Ja no acceptem pop
Per tal que aquell personatge consentit no s’emportés el joc a una altra banda, els amics acceptaven qualsevol bajanada i un pop quedava així inclòs a la categoria “animals de companyia”. En fi. Era un anunci que va triomfar als anys noranta del segle passat: un joc de taula, un xantatgista, la necessitat de doblegar-s’hi.
A mesura que s’acosta el 27S, surten a la palestra personatges que, tot imitant aquell repel·lent, “amenacen” d’emportar-se la seva preuada capseta (una botiga de vestits de núvia, un banc, un beuratge escumós, un esprai neteja-cuines) a una altra banda en cas que guanyi el SÍ: “Es mi Scattergories y me lo llevo”.
No han tingut, però, els seus estirabots, la resposta que de segur s’esperaven. Aquesta vegada, s’ha imposat la dignitat, la naturalitat i la racionalitat: un vaixell no és un animal aquàtic. I hi ha més jocs que llonganisses.