En una nit d’insomni, quan el yang no vol entrar al yin i les hores s’allargassen mentre la pensa rodola per on vol sense cap ordre aparent ni res que la deturi, decideixo encetar aquest bloc on aniré penjant, crec, escrits sense cap ordre ni propòsit. Seran paraules prescindibles, que no aportaran cap valor ni res nou que no pugui seguir callat com fins ara. Per no tenir, aquests escrits no tenen ni tan sols una raó per reclamar un raconet de xarxa. No crec que el nus que ocupen serveixi per lligar res ni ningú, per afermar o consolidar res, més enllà d’un cert exhibicionisme i de la remota possibilitat d’entendre’m un mica des de la petita distància del que queda escrit i és, per tant, una imatge del que fou i ja no és.
Juliol del 2014