Lo d'aquest home ja provoca vergonya aliena, sembla més una cadàver polític que una altra cosa, sort n'han tingut sempre de la massa acrítica i del vot ètnic a Catalunya, si no no sé com s'haurien guanyat la vida molts d'aquests.

Encara me'n recordo que va anunciar que presentaria esmenes al text d'estatut que acabaven d'aprovar feia 48 hores al Parlament de Catalunya, ara 48 hores després de convocar al poble de Catalunya a una manifestació es fa enrere, i diu que anirà a segona fila darrere un senyera perquè el lema de les entitats li fa nosa. Recordem-lo:

“Som una nació. Nosaltres decidim”

Increïble, el nostre president considera que no som una nació, o que no hem de decidir, que és el mateix que dir que no és demòcrata, o ambdues coses a la vegada.

I el que és greu, anirà a segona fila, sempre he pensat que teníem un president mediocre i un bluf, però posar-se de motu propi a segona fila ? En el fons ens diu que és un president de segona fila.

Diuen que a última hora també ha deixat plantada la Mònica Terribas a la entrevista que tenien pactada, quin baix nivell.

Font: Vilaweb.cat

Si teniu temps, seieu, us prepareu un Whisky  -Jaume I-  amb glaçons i gaudiu d’una autèntica tertúlia de nivell, tres primeres espases, tres savis del panorama nacional.

Una conversa amanida de frases contundents, i una anàlisi polític molt potent.

Penso que és el corpus ideològic on la política nacional s’haurà de nodrir els propers anys.

El dia que les línies principals de la política catalana es nodreixin d’aquestes línies ideològiques, li canviaré el nom al bloc.

http://www.vilaweb.tv/?video=6241

No m'agrada la retòrica que utilitza una bona part de l'independentisme, a internet i a altres xarxes socials es pot llegir, “adéu Espanya” “Independència ja”,”gràcies Espanya”,”brindar per la sentència” i tota classe de respostes de l'independentisme immadur.

Aquestes respostes donen una mostra, una vegada més de la incapacitat de llegir el futur d'una part important d'aquesta societat.

Sé perfectament que una cosa són les actuacions jurídiques i altra les polítiques, la política sempre està per sobre de la legislació, digui el que digui un text jurídic, la aplicació dista molt de qualsevol articulat jurídic.

Per això el nivell de retallades no m'ha preocupat massa, si Catalunya es planta, ja pot dir el que vulgui l'estatut.

No cal donar gràcies a res, ni fer proclames buides de contingut, no conec ningú del meu entorn social, sigui espanyolista – em relaciono amb pocs- o menfotista, que després de la sentència s'hagi tornat independentista, els menfotistes continuen igual, i no se'ls espera.

El que cal, és cercar un altre relat, construir una nova idea de Catalunya, cal canviar el discurs, menys retòrica buida de contingut, menys flamerades verbals independentistes i federalistes, més política, vull dir alta política, recuperar la credibilitat, la valentia, la èpica, la seriositat, i fixar un full de ruta clar cap a la independència.

I una última cosa, que haurem de tenir en compte, i l'hem de començar a visualitzar, i ser valents a l'hora de verbalitzar-ho, pot ser que una gran majoria de gent no ens vulgui seguir, pot ser que una majoria de gent prefereixi viure en un país cada vegada més provincià, més pobre, més inculte, més desballestat, i més miserable, i cada vegada més lluny d'Europa i de la modernitat.

Si és així, o haurem de marxar i anar a viure nord enllà com deia Salvador Espriu, o els més conscienciats ens haurem de crear una societat paral·lela -cosa difícil- , o ens haurem d'acostumar a viure en l'abocador de fem de tota una Europa moderna.

Fa uns dies, el Sr. Artur Mas va reblar que la societat catalana no està prou madura per a afrontar horitzons més potents, no sé si donar-li la raó o no, però està molt clar que els propers mesos en tindrem una mostra, desconec les intencions del personatge, tampoc m'importa massa, al cap i a la fi la seva obsessió és assolir la presidència de la Generalitat, i la del Sr. Montilla conservar el govern.

Però vull veure la reacció d'aquesta societat, no ens fem il·lusions, aquesta societat ja en el tràmit de l'estatut va fer el ridícul, es va quedar encallada i travada, i ara ho tornarà a fer, no ha passat tant de temps i els canvis socials requereixen el seu temps.

Caldrà veure els moviments polítics més o menys soterrats de l'independentisme, perquè el catalanisme acaba de morir, ja està enterrat.

I caldrà veure el lideratge de les elits socials, i en veurem el grau de maduresa i responsabilitats.

Hem d'intentar mantenir el cap fred, a mi em costa, però cal dibuixar el futur, i fer-ho en una societat civil desballestada, anestesiada, i menfotista no és fàcil, cal actuar amb intel·ligència, assertivitat, i consistència ideològica i moral.

En qualsevol cas això ja ho sabíem, el que encara no sabem, és quina serà la nostra resposta.

Per acabar fer tant esment a la indissoluble unitat de la pàtria, demostra el seu grau de paranoia malaltís, i d'integrisme d'estat que supuren, són uns autèntics fanàtics.

Tenir sentit d'estat és felicitar-los, i felicitar-nos, sense complexes, sense pensar que a Sud-africà s'hi juga una cosa on es mouen milions i milions d'euros, utilitzant el nacionalisme més tronat i excloent.

La nostra selecció ha guanyat un torneig internacional, ho ha fet amb dignitat amb democràcia, i seny.

Sense estridències, sense toros, sense tarats amb un bombo, sense tricornis, sense locutors histèrics, sense comentaris xenòfobs, sense insults a altri i sense el menyspreu a altres cultures.
Molta gent farà el burleta, i ho menysprearà, els mateixos que encara no els hi caigut la cara de vergonya per l'assassinat del President Companys.

Fins i tot alguns culers ho trobaran ridícul, una vegada més, escopint damunt la memòria del president Sunyol.

Segurament l'Sport i el Mundo Deportivo ho mig amagaran, però vaja.

Però avui no és dia de retrets, felicitats campions, i una abraçada.

No solament ha guanyat Catalunya, ho ha et el respecte, el joc net i la democràcia

Visca Catalunya lliure.

Fa dies que no actualitzo el bloc, quan estic inspirat en algun tema estic enfeinat, quan estic vaguerós com avui estic espès, no em brullen les idees, acabo de tornar d'un parell de dies que juntament amb la família ens hem escapat a la Garrotxa, hem visitat la zona volcànica, he quedat astorat de la quantitat de persones d'altres ètnies que habiten a la capital de la Garrotxa,

Noés que em preocupi massa veure tot aquest paisatge humà, em provoca més malestar haver de conviure amb colons castellans anticatalans o amb catalans que pateixen la síndrome de Petain.

El vice-president del govern Carod-Rovira un dia va dir que podríem acabar sent una minoria ètnica dintre del nostre propi país.

Aquest fet em preocupa de manera relativa, el que em preocupa és la incapacitat, la inutilitat,i la decadència d'aquesta ètnia catalana de defensar i fer valdre els nostres interessos