Per tot el mal que heu fet i que seguiu fent, mai em perdonaré haver-te deixat morir al llit cabró! I és que quan penso amb els joves que heu executat l'odi, la ràbia i l'IRA, em crema els nervis i omple els pulmons de foc per escupir a questa falsocràcia que tu i els teus us vau fer a mida... Avui ha mort un feixista i això s'ha de celebrar, però demà cal continuar la lluita, el combat per la memòria dels lluitadors i lluitadores que han donat llurs vides en defensa de la llibertat social i nacional dels pobles d'europa i el món!A la memòria de la Blanca, del Jordi martinez de foix, del Miquel grau, del Gustau, el Fèlix, el Martí i tots els qui el feixisme ha intentat arrecar les ànimes... Visca la dignitat dels que lluiten! Mort al feixisme!
Avui recordo com la Bea de Barna em donava la notícia, tornant de Roda conduïnt... Avui 4 anys després de l'assassinat del carlos a Madrid, torno a recordar aquells calfreds, aquelles llàgrimes salades i amargues i aquella impotència de no poder estar amb els amics i amigues de Yesca i de Madrid, que perderen una flor d'aquelles que dona esperança. Aqui també vam veure com l'arrencaven a colp de punyal com altres vegades haviem sofert... Després em demenareu que cedeixi i que no em deixi portar pels sentiments, i que això era part del passat i que son casos aïllats i que ja vivim en pau i tranquilitat, que no val la pena continuar per sendes d'un combat que va morir el 20-N del 75 al llit, amb el dictador... I respondré que no hi ha altre Pau que la justícia que vol dir dignitat! Que MAi deixarem aquest combat, que seguirem estimant als nostres i ens farem grans amb els nostres, i que nostres son tots, tots els que no callen i malgrat la pena, la ràbia, la tristesa de perdre moltes coses en aquestes trinxeres, cada dia guanyem més, perquè creiem més en nosaltres i creiem més en ells i elles que ja no hi son, però, que encara viuen en el nostre caminar, somniar i disfrutar. I lluitarem fins aquell matí, que el sol sortirà, i a sobre d'ell un podrà veure, un estel roig que lluirà encès pels que han caigut lluitant... Per el Carlos i per tots i totes...
nil |
L'altiplà |
dilluns, 1 d'agost de 2011 | 17:51h
Ahir vaig estar a la cloenda del 19è Solc, feia anys que no anava a la plaça d'Oristà i també feia anys que no assistia una tarda de diumenge a un dels cicles més arrelats a un territori. Recordo els primers anys del solc i crec realment que el Solc ha recuperat moltíssimes coses perdudes a molt llocs del país i ha ajudat a recuperar la partinença a una comarca que és "un diamant en brut" deixada a la seva sort per els senyorets de poder i que amb la mé ferma humilitat i convicció ha despertat i un dia serà reconeguda com a tal. El Miquel gil ens va recordar el País Valencià que no surt a la tele ni als diaris, ens va recordar aquella horta de Massalfassar i el seu infern, ens va portar pel cabanyal i no vaig poder evitar aturar la ment en aquells carrers del carme i Benimaclet, a Burjassot, a xàvia, i com no a l'illa que jo també he estimat com en Vicent Andrés Estellés, a Menorca i Mallorca ens va ajudar a reafirmar el que ja sabem que hi ha un país que pot viure en naturalitat tant natural com aquella plaça d'Oristà aplaudint els músics del sud que ens regalaven sons i sobretot una veu que passarà a la història. Va ser una tarda d'aquelles úniques d'aquelles de Lluçanès, veniu un dia val la pena el Solc també és dels Països Catalans...
Com diuen els amics de València ens cal coratge, i correrem descalços sota un cel de mil estrelles, a les nits d'hivern de pluja i fred, sentirem la fúria corrent per les nostres venes la noció salvatge contra el vent, clavarem les mans a les arrels d'aquesta terra, omplirem carrers amb les riuades d'alegria i guanyarem la nostra llibertat.
Espanya la claveguera del Franquisme, segueix el seu camí cap a la seu propi extermini, el problema és que està decidida a exterminar tot el que se li posi per davant. Per davant té milers i fins i tot milions de ciutadans i ciutadanes que no ens arronsem malgrat la duresa de la repressió que desferma.
