Diuen que avui, almenys a Catalunya, es publica més del que es llegeix. No tinc dades, però sí que tinc la impressió que mai abans tanta gent s’havia posat a escriure. I no crec que sigui un fenomen català, sinó més aviat mundial. Hi ha tres o quatre factors que em sembla que poden explicar aquesta sobreproducció narrativa en l’època actual.
Quan Pepe va topar amb tota la seva força contra la cama d’Albes i aquest va caure de forma espectacular damunt la gespa, l’àrbitre hi va anar corrents a treure-li la tarjeta vermella. Era un partit de Champions, lliga Europea. La resta de partits que han jugat darrerament el Madrid i el Barça, els mal anomenats “clàssics”, només han servit per certificar que a Espanya les coses són diferents.
Aquesta generació que ha està traspassant la ratlla dels quaranta estàvem força orgullosos i satisfets d’haver accedit encara amb prou energia al món de les noves tecnologies. Les xarxes socials ens han redirigit cap a una manera de fer les coses en què semblem rejovenir-nos a cada descoberta d’una nova xarxa social, a cada nova aplicació, a cada nou desenvolupament d’aquest nou món que estem descobrint mitjançant internet.