Dites redites

Tal faràs, tal trobaràs.
De veritat algú es creu la dita?
Que els ho preguntin als banquers.
 
Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla.
I els hereus?
I les bicoques, monges i capellans?
 
La caritat ben entesa comença per un mateix,
va dir en Rato en conferència genovesa
que es féu molt popular.
 
Tot té remei menys la mort,
diuen. Però quan la mort és el remei,
costa molt d’administrar-lo.
 
Si ho has de donar, no ho facis gruar.
Quan repartirem la feina?
Per quan la renda bàsica universal?
 
Molta fressa i poca endreça,
molta xarxa i poc silenci,
molts piulets i pocs llibres,
molt teclejar i poc ser.
 
Qui no s’arrisca no pisca,
qui no vota sí que vota,
qui espera el canvi universal
és que l’ara ja li val.
 
Qui té ofici, té benefici
només si el seu ofici és treure benefici
del treball de gent d’ofici.
Vaja, ofici de tenebres.
 
Potser sí que llegir fa perdre l’escriure.
Però què i com escriuríem sense haver llegit?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari