Pensa mal, que diuen. Curiosament, una sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, extralimitant-se clarament de
les seves funcions i jurisdicció reinterpreta la llei per indicar a la
Generalitat sobre com ha d’aplicar una llei que ha aprovat el Parlament de
Catalunya i que ha estat validada pel Tribunal Constitucional.
El món s’acaba, em deia l’amic místic que retrobo
de tant en tant. Ell no ho diu pas com qui deixa anar una expressió feta. Ell
ho pensa. I jo, hi ha dies que també ho penso.
El mercat de la cultura es mou, a petita i a gran
escala. Hi ha qui ha aconseguit arribar a Hollywood amb pel·lícules realment
mediocres, però amb una aposta clara. Celebrem-ho.
No sé si la cultura es mereix una manifestació. Més
aviat diria que no. Que no queda gaire bé que els creadors de la cultura es
manifestin, ells que tenen tantes plataformes i formes d’expressió per a la
protesta.
