Escrits injustificables

Josep-Anton Monfort

21 de desembre de 2016
0 comentaris

Bé és la resposta curta.

Bé és la resposta curta
perquè els anys van fent la seva feina,
corcant i marcint el que fou bell,
fatu, ignorant i toix.

Ser jove és creure que tot el que vols és possible
i no és mal motor per a engegar.
Clar que no tothom arriba a ser jove,
alguns neixen vells i vençuts
pel principi de la realitat,
que no és un bon principi ni és un bon final.

Jo sí que vaig ser jove
(relativament, que sóc el germà gran)
i algunes foguerades d’aleshores
em segueixen escalfant encara
en aquest viatge cap al fred.

Però ja seria glaç,
no sé si mort,
sense d’altres focs que ara m’abrusen
amb la calor sòlida i durable del roure.
Això és sort i és tan gran miracle
que res ni ningú el pot merèixer.

Per això quan el mirall em retorna una rampoina
del que fui, una carcassa espatllada
de reciclatge impossible,
miro aquells ulls i m’adono,
meravellat i sorprès,
que allí hi ha vida encara.

Aleshores agraeixo el meu bon fat
(que és una manera d’anomenar l’innombrable)
i penso que encara en farem alguna cosa
de tot plegat.
Alguna cosa que valgui la pena, és clar.

I quan em diuen:
Hola, com anem?
els dic: bé!
És la resposta curta,
però la llarga no sempre és més completa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!