http://www.enderrock.cat/noticia/5283/cancons/contra/apartheid

Enderrock.cat estrena "Ahrubu (m'escape)", un tema inèdit de La Gossa Sorda i At Versaris que forma part d'aquest projecte

"Ahrubu (M'escape)" va ser enregistrada a l'estudi d'Alaa Reda de Nablus i a l'estudi Atzaila de Pego entre els mesos d'agost i novembre del 2010. A més de La Gossa Sorda i At Versaris, hi sentim les veus de Jana Mubaslat i Muna Abdulhaq i el llaüt de Habib Al-Deek. El disc és una iniciativa de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina i inclou una dotzena de peces, amb temàtiques que aborden tant la vida quotidiana dels territoris palestins sota l'ocupació de l'Estat d'Israel com les possibles solucions a aquest conflicte. El CD no es vendrà a les botigues i només es podrà adquirir comprant una entrada del concert solidari que organitza la Xarxa el proper 4 de juny a Castelldefels. Al recital hi actuaran tots els grups que han participat en el projecte, i vol ser la culminació de tres intensos anys impulsant la cooperació entre músics catalans i palestins.
Més enllà del mur. Cançons contra l'apartheid II és la plasmació en disc del documental homònim que va enregsitrar la Xarxa d'Enllaç amb Palestina l'estiu del 2009 i que va encartar la revista Enderrock l'any 2010. Hi podem trobar, per una banda, cançons inèdites, com les diferents aportacions d’At Versaris, La Gossa Sorda i Guillamino, que ha enregistrat un tema titulat "Ball d'Hebron". En altres casos, les cançons van néixer arran de l’experiència amb la Brigada però ja han estat inclosos en els treballs que els artistes han publicat en solitari des que van tornar de Palestina, com amb la cançó “Mil pedres” de Pau Alabajos o el tema “Murals” d’Obrint Pas. Algunes d’aquestes cançons són, a més, reinterpretacions o noves versions dels originals. El resutlat és un treball que, des del punt de vista musical, és extremadament eclèctic –va de la cançó d’autor al hip-hop, passant pel rock, la fusió o la música electrònica–, però que conceptualment té la unitat d’haver estat compost amb Palestina com a teló de fons.

Com aconseguir el disc?
El disc Més enllà del mur II no es vendrà a les botigues: només es podrà adquirir comprant una entrada per al concert que la Xarxa d’Enllaç amb Palestina organitza el 4 de juny al Pavelló Can Vinader de Castelldefels. Al recital actuaran tots els músics que participen al CD, i té com a objectiu servir de presentació per al disc i que, d’alguna manera, posa el colofó a dos anys intensos de treball de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina en l’àmbit musical. L’entrada valdrà 10 euros anticipada i 14 a taquilla, i afegint-hi només 3 euros el comprador podrà adquirir també el disc. El recital obrirà portes a les 17 h i s’allargarà fins a la matinada. Totes les bandes hi actuaran amb la seva formació completa.

18h Inauguració de l'exposició "Palestina: Imatges de resistència"
al Kasal de Joves de Castelldefels, (Plaça Joan XXIII, s/n).

20h Cinefòrum amb la projecció del documental "Més enllà del mur. Cançons contra l'Apartheid" al Cinema Metropol (Av. Pineda-Rambla Marisol, 19) amb la presència d'algun dels músics participants.

"Més enllà del mur. Cançons contra l'aparheid" amb Obrint Pas, Pau Alabajos, Cesk Freixas i Nabil Almanzour from lugaracogedor on Vimeo.

Presentació del disc "Més enllà del Mur II, Cançons contra l'apartheid" de les brigades de músics catalans a Palestina.

Des de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina presentem el recull de noves cançons de tots els grups de les dues edicions de les Brigades de músics catalans a Palestina, amb Obrint Pas, Cesk Freixas, Pau Alabajos i Nabil (estiu de 2009) i La Gossa Sorda, At-Versaris i Guillamino (estiu de 2010), que es farà públic el dissabte 4 de Juny al Pavelló de Can Vinader (Rambla Blas Infante, 23-25) de Castelldefels. L'acte, consistent en un concert en què participaran tots els grups, començarà a les 17.30h i servirà per a recaptar fons econòmics que serviran per continuar la tasca de solidaritat amb Palestina que realitza des de fa anys la XEP.

El CD, que ha estat gravat entre els estudis Ala Reeda de Nablus i varis estudis dels Països Catalans, ha comptat amb la col·laboració de músics palestins de diversos estils, conformant un interessant pont entre la cultura catalana i palestina així com una curiosa barreja d'estils musicals.

El dia de la presentació es podrà adquirir el treball amb l'entrada del concert per 3 euros (5 sense l'entrada) i a partir de llavors, als punts de venda habituals que trobareu al web de les brigades musicals (blocs.mesvilaweb.cat/musicsapalestina).

Impotència. És el que sentim quan de bon matí toca llevar-se a les caloroses habitacions que ens han deixat les companyes del camp de refugiats d'Al Amari, a Ramallah, i acomiadar l'Ashraf i el Joujou Bolues, que donat que tenen el passaport verd (el que pertoca als ciutadans palestins de Cisjordània), no estan autoritzats a creuar el checkpoint de Kalandia, principal entrada a Jerusalem, a menys que sol·licitin un permís especial que mai saps si arribarà.

Passat el tràngol del comiat, carreguem instruments i motxilles al mini-bus i enfilem camí cap a Jerusalem. Poc dura el trajecte. En breu albirem les grises i altes parets del mur racista que Israel ha col·locat saltant-se la (dubtosa) legalitat internacional. Ens posem a la cua i aparquem al gran pàrquing habilitat. Davant, ens trobem la gran construcció de ferralla i càmeres que regula el pas de ciutadans d'una banda a l'altra. Un cop passem la primera porta rotatòria, el temps s'atura. Estem dins la gàbia, entre palestins i carregats amb motxilles i instruments. Escoltem com els soldats donen ordres a través de la megafonia amb un to altament burleta. Ens adonem de com és la mobilitat en aquest país, llargues cues serveixen de poc quan aleatòriament els soldats decideixen tancar una porta i obrir-ne una altra. Contemplem com aleatòriament ens demanen a uns i altres el passaport, el segell o ens fan passar les motxilles pel detector de metalls mentre dins de la garita, 2 soldats s'ho miren amb despreci. Molta ràbia hem acumulat durant aquests dies coneixent Cisjordània, coneixent les històries personals i col·lectives de totes i cada una de les persones amb què ens hem anat creuant. I més ràbia seguim acumulant comprovant de primera mà com de dur és el dia a dia palestí i sobretot, amb quina prepotència actuen els sicaris de l'estat d'Israel per humiliar per tots els mitjans possibles el poble palestí. Després de 4 portes rotatòries i mitja hora d'espera, sortim del checkpoint i agafem un bus públic que ens durà a la darrera etapa d'aquesta apassionant aventura que ja acaba.

Avui, dia 10 d'agost , ens hem acomiadat del que ha segut el nostre campament base durant la majoria de la nostra aventura en terres palestines : La Guest House de Nablus. Hem gaudit molt de la ciutat de Nablus , la ciutat natal del nostre guía i estimat amic Ashraf. Hem fet amics i companys, allí la gent es fa d'estimar, sobretot els nens , que et saluden i et pregunten el nom amb una mirada molt tendra.El que més m'impresiona de tot açò que estem veient , és que nosaltres al nostre país , amb problemes insignificants sempre estem renegant, i ací amb un problema tant gran com l'ocupació que sofreixen , veus a la gent menys preocupada. Em porta a reflexionar...

Són les 8,30 h del matí i sona el despertador al International Friends Guest House. La llum i la xafogor d'aquests dies ja es fa notar en l'habitació i poc a poc la casa torna a la rutina de tots els matins. Torns per a entrar al bany, alguna cosa ràpida per menjar, i tots corrent per les empinades escales que creuen el jardí de la casa fins arribar al carrer. Avui tenim una cita amb els membres de Human Supporters Asociation, ens han convidat a anar junt amb tots els xiquets amb qui treballen a passar el matí al riu.

 

Hui teníem el matí lliure i s'ha notat en l'hora en què s'ha despertat la família. A les 11 ens hem llevat els més matiners i hem anat a buscar l'esmorzar amb el cotxe de Joujou, amo de la casa on ens quedem ací i excepcional amfitrió a Nablus. En Joujou és un encantador palestí amb qui hem compartit més d'una animadíssima sobretaula i que, pel què es veu, ,és més roig que la bandera de la Xina, cosa que evidentment ens encanta. Després de comprar el primer àpat del dia, des de dins del cotxe ens ha ensenyat el solar on abans estava la seua antiga casa i ens ha explicat una de les tantes tristes històries ocorregudes ací durant el que s'ha anomenat la segona intifada. Resulta que en una casa pròxima a la què ens quedem, una dona va ser assassinada per les bales israelianes mentre cuinava i el seu cadàver es va haver de mantindre en una habitació durant tres dies, per la impossibilitat de treure-la d'allí a causa de la brutalitat i la perseverància dels atacs. Al carrer hi havia un petit monument que la recordava. Pels voltants hi havia més monuments com aquest. En Joujou opina que el pitjor no és morir sinó quedar-se ací mutilat, desesperat, en estat de xoc, dolgut o simplement enrabiat per la mort d'algú estimat i per la situació. Tot això em fa pensar que la imatge que ens han volgut vendre d'un poble palestí exaltat, integrista i armat fins a les dents, a més de ser una exageració i una mentida propagada pels mitjans occidentals, no resulta gens incomprensible si tenim en compte el què han viscut sota la ocupació israeliana. Si vegereu el que estem vegent nosaltres, coneixerieu millor els motius reals que et poden portar a empunyar una arma. Si el fet de empunyar-la porta a la resolució del conflicte o no ja és una altra història que crec que els palestins també s'estan començant a plantejar. El que està clar és que després de contar-nos el que vos dia unes línies amunt, el Joujou ha tret el seu somriure per enèssima volta i que el poble palestí s'ha fet dur a base d'hòsties. Com diu la cançó:" la vida es dura i nosotros mas".

 

Ja ho necessitàvem . Després del dia de relax del que vam gaudir ahir, amb l'acumulació de sensacions viscudes i la falta d'hores de descans, un poc de desconnexió és com recuperar forces. Ens hem llevat a les nou del matí i abans d'anar cap a l'estudi ens hem passat per l'Human Supporters Association, que ens venia de camí. Ens hem reunit amb Wadi Yaesh, un tio molt simpàtic i agradós, amic de l'Ashraf i encarregat del projecte.

Fa molts mesos que vam començar a treballar en aquesta segona brigada de músics dels Països Catalans per Palestina. Encara estàvem amb la bonica ressaca de la primera brigada amb Obrint Pas, Cesk Freixas, Pau Alabajos i Nabil Manzour del passat estiu. Vam seure i ens vam dir: la brigada de l'any passat va ser tot un èxit, però aquest any hem de mantenir les coses que han anat bé, millorar alguns aspectes i apostar per novetats potents. Fa molts mesos ens trobàvem tots per primera vegada: At-Versaris, La Gossa Sorda i Guillamino. Molts dubtes i incerteses; però tots tres apostaven fort per aquest projecte i deixaven de banda la seva agenda de concerts enmig de l'estiu. Quina gran disposició des del principi i quins grans resultats que estem obtenint. Fa molts mesos que ho vivim amb entusiasme.

 

DIMECRES 4: VALL D'HEBRON. El dia ha començat a les 8.30 sortint de l'International Guest House de Nablus, la nostra base d'operacions. Els taxistes ens han portat a Hebron a través d'una ruta d'obligada complicació per sortejar els talls i prohibicions de l'exèrcit israelià als vehicles palestins a circular per certes carreteres. El resultat, un trajecte de carretera estreta i molta pujada i baixada que voreja ciutats com Jerusalem (en territori israelià) i el seu mur de separació.