Albert Vila Lusilla

Blog polític i de dèries diverses

18 de febrer de 2008
Sense categoria
1 comentari

El perill d’una nova llei electoral espanyola

En Josep Maldonado fa un toc d’atenció sobre el probable acord del PSOE i del PP per modificar la llei electoral espanyola vigent, de manera que perjudiqui els partits nacionalistes. Tot amb tot, crec que val la pena de fer algunes precisions sobre els mecanismes i la repercussió que se’n deriva.

Hem d’estar molt atents. Però estar atents implica dues coses: d’una banda, tenir ben pensat un sistema que, deixant de banda momentàniament la calculadora, tingui una lògica democràtica acceptable per tothom; de l’altra, ara sí amb la calculadora a la mà, dur molt ben fets els números, no fos cas que volent afavorir una cosa afavoríssim la contrària.

No sé si en Gaspar Llamazares ha dit exactament que el sistema proporcional el perjudicava. Si ho ha dit, s’ha equivocat totalment, perquè el que el perjudica és justament el contrari. Amb un repartiment estrictament proporcional (i circumscripció única) ara tindria 18 diputats, i només en té 5.

La raó és molt senzilla: té el vot molt repartit, i en moltes circumscripcions no arriba a treure un diputat. En canvi els partits que tenen el vot concentrat en poques circumscripcions en surten afavorits. És el cas del PNB, que amb un repartiment estrictament proporcional tindria 6 diputats (i ara en té 7) i de Nafarroa Bai, que en té 1 i no en tindria cap.

Però en canvi el cas del BNG és diferent: en té 2 i amb un repartiment estrictament proporcional en tindria 3.

I també és el cas del nacionalisme català: CiU ara en té 10, i li’n correspondrien 12, i ERC en té 8, i li’n correspondrien 9.

Hi ha tres mecanismes que distorsionen la proporcionalitat absoluta (i cap dels tres té res a veure amb la Llei de D’Hondt, que és justament una fórmula estrictament proporcional).

1) El límit del 3% per circumscripció, que limita les possibilitats dels partits molt petits. A la pràctica, però, aquest límit només és eficaç a les circumscripcions de Barcelona i de Madrid. A nosaltres no ens afecta.

2) La fragmentació del vot en circumscripcions molt petites, que fa que alguns partits, amb un nombre notable de vots, no hi aconsegueixin ni un diputat . Els grans perjudicats d’aquest mecanisme són IU i el Partit Andalusista (que no en té cap i en tindria 3). Pel que fa a CiU, ens pot fer ballar un diputat, però tant pot ser cap amunt com cap avall; depèn de les restes.

3) La manca de proporcionalitat entre població i diputats. Com que Catalunya té una població per demarcació molt per sobre de la mitjana estatal, en resulta clarament perjudicada. A Catalunya li tocarien més diputats dels que tenim adjudicats.

No voldria donar males idees, però aquests tres mecansimes són els que hem de vigilar molt de prop. Però si la proposta fos circumscripció única i repartiment segons la Llei de D’Hondt, només cal preguntar on cal signar. Però no cal patir, que no és pas això el que miraran de fer.

Personalment penso que hauríem d’optar pel sistema alemany, on una part dels diputats són elegits nominativament en circumscripcions uninominals i una altra part procedeixen de llistes de partits, segons un repartiment en què als vots obtinguts per cada partit es resten els obtinguts pels diputst elegits uninominalment. El resultat és òptim: d’una banda, la gent elegeix persones concretes, si més no parcialment; de l’altra, s’obté una proporcionalitat gairebé absoluta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!