nationalia |
dilluns, 23 de gener de 2012 | 12:35h
AURELI ARGEMÍ. Avui, 22 de gener, se celebra el Genocide Memorial Day a la School of Oriental and African Studies de Londres. Es tracta d'una iniciativa que els seus promotors voldrien convertir en una invitació adreçada a les entitats, institucions i particulars, per tal que arreu del món es commemoressin els genocidis que han colpit la humanitat i que haurien d'ocupar un lloc destacat en la memòria històrica. El fet de fixar l'atenció de la societat, almenys un dia l'any, en els drames que més revelen fins on pot arribar la perversió humana, s'hauria de convertir en un estímul necessari per a fomentar la presa de consciència sobre la necessitat d'alimentar, constantment, la voluntat, individual i col·lectiva, de construir la pau no en els exterminis de vides sinó en el respecte a tothom, no en la negació sinó en la defensa dels drets humans, no en la discriminació sinó en la convivència.
AURELI ARGEMÍ. A propòsit del que Mariano Rajoy ha estat dient i repetint, com a punt substancial del seu programa de govern, sobre quina política lingüística seguirà, s'han revifat les polèmiques entorn a quina ha de ser la llengua de l'ensenyament a les escoles catalanes i a d'altres comunitats autònomes amb llengua pròpia. Hi ha qui llegeix les declaracions de Mariano Rajoy com un anunci encarat a suprimir la immersió lingüística practicada a Catalunya i ha qui ja hi ha vist confirmada la intenció del nou president del govern espanyol: colgar les llengües dites vernacles sota el nou concepte del bilingüisme que ve reinterpretat amb la introducció dels termes “bilingüisme, castellà-anglès”.
nationalia |
dimarts, 10 de gener de 2012 | 10:30h
AURELI ARGEMÍ. La majoria absoluta aconseguida pel Partit Popular al Congrés i Senat espanyols, en les últimes eleccions, ha fet proliferar una notable quantitat d'imatges per a representar, d'alguna manera, el sentit d'aquest fenomen. Només en cito una que em sembla prou il·lustrativa: l'Estat espanyol s'ha convertit en un immens i silenciós desert... Una imatge que en suggereix una altra, de llarga tradició bíblica: els veus que clamen en el en l'aridesa del desert ressonen i se senten més.
nationalia |
dijous, 1 de desembre de 2011 | 18:00h
AURELI ARGEMÍ. Mentre encara estem discutint si els estats nació, amb les seves respectives fronteres, tenen un pervindre; si el futur no és la divisió del nostre planeta en grans blocs, entre els quals s'hi troba la Unió Europea, organització que preconitza l'abolició dels confins estatals interns; si el sistema democràtic tal com funciona té els dies comptats, endut per l'allau que suposa la intromissió de les lleis del mercat que van deixant de banda els poders elegits... estem ja en plena cursa del que s'ha definit com a nova era o una nova manera de viure, pensar, informar-se...“virtualment”, en “xarxa”: uns termes innovadors que apunten un demà per a la humanitat que no té ben poc a veure amb les realitats, paràmetres i plantejaments que acabo de recordar.
nationalia |
divendres, 22 de juliol de 2011 | 11:44h
AURELI ARGEMÍ. Com
ja fa deu anys, també enguany el Dia de la Pàtria Gallega (25 de
juliol) anirà precedit de diferents actuacions festives, en què la
reivindicació de la sobirania nacional es barrejarà amb un programa
lúdic, tot ell pensat per a emmarcar l'acte central de la festa
nacional gallega: la manifestació, pels carrers de la capital,
Santiago de Compostel·la, a fi de reivindicar la sobirania del poble
gallec. Una de les actuacions més vistoses tornarà a ser,
segurament, l'anomenat Festigal, una mena de conglomerat de
literatura i música. Dues maneres, diuen els promotors -la fundació
Galiza Sempre com a capdavantera- d'omplir un aparador actualitzat de
la cultura gallega. Està previst que en el Festigal hi participin un
centenar de bandes de quinze països i que hi hagi un seguit de
conferències i debats entorn de la situació política, social,
cultural i econòmica i presentacions de les novetats literàries. En
la conferència de premsa que ha servit per a donar a conèixer el
Festigal 2011, Xabier Macías, dirigent de la citada fundació, ha
posat en relleu que malgrat el pressupost reduït amb què compta
enguany la iniciativa, ha crescut el nombre de voluntaris que la
possibiliten i la dignifiquen. Una prova més que Festigal és un
esdeveniment exemplar i que encaixa, de manera òptima, amb el Dia de
la Pàtria Gallega.
nationalia |
divendres, 15 de juliol de 2011 | 13:33h
AURELI ARGEMÍ. En
un comunicat difós íntegrament el 13 de juliol pels diaris Gara i
Berria, ETA analitza, entre altres coses, el significat que ha tingut
la notable victòria de Bildu, coalició nascuda com aquell qui diu
fa quatre dies, en les eleccions municipals de les comunitats
autònomes del País Basc i de Navarra i en les autonòmiques
d'aquesta última. Els resultats electorals de Bildu -explicita el
comunicat- són una mostra evident que aquesta formació, en la qual
s'hi compten abertzales
més o menys proscrits, “ha guanyat la batalla política i
ideològica de la il·legalització”. En tot cas, ETA es diu
completament convençuda que gràcies a l'èxit electoral de Bildu
s'està donant “una nova oportunitat per a construir un escenari de
pau”.