Fa uns dies contemplava en un reportatge com els joves Egipcis, passaven a l'acció. Farts de les desigualtats produïdes per un sistema americà de govern Egipci, es veien obligats a prendre el carrer amb força. Aquests joves ens explicaven que el poble Egipci té la força de l'elefant i que quan s'aixequés acabaria amb l'opressió. De moment sembla que tenen raó... Sempre he sentit una profunda atracció pel poble egipci i per Egipte en general, suposo que el fet de portar per nom el riu més llarg del món i que travessa i desenvoca en aquest país, ha influenciat, però ara més que mai observo amb respecte i profunda admiració la lluita d'aquest poble mil.lenari, que desitgo i crec sincerament que ens donarà una lliçó per el futur del spobles i les persones lliures. Sols el poble salva el poble!
Un video que val la pena http://www.youtube.com/watch?v=kAdzho_Anho&feature=player_embedded#
Avui crec més fermament que mai, aquest mal mon capitalista pot començar a acabar... Vull animar i donar força a les revoltes populars de Tunísia on el poble treballador ha sortit al carrer unit, per acabar amb un model imposat pels EUA arreu dels països del Magrib i el nord d'Àfrica. Es desperta dins meu una esperança per una terra molt propera a la meva, molt comuna i alhora distanciada per unes diferències socials imposades per occident. La resposta popular dels saharauis a la politica opressora de l'estat del Marroc, s'ha fet més evident quan aquests han estat capaços de deslliurar-se de les polítiques traïdores i corruptes que han marcat el Front Polisari els darrers anys, i obligant a retornar el debat en els drets del poble i no en pactes autonomistes i de renúncia. El campament independentista muntat als afores d'Al-Ayun, simbolitza un punt d'inflexió en el camí de la sobirania d'aquest poble que no només reivindica una sobirania politica, sino que deixa clar als estats occidentals que els saharauis no renunciaran a la seva cultura ni a cap dels seus drets com a poble, i no acceptaran cap estat imposat per occident. Els punts més clau del trencaclosques Africà ara mateix es troben, en la clau d'Egite i el pany Algerià. La lluita d'aquests pobles no només ens ha desperençar per la fi de règims dictatorials sinó que ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat de que la politica passi a ser d'una vegada per totes popular. Un altre afer postitiu de les revolucions nord-Africanes, és la fi d'Al-Qaeda i de l'excusa yanki per mantenir l'ocupació de palestina, ja que un estat no influenciat pels EUA, possiblement apliqui polítiques socials que donaran sortides a la juventut dels barris més humils d'Alger, Tunis, El Caire, Rabat... Cal tenir clar que els militants islàmics radicalitzats, surten de les situacions de pobresa més extrema, provocada per la corrupció dels governs dictatorials imposats per EUA i Israel. I la fi del règim de Mubarack podria provocar un canvi politic en tot l'orient mitjà que desitjo faci veure la llum del llarg túnel que pateix el poble palestí.
Avui dia 17 de gener, l'illa de Menorca defensa el seu dret a viure en una terra lliure, una data força desconeguda per la gent de la resta dels Països Catalans, fet totalment pensat per l'Estat Espanyol en la seva lluita d'esquarterament del territori dels Països Catalans. Poc pensaven els espanyolistes apoltronats a l'illa que aquest 2010 i 2011 canviarien tantes coses en aquesta tros de terra que atrapa a tot viatjant amb les seves cales i boscos de pi on jeuen les vaques vermelles simbol d'aquesta pàtria de mar. Serà per l'Acampallengua i el debat que n'ha derivat, serà per la indignació que desfermen els partits convencionals quan diuen que ha de sonar l'himne Espanyol a Ciutadella per la diada de Menorca, o serà per la necessitat de trobar sortides a un futur que Espanya ens l'ha pintat a base de negre. Però avui ha aparegut aquest cartell per els blogs i xarxes socials de Menorca. Avui més ràbia em fa l'imatge grotesca del botifler d'en Mas fent Vacances a l'illa que només serveix per això, per fer-li de trista illa d'agost. Alguns policies i ministres espanyols pensaven que per maltractar els menorquins com l'Edu callarien les boques dissidents. Avui podem dir que Espanya i les seves bases militars, que controlen que els menorquins no es desempalleguin del jou espanyol i teixeixin lligams amb les altres illes i el germà Principat, son una mica més aprop de desaparèixer...
nil |
La Forja |
dilluns, 20 de desembre de 2010 | 16:06h
Sí! Només hi ha un camí; Els Països Catalans com a única garantia de canvi social, i de futur per tots els catalans i catalanes! Alguns
diràn que el problema tan sols ve de l'ocupació que mantenen Espanya i
França, i si evidentment que és la gran part del problema, però més
evident és, que el remei a tots els afers que malmeten la cohesió
nacional i social ve donat per la capacitat dels i les Catalanes
d'autoorganitzar-se i fer passos cap a un nou model social que acabi
amb la discriminació de classes aguditzada per la crisis capitalista del
s. XXI.
Avui em presento públicament, el mateix dia que Catalunya apallissa Uruguai, per un aplastant 9 a 1. Un bon inici, avui la selecció nacional del meu país, malgrat no ser del
país complet, ha jugat a Vic, com sempre els Vigatans 1705, recolzant
l'equip, avui Catalunya...
Quina millor manera per encetar aquest bloc, a veure si ens acostumem a
guanyar, que ja ens toca, i si és per pallissa millor!
Avui recordo com la Bea de Barna em donava la notícia, tornant de Roda conduïnt... Avui 4 anys després de l'assassinat del carlos a Madrid, torno a recordar aquells calfreds, aquelles llàgrimes salades i amargues i aquella impotència de no poder estar amb els amics i amigues de Yesca i de Madrid, que perderen una flor d'aquelles que dona esperança. Aqui també vam veure com l'arrencaven a colp de punyal com altres vegades haviem sofert... 
Ahir vaig estar a la cloenda del 19è Solc, feia anys que no anava a la plaça d'Oristà i també feia anys que no assistia una tarda de diumenge a un dels cicles més arrelats a un territori. Recordo els primers anys del solc i crec realment que el Solc ha recuperat moltíssimes coses perdudes a molt llocs del país i ha ajudat a recuperar la partinença a una comarca que és "un diamant en brut" deixada a la seva sort per els senyorets de poder i que amb la mé ferma humilitat i convicció ha despertat i un dia serà reconeguda com a tal.
Com diuen els amics de València ens cal coratge, i correrem descalços sota un cel de mil estrelles, a les nits d'hivern de pluja i fred, sentirem la fúria corrent per les nostres venes la noció salvatge contra el vent, clavarem les mans a les arrels d'aquesta terra, omplirem carrers amb les riuades d'alegria i guanyarem la nostra llibertat.
Espanya la claveguera del Franquisme, segueix el seu camí cap a la seu propi extermini, el problema és que està decidida a exterminar tot el que se li posi per davant. Per davant té milers i fins i tot milions de ciutadans i ciutadanes que no ens arronsem malgrat la duresa de la repressió que desferma.
El dia 24 tots a Barcelona amb la Cup! Per la construcció nacional dels Països Catalans!
Fa uns dies contemplava en un reportatge com els joves Egipcis, passaven a l'acció. Farts de les desigualtats produïdes per un sistema americà de govern Egipci, es veien obligats a prendre el carrer amb força.
Avui crec més fermament que mai, aquest mal mon capitalista pot començar a acabar...
Avui dia 17 de gener, l'illa de Menorca defensa el seu dret a viure en una terra lliure, una data força desconeguda per la gent de la resta dels Països Catalans, fet totalment pensat per l'Estat Espanyol en la seva lluita d'esquarterament del territori dels Països Catalans. 
Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena, si la lluna féu el ple, també ho féu la nostra pena...
FERRERIES PRIMER CAP DE SETMANA DE JULIOL, MENORCA AVANÇA CAP A LA REUNIFICACIÓ
Avui em presento públicament, el mateix dia que Catalunya apallissa Uruguai, per un aplastant 9 a 1.
