Arrels o factors de Decadència (I) La mediocritat caòtica

Qui dicta la normalitat, els models socials (“patterns”),
la centralitat escenificada en els platós que dirigeixen el pensament i
les modes de la massa…? Els grans canals de la TV, el marketing de
les grans empreses…
I
qui hi mana? La gran Banca i el capital transnacional. Per tant, qui
ens mana allò que hem de pensar, sentir, parlar i callar? Bàsicament
els interessos egoistes i avariciosos d’una petita minoria dedicada a
defendre el propi status de luxe embogit i insolent, allò que la Bíblia anomena Mammon (idolatria per les riqueses, avarícia) i “l’esperit de l’aire”, esperit d’engany diabòlic de l’opinió pública amorfa i injusta, amant de les mentides fàcils

“En
Floquet de Neu s’està morint i els barcelonins, seguint les ordenances
del corresponent ban municipal, han començat a desfilar per davant de
la gàbia del cèlebre goril.la per acomiadar-se’n amb una càmera digital
i una llagrimeta. Ja s’ha parlat, en instàncies oficials, de dedicar-li
un carrer i un monument, “per tot el que ha aportat en Floquet a
aquesta ciutat”, quan es produeixi el decés. Quan això succeeixi, és
d’esperar que els barcelonins s’abocaran al carrer per formar una
multitudinària comitiva fúnebre, a fi d’expressar el darrer comiat a
l’animal. Potser és això el que hem perdut en un segle: l’any 1901, els
barcelonins sortien en massa al carrer per fer el seguici funerari del
poeta Jacint Verdaguer; l’any 2003, faran el mateix per una mona.
Tampoc no ens hauríem de sorprendre massa: al cap i a la fi, l’eximi
Floquet de Neu ja compta amb una biografia i un biògraf, diguem-ne,
oficials (és llàstima que s’hagi de morir aviat; si tingués temps,
valdria la pena que el mateix Floquet provés d’escriure unes memòries:
en comparació amb l’esmentada biografia, segur que literàriament hi
sortiríem guanyant), de manera que ja tenim on recórrer per
il·lustrar-nos sobre els detalls de la seva interessantíssima vida, amb
la qual, pel que es veu, es troben disposats a identificar-se un nombre
considerable de catalans” (Sebastià Alzamora “Mones com nosaltres“. Avui, 19.09.2003).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *