Escrits injustificables

Josep-Anton Monfort

8 de desembre de 2016
0 comentaris

El temps

− Home, mira qui arriba per aquí. I no em diguis que és culpa de Rodalies, que tu vius a Sants, oi?

− Yes indeed Sir Peter. My deepest apologies…

− Carai, de què va això?

− Res home, feia tant que no ens veiem que encara et situo tornant de les anglaterres.

− Però ens vam veure just després de tornar, oi?, ja deu fer més d’un any…

− Sí, però passen tantes coses que costa de situar-les en el temps.

− En això tens raó, Pau. Jo em trobo en una mena d’estat de flotació, com quan xipolleges a la platja sense fer peu. Veus l’aigua i la sorra, la gent i les ombrel·les de mil colors, però tu allí movent peus i braços en un estat d’indeterminació que saps que no pot durar, amb ganes que segueixi i que s’acabi i d’agafar-te a alguna cosa ferma. No et passa a tu?

− No tant. Deu ser perquè jo tinc unes quantes amarres que em tenen ben estacat: la canalla, la feina de cada dia, els horaris fixats… en fi, la vida de qui té el cul llogat i encara no ha assolit la beatífica condició de jubilat i lliure senyor del seu temps, ha ha ha.

− Tens raó, no tinc aquests lligams ni en busco de nous. Sempre he estat curiós de mena però també inconstant, i això ara s’agreuja quan realment puc fer bastant el que vull les 24h del dia.

− I això és dolent?

− No, tens raó. Però els problemes es colen per qualsevol escletxa per poc que els busquis. I no puc dir que tingui problemes, tot el contrari. Però sí que em rosega una mica la veta calvinista que porto dins i la sensació de perdre el temps o de no aprofitar-lo com podria… deixem-ho. Tu com ho veus tot això del referèndum, els comuns…

− Hosti Pere, posats a fer, perquè no parlem dels Universals, o del misteri de la Santíssima Trinitat o, avui potser tocaria, per què la condició d’immaculada s’esgota en Maria i no en Santa Anna i tots els seus ancestres…?

− Va Pau, no et passis.

− És que estem prenent una cervesa aquí al solet, (per cert, no s’està malament a la Pl. d’Osca, oi?, no tot s’acaba al teu “centre”), i em fots una pregunta de tesi doctoral de polítiques. Tu creus que algú ho entén el que passa?

− Potser no. I mira que en passen de coses. Vull dir que estem en moments on tot es qüestiona i tot bull. Se sap que no podem continuar com fins ara, però hi ha mil resistències als canvis per part de tothom. Ens fan por perquè sabem que el sistema que ara tenim (el capitalisme en totes les formes conegudes) acabarà indefectiblement amb la vida, però no tenim ni idea de per on caldria tirar ni de si hi serem a temps…

− Perdona Pere, has vist quina hora és?

− Sí, què passa?

− Doncs que d’aquí a mitja hora comença la peli i no voldràs que arribem tard.

− Al Verdi, oi? Saps de què va?

− Al Verdi Park, sí. Es diu “Arrival” i me l’han recomanat molt. Sembla que, entre d’altres coses, planteja el problema del temps. La peli és un viatge en un temps el·líptic i simultani. El nostre, però, és seqüencial, en metro i tenim 30 minuts. Let’s go!

− Ok, ok. Per cert, saps que El Temps encara es publica?

− Sí, els valencians són molt resistents. Au, anem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!