nationalia |
dimarts, 12 de juliol de 2011 | 11:15h
AURELI ARGEMÍ. La
població del Sudan del Sud acaba de celebrar l'accés a la
independència, el 9 de juliol, i mentrestant ningú no té clar
encara amb quins noms entrarà a la història aquest nou estat
africà. Segurament, per més incoherent que sembli, continuarà
utilitzant-se, durant un temps, el nom de Sudan del Sud, en contra
del que pensen molts dels seus habitants (uns 10 milions) oposats a
que el mot Sudan, que tants mals records els porta, figuri en la nova
realitat política. Una realitat, cal remarcar-ho, obtinguda gràcies
a un referèndum celebrat el mes de gener d'enguany amb una resultat
per al sí que supera el 98% dels votants (més del 60% del cens).
nationalia |
dimecres, 29 de juny de 2011 | 10:50h
AURELI ARGEMÍ.Per
enèsima vegada, el govern autònom de l'illa de Canàquia/Nova
Caledònia, a més de disset mil quilòmetres de la metròpoli, la
República Francesa, s'ha enfangat en una crisi que ja sembla
crònica. El partit profrancès Calédonie Ensemble, un dels
principals que formen el govern de coalició, acaba d'amenaçar que
trencarà l'entesa amb les altres formacions si no pot exercir certes
funcions que, segons els seus dirigents, li donen una preeminència,
d'acord amb els resultats de les últimes eleccions. En el cas que
l'amenaça es converteixi en dimissió, caldrà convocar noves
eleccions, és a dir les cinquenes en tres mesos, per al proper
juliol.
AURELI ARGEMÍ. La
famosa i enigmàtica frase “ser o no ser, aquesta és la qüestió”
pot aplicar-se a moltes realitats humanes. Per exemple, a la de
Puerto Rico. Però aquí caldria afegir, potser amb més precisió,
que el ser o no ser estan en qüestió. Ho hem tornat a constatar
ahir, arran de la visita que el president dels Estats Units d'Amèrica
(EUA), Barack Obama, hi va fer. Una visita orquestrada per tots els
grans mitjans de comunicació. Perquè es tractava d'un esdeveniment,
en el sentit que feia cinquanta anys que a Puerto Rico un president
dels EUA -concretament des de John Kennedy- no hi havia posat els
peus, i ara, amb l'arribada de l'actual president, tornaven a flotar
tantes qüestions importants no resoltes en aquesta petita illa del
Carib.
AURELI ARGEMÍ. En
el transcurs d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona, el 30
d'abril, unes mil cinc-centes persones presents (més els milers
d'altres persones absents però adherides a l'acte), protagonitzaven
el llançament d'una nova campanya per a la independència dels
catalans. Una campanya que, a partir d'aquella trobada, ha de seguir
un full de ruta, amb una parada propera, la tardor d'enguany, en
vistes a construir, des de la societat civil, una assemblea nacional,
preparatòria del salt “definitiu” cap a l'exercici del dret a
l'autodeterminació del poble català. L'assemblea de referència
serà activa, constituent, fins al dia que aquest poble tingui prou
força i voluntat per a obrir la porta d'entrada al món de les
nacions lliures, independents, sobiranes...
AURELI ARGEMÍ. En un manifest que acaba
d'aparèixer als mitjans de comunicació de molts països, el grup de
personalitats del món polític i social d'Israel que el signen
remarquen que la “pau ha estat segrestada pel procés de pau”. En
poques paraules defineixen perfectament les característiques que té
el carreró sense sortida al qual han arribat, després d'anys
d'estires-i-arronses, Israel i Palestina.
AURELI ARGEMÍ. Aviat
farà un any que Bèlgica no té govern. En general, els belgues es
prenen aquesta situació gairebé com a normal. Amb la diferència
que quan hi havia govern, fos del color que fos, les discussions
entre els favorables i els opositors eren eternes. Ara hi ha una
mena de calma que no molesta però que no deixa d'inquietar. Sobretot
quan algú es demana si Bèlgica encara té futur. Elio Di Rupo, el
cap dels socialistes francòfons, intenta ara -de nou- formar govern.
AURELI ARGEMÍ. Qui
més qui menys, des de Catalunya i d'altres nacions sense estat
d'Europa, els interessats en la temàtica dels drets dels pobles
estan seguint, amb especial interès, l'evolució dels poble escocès
cap a la seva emancipació nacional. Tothom pot recordar, per no anar
gaire lluny, les lluites polítiques dels escocesos, durant els anys
80, per a aconseguir del govern britànic la devolution, una
paraula suggestiva però de contingut competencial força reduït.
AURELI ARGEMÍ. En un manifest que acaba
d'aparèixer als mitjans de comunicació de molts països, el grup de
personalitats del món polític i social d'Israel que el signen
remarquen que la “pau ha estat segrestada pel procés de pau”. En
poques paraules defineixen perfectament les característiques que té
el carreró sense sortida al qual han arribat, després d'anys
d'estires-i-arronses, Israel i Palestina.
AURELI ARGEMÍ. Aviat
farà un any que Bèlgica no té govern. En general, els belgues es
prenen aquesta situació gairebé com a normal. Amb la diferència
que quan hi havia govern, fos del color que fos, les discussions
entre els favorables i els opositors eren eternes. Ara hi ha una
mena de calma que no molesta però que no deixa d'inquietar. Sobretot
quan algú es demana si Bèlgica encara té futur. Elio Di Rupo, el
cap dels socialistes francòfons, intenta ara -de nou- formar govern.
