14 de setembre de 2013
0 comentaris

Algunes semblances remarcables català-anglès

 De vegades l’anglès i el català de socarrel (el que sentít de la meva àvia, per ex.) o també l’antic o el culte, tenen sorprenents coincidències, i no sols per mots solts semblants al català i molt distints al castellà, com ara: “acaçar, perseguir” (to chase-perseguir), “advocat” (advocate, lawyer-abogado), “afaiçonar” (to fashion-dar forma), “allotjar” (to lodge-alojar), “aprofitar” (to profit-aprovechar), “aprovar” (to approve-aprobar), “arnès” (harness-jaez), “arracada” (earring-pendiente), “arc” (arc, arch-arco), “assegurança” (insurance-seguro), “as/semblar-se” (to resemble, to look like-parecerse), “bandejar, excloure” (to ban-descartar, excluír), “biscuit” (biscuit-bizcocho), “blau” (blue-azul), “blasme” (blame-vituperio, culpa), “brou” (broth-caldo), “buf” (puff-jadeo, soplido), “bústia postal, apartat” (postal box, letter box-apartado), “carlota, pastanaga” (carrot-zanahoria), “cercar, buscar” (to search for, to look for-buscar), “cim” (summit-cúspide, cumbre, pico), “conquesta” (conquest-conquista), “corredor” (corridor-pasillo), “cotó” (cotton-algodón), “cranc” (crab, crayfish-cangrejo), “crossa” (crutch-muleta), “crosta” (crust-costra), “cura” (care-cuidado), “cursa” (course-carrera), “crucifix” (crucifix, rood-crucifijo), “cucut” (cuckoo-cuclillo), “covard” (coward-cobarde), “damnar, condemnar” (to damn-condenar), “data” (date-fecha), “deslliurar” (to deliver-librar), “desenvolupament, desplegament” (developpement-desarrollo), “desprendre” (to spend-gastar), “dinar/sopar” (dinner/ supper- comida/cena), (“eixida” (exit, issue-salida), “escuma” (scum – espuma), “escurar” (to scour – fregar), “esquirol” (squirrel-ardilla), “estel, estrella” (star-estrella), “estendard” (standard, banner-estandarte), “estómac” (stomach-estómago), “estranger, foraster” (stranger, foreign, foreigner-extranjero), “estruç” (ostrich-avestruz), “fat” (fate-hado), “feble, dèbil” (feeble, weak-débil), “femella” (female-hembra), “fervent” (fervent-ferviente), “figa” (fig-higo), “flama” (flame-llama), “focus” (focus-foco), “força” (force-fuerza), “font-ana” (fountain-fuente), “forquilla” (fork-tenedor), “ganivet” (knife-cuchillo), “glaç, gel” (glace, ice-hielo), “graelles, graella” (grill-parrilla), “gros, gras” (gross, fat, big-gordo), “guaitar” (to watch- vigilar), “guatlla” (quail, codorniz), “Guillem” (William, Guillermo), “joia, alegria” (joy-alegría), “julep, xarop” (julep-jarabe, poción), “llangor, defalliment” (languor-desfallecimiento), “llanterna, fanal” (lantern-linterna), “llard” (lard-manteca, grasa animal), “llatzeret, llebroseria” (lazaret-leprosería), “llentilla” (lentil-lenteja), “llepar” (to lap-lamer), “lleure” (leisure-tiempo libre), “manta” (many-mucho, muchos, mucha, muchas), “mantell” (mantle-manto), “matalàs” (mattress-colchón), “meravella” (marvel, wonder-maravilla), “mercaderies” (marchandise, goods-mercancías), “mercat” (market-mercado), “mestressa, madona, na” (mistress – señora, doña), “mesura, mida” (measure, size-medida), “miracle” (miracle-milagro), “miratge” (mirage-espejismo), “mirall, espill” (mirror-espejo), “molsa” (moss-musgo), “moltó” (mutton, sheep-carnero), “monstruós” (monstrous-mostruoso), “murmuri” (murmur, mutter-murmullo), “musell” (muzzle, snout-hocico), “musar, perdre el temps, estar distret” (to muse-perder el tiempo, estar distraído), “nacre” (nacre-nácar), “nas” (nose-nariz), “nit” (night-noche), “noi, xic, minyó” (boy, lad-chico, mozo), “nyam” (yam-ñame), “oncle” (uncle-tío), “ostatge” (ostage-rehén), “plany, lament” (plaint, lament-lamento), “pledejar, al·legar” (to plead-pleitear, alegar), “poetessa” (poetess-poetisa), “pruna” (prune-ciruela), “punxó” (punch-pegada, puñetazo, punzón), “punir, castigar” (to punish-castigar), “qualitat” (quality-calidad), “quantitat” (quantity-cantidad), “requesta, sol·licitud” (request-solicitud, requerimiento), “risc” (risk-riesgo), “romaní” (rosemary-romero), “rostit” (roast-asado), “setge” (siege-sitio), “signatura, firma” (signature-firma), “sípia” (xiphias-jibia, sepia), “si us plau” (please-por favor), “sòl” (soil-suelo), “(donar) suport” (to support-apoyar), “tastar, fer gust” (to taste-gustar, probar), “taula” (table-mesa), “timó, farigola” (thyme-tomillo), “tonyina” (tunny-atún), “udolar, ulular” (to ululate-aullar) i prou d’altres (no hi faig esment dels que coincideixen per diferir dels mots castellans acabats en –e i –o, com ara “absent”, “marc”, “mèrit”, “lícit”, “militant”, “modest”, etc. perquè fos una llista massa llarga.

També tenim els dies de la setmana, que en les grans llengües europees tenen dessinència significant “dia” (-day en anglès, -tag en alemany, -di en italià i francès…) mentre que en català el “di-” és prefixe, i en castellà no hi ha prefixe ni dessinència. Així: Monday, Montag, lundi, dilluns, lunes.

Algunes paraules canvien un tant de significat, així, el joc “sambori” ve de l’anglès “jamboree” (=aplec, festa popular).

En l’Edat Mitjana el català tenia molts més mots semblants a l’anglès que no pas ara, com ara “delit” per “delícia” (delight-delicia), “follia” per “bogeria” (folly, madness, insanity-locura), “llong” per “llarg” (long-largo), “article+més” per “la major part de” (the most-la mayoría)*, “oblivió” per “oblit” (oblivion –olvido), “pus” (encara usat a Mallorca) per “més” (plus-more-más), “re/membrar” per “recordar” (to remember-recordar) o molts altres que encara que alguns són oficials, de fet, han caigut en desús en la llengua parlada majoritària actual, així “apropar, atansar” (to approach-acercar), “argent viu, mercuri” (quicksilver, mercury-mercurio), “arranjar, arreglar” (to arrange-arreglar), “avantatge” (advantage-ventaja), “lletra-carta” (letter-carta), etc.

Aquestes sovintejades coincidències de vocabulari provenen sens dubte de la gran relació amb la Gascunya veïna ocupada pels normands (sovint anglesos), si bé la progressiva castellanització del català va anul·lant-les progressivament. Durant uns segles (s. XI-XV) bona part de França i Anglaterra van estar unides sota un mateix rei normand. Els normands eren escandinaus afrancesats que havien conquerit Anglaterra. També controlaven Gascunya i els soldats anglesos anaven i venien per França a causa de les guerres entre els francesos i els normands. I és a Gascunya (on parl(av)en un occità de base bascona), veïna de Catalunya, on es donà la interacció català-anglès a través dels gascons i normands. Els soldats anglesos que tornaven a Anglaterra hi duien mots francesos i gascons (occitans), molts dels quals eren manllevats o relacionats estretament amb el català.

De fet, la democràcia estamental (Parlament), apareguda a Catalunya a través de les Treves de Déu de l’Abat Oliba és pocs anys anterior al parlamentarisme normand (anglès) i, el mot anglès “Parliament” és probable que vingui del català “Parlament” a través del normand francès. Com a contrapartida, “botifler” ve de “Beauty flower” (referit a la flor de lis borbònica).

També, per ex. expressions com ara “que vindrà, m’ha dit que” o “se n’ha quedat sense” són maneres prou paregudes a les que sol utilitzar l’anglès les preposicions, etc., és a dir, amb molta llibertat i creativitat.

En algunes comarques catalanes, com ara l’Empordà, és corrent en el català tradicional, preguntar al final amb “fa?” i “no fa?”, és a dir, exactament igual que en anglès “does it?” i “doesn’t it?”.

Un cas molt sorprenent pel que té d’identitat extrema, i a més en una forma/construcció verbal, és:

L’imperatiu de 1ª i 3ª persona: una forma genuïna en català.

Cada vegada escolt més, sobretot la gent jove de ciutats, usar i abusar de la construcció «anar+ infinitiu» que, a part de ser usualment un calc de castellà, té el problema afegit de poder-se confondre amb el nostre passat perfecte perifràstic, com ara:

«vaig a estudiar» / vaig estudiar(=estudií)

«vaig a ajudar» / vaig ajudar(=ajudí)

«vaig a oir»/ vaig oir(=oí)

etc.

Quan pens en el parlar de la meva àvia i en el de la gent gran de Castelló, m’adon que no

s’expressaven pas així, ans deien:

Deixa’m estudiar

deixa’m ajudar

deixa’m oir

etc.

0 sia, la mateixa construcció que l’imperatiu én anglés:

deixa’m ajudar-te… (let me help you)

deixa’m dir-li…(let me tell him…)

deixeu-nos dir…(let us tell…)

deixeu-nos oir…(let us hear…)

deixeu-los marxar (let them go away)

deixa’ns cantar(let us sing)

deixeu-me pensar(let me think)

deixeu-la explicar-se (let her explain herself)

Aquesta forma, a més, ens ofereix l’avantatge d’unes connotacions més tolerants i educades que

les formes castellanitzades o més semblants a les

castellanes:

«que marxin» /deixeu-los marxar

«que s’expliqui» / deixeu-la explicar-se

etc.

Ara bé, «anar a + infinitiu» no accepta pas sempre de ser substituït per aquest imperatiu genuí, de vegades poc adient o massa forçat. En tals casos podem usar formes futures simples o les perífrasis estar a punt de (o el seu equivalent més clássic cuidar) o voler en present o condicional, o encara altres solucions semblants.

«vaig a estudiar»:

deixa’m estudiar

estic a punt de (ficar-me a) estudiar

vull estudiar

voldria estudiar

estudiaré (ara)

etc.

En cada ocasió podem triar la forma més adient al cas, sense rigideses. Caure en la rigidesa i les solucions estereotipades (l’“entesos?” de la TV3) vol dir que ens manquen els recursos creatius genuïns per a enfortir i fer reviscolar la contaminada llengua catalana que parlen, sobretot, els joves urbans i, massa sovint també, professors de català i “nacionalistes”, especialment al País Valencià.

No estic pas afirmant que totes les construccions d'”anar a+infinitiu” sien incorrectes, però sí que moltes ho són en major o menor mesura, a més de cacafòniques.

Cal reintroduir amb força aquest esmorteït i creatiu imperatiu.

*1 El castellà no té un equivalent exacte en salutacions al nostre “Bon vespre” (=good evening, bonne soirée, buona sera, guten Abend…), de nou veiem com ha evolucionat independentment, fora d’un context pròpiament europeu.

*2 Ausiàs March: “Quan les més gents festegen prop los focs…”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!