'una perfecció absoluta. No dubta que aquesta ciència podrà distingir els dits d'algú afectat de pruïja dels d'algú que els fa córrer massa.
La setmana següent, Punch fila encara més prim i presenta aquesta vinyeta:
Frenologia de la mà
que reprodueix Lisa Surridge a la seva obra BLEAK HOUSES -Cases Inhòspites, traduiria jo-, amb el subtítol -La violència marital en la novel·lística victoriana- Ho fa al primer capítol on analitza les primeres obres de Dickens. El rètol SYKES al motlle de guix, denotava inconfusiblement a Bill Sikes, l'assassí de la seva companya Nancy, tanta era llavors la popularitat d'Oliver Twist, 1837-39, que el binomi Nancy-Sikes equivalia al binomi Víctima-Botxí.
De la insinuació a l'expressionisme més ferotge: il·lustració de F.W. Pailthorpe de l'assassinat de Nancy en una edició d'Oliver Twist del 1886.
El dos de setembre de 1848 va publicar una sàtira de l'obra "La mà considerada frenològicament: un cop d’ull a la relació del cervell en l'organització del cos." L'articulista estrafà els mots Aristotle i Aristedes amb l'afegitó d'una 'w' i el procediment d'assenyalar la 'a' com a prefix privatiu: A-wristotle i A-wristedes, aconseguint vincular-los amb la manca de -wrist, puny-, i confia que en aquests grans pensadors i la resta de l'a-wristocracy dels genis de la humanitat trobarà uns punys d'una perfecció absoluta. No dubta que aquesta ciència podrà distingir els dits d'algú afectat de pruïja dels d'algú que els fa córrer massa.
La setmana següent, Punch fila encara més prim i presenta aquesta vinyeta:
Frenologia de la mà
que reprodueix Lisa Surridge a la seva obra BLEAK HOUSES -Cases Inhòspites, traduiria jo-, amb el subtítol -La violència marital en la novel·lística victoriana- Ho fa al primer capítol on analitza les primeres obres de Dickens. El rètol SYKES al motlle de guix, denotava inconfusiblement a Bill Sikes, l'assassí de la seva companya Nancy, tanta era llavors la popularitat d'Oliver Twist, 1837-39, que el binomi Nancy-Sikes equivalia al binomi Víctima-Botxí.
De la insinuació a l'expressionisme més ferotge: il·lustració de F.W. Pailthorpe de l'assassinat de Nancy en una edició d'Oliver Twist del 1886.
