el bloc de la Núria

Dissabte vinent hi haurà, a València, un molt especial Sopar Estellés. Perquè hi celebrarem aquesta alegria de ciutat recuperada, perquè llegirem versos a la fresca, perquè entitats i institucions s’hi trobaran amb normalitat, perquè hi cantarà en Miquel Gil, perquè ja en teníem ganes, de celebrar.

L’altre dia, els representants de les entitats que s’han unit per organitzar aquest homenatge que València li ret a Vicent Andrés Estellés van venir a la llibreria per enregistrar-hi aquest vídeo. En acabat, els vaig fer una fotografia. De record.

Ara me la mirava i pensava que, sí, que aquesta, així, és la meva gent.

En sentit ampli. A alguns no els conec. Van venir de la web social multimèdia Xara per fer l’enregistrament. Avui no en sé els noms. No importa. Quan dic la meva gent vull dir exactament això. Aquesta fotografia. El que significa.

“No tenia un cervell gaire ben estructurat, l’Úrsula, però per això mateix no el trobava a faltar. Ella havia nascut per al triomf i la galindaina i des d’aquest convenciment bastia un món de tan poca substància com requeria l’objectiu: hauria volgut ser ballarina o tennista o una d’aquelles nedadores sincronitzades que enlluernaven les pantalles perquè eren com sirenes, repetien locutors perfectament entrenats per al tòpic; hauria volgut ser cuinera amb estrelles i programa amb el seu nom o escriure mediàtic i guanyar quota pròpia dins el televisor o una llarga llista de possibilitats que se li acudien a l’hora dels desigs, quan desconnectava del que fos que expliquessin a classe i es veia tota guarnida i pentinada de presentadora, quan tancava els ulls i intentava encarrilar-se els onírics desvaris (…). Però tot allò (el ball, el tennis, la cuina i els punts suspensius) reclamava, a més d’alguna mena de talent o de tendència o de capacitat, esforç. I de cap d’aquestes coses no n’havia sabut mai res, l’Úrsula. Ella, de fet, estava preparada per a la fama i prou.”

🙂