Arxiu de la categoria: AELC

Vigileu-los!

0

“Vigileu els joves poetes, perquè acabaran superant-nos i condemnant-nos a l’oblit”

És la citació provocadora, i atribuïda al famós Autor Desconegut, amb què la gent de Gargots obre la seva primera incursió en paper:

Són joves. Són escriptors. Són del País Valencià. En aquest ordre o en una altra combinació. I fan una revista. Digital. Perquè els calés no sobren, precisament, si ets jove. Ni si ets escriptor. Ni si ho combines. En fi.

Ahir, que era dijous, a Ca Revolta, a València, van presentar l’antologia de textos gargotaires que han passat al format, diguem-ne, analògic. I va ser una festa preciosa. Perquè hi van fer comparèixer Estellés, Rodoreda, Ovidi i Llull (brutal, la veu del savi Ramon en diàleg incomprensible i molt místic amb el present). Per la música i les veus i l’acte acurat i amè (per fi!). Per l’alegria pura de sentir i voler i alçar literatura. I de fer-ho amb ganes. Sense demanar permisos. Amb el pic d’arrogància que cal si ets jove i escriptor i del País Valencià.

Vigileu-nos, clamen en forma de citació i d’avís i de somriure. I a fe que ho farem. No pas per por: amb esperança.

La meva gent

0

Dissabte vinent hi haurà, a València, un molt especial Sopar Estellés. Perquè hi celebrarem aquesta alegria de ciutat recuperada, perquè llegirem versos a la fresca, perquè entitats i institucions s’hi trobaran amb normalitat, perquè hi cantarà en Miquel Gil, perquè ja en teníem ganes, de celebrar.

L’altre dia, els representants de les entitats que s’han unit per organitzar aquest homenatge que València li ret a Vicent Andrés Estellés van venir a la llibreria per enregistrar-hi aquest vídeo. En acabat, els vaig fer una fotografia. De record.

Ara me la mirava i pensava que, sí, que aquesta, així, és la meva gent.

En sentit ampli. A alguns no els conec. Van venir de la web social multimèdia Xara per fer l’enregistrament. Avui no en sé els noms. No importa. Quan dic la meva gent vull dir exactament això. Aquesta fotografia. El que significa.

Del Sant Jordi a València

0
Publicat el 23 d'abril de 2012
La fotografia no té res a veure amb això que ara escric sinó amb el text que ve després, que és el tros de conte que he llegit a l’acte que avui s’ha celebrat a l’OctubreCCC, organitzat per ACPV i l’AELC: cinquanta-cinc escriptores i escriptors amb un minut per compartir un bri de literatura. I en Pau Alabajos. I la llibreria oberta. I una florista venent roses. Tot, presidit per un gran llaç quadribarrat que ens sumava al clam de les Illes. Practicant la normalitat. Perquè el 23 d’abril és, probablement, el dia més bonic de l’any.
(vet aquí el fragment d’un conte, “Úrsula”, d’AZ)

“No tenia un cervell gaire ben estructurat, l’Úrsula, però per això mateix no el trobava a faltar. Ella havia nascut per al triomf i la galindaina i des d’aquest convenciment bastia un món de tan poca substància com requeria l’objectiu: hauria volgut ser ballarina o tennista o una d’aquelles nedadores sincronitzades que enlluernaven les pantalles perquè eren com sirenes, repetien locutors perfectament entrenats per al tòpic; hauria volgut ser cuinera amb estrelles i programa amb el seu nom o escriure mediàtic i guanyar quota pròpia dins el televisor o una llarga llista de possibilitats que se li acudien a l’hora dels desigs, quan desconnectava del que fos que expliquessin a classe i es veia tota guarnida i pentinada de presentadora, quan tancava els ulls i intentava encarrilar-se els onírics desvaris (…). Però tot allò (el ball, el tennis, la cuina i els punts suspensius) reclamava, a més d’alguna mena de talent o de tendència o de capacitat, esforç. I de cap d’aquestes coses no n’havia sabut mai res, l’Úrsula. Ella, de fet, estava preparada per a la fama i prou.”

🙂

Publicat dins de contes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari