Albert Vila Lusilla

Blog polític i de dèries diverses

27 de gener de 2006
Sense categoria
2 comentaris

Intermezzo sobre símbols i denominacions

Miracle: el Govern de Catalunya engega una campanya i la signa com Govern de Catalunya!

Temps era temps el Govern va voler insuflar un aire d’optimisme en la sempre poruga societat catalana, i va decidir fer-ho mitjançant una exposició i algun opuscle referits, l’una i l’altre, als nostres punts forts. Com és habitual en aquests casos, es va encarregar a un publicitari que dissenyés el tractament de la imatge gràfica i elaborés el logo corresponent. El logo, conceptualment molt simple, era la bandera de Catalunya sotmesa a una lleugera ondulació que feia que l’extrem dret anés cap amunt, senyal obvi de l’optimisme que es volia transmetre.

Tot això s’esdevenia abans del mític "Som 6 milions", que de simple al·legat en favor de la Generalitat davant l’intent de crear un contrapoder amb la Corporació Metropolitana de Barcelona, va passar a símbol afortunat – i de vida llarga – representatiu de la idea de Catalunya com un sol poble. Potser algun dia caldrà parlar-ne més, però ara valgui només la referència per mostrar que parlem de fa ja una colla d’anys.

Tornem ara als dies actuals i fem un exercici. Recargolem el símbol del Catalunya endavant fins a gairebé tancar-lo sobre ell mateix i fem-li fer un gir de 90 graus cap a la dreta, com si fos una C. Naturalment, ateses les circumstàncies actuals, sorgeix la preocupació que queda un símbol massa català. Podríem optar per reduir les quatre barres a dues, i així recuperaríem la solució adoptada per amagar Catalunya durant els Jocs Olímpics. O podríem optar per suprimir el color groc, en la línia del nou logo de TV3. S’ha optat per la segona d’aquestes solucions. I dins la C bé cal posar-hi alguna cosa. Ara mateix no recordo la frase, però sí que tinc molt clar que és una d’aquelles que fas servir quan vols donar la impressió que connectes amb el poble menut.

Però, presidint-ho tot, la frase definitiva: Govern de Catalunya. Els ulls encara em fan pampallugues. Recordeu aquella vegada que el president Pujol va dir que, anant pel món, es trobava amb gent que es pensava que això de Generalitat de Catalunya era una companyia d’assegurances? I mira que era senzill dir President de Catalunya, Govern de Catalunya, Policia de Catalunya, Televisió de Catalunya (perquè, vejam, TV3, tercera de què?). Ara: imagineu-vos els escarafalls que hi hauria hagut si s’hagués optat per aquestes denominacions. I això que les dues darreres són contingudes explícitament en les lleis respectives, i que les dues primeres deriven implícitament del text de l’Estatut vigent.

Suposo que ara es tracta més d’un error que d’una proesa, i que serà corregit immediatament. Però si per alguna estranya raó no fos així, bé es podria aprofitar la mateixa empenta i començar a denominar les nostres coses amb noms homologables, com els que hem indicat més amunt. I, de passada, podríem acostumar-nos tots plegats a dir-ne bandera de la bandera, que la senyera és la de l’Orfeó Català. Quan serem grans – si és que tal avinentesa arriba mai a produir-se – ja ens vagarà de fer servir noms típics com ara Scotland Yard, Pentagon o Guàrdia Suïssa.

  1. Per alguna desconeguda raó que penso més té a veure amb el "disseny" que amb la voluntat de govern, s’ha escolat aquesta perillosa expressió: "Govern de Catalunya"… veurem quant de temps dura.
    Per cert, quan i per què el canvi de nom del bloc?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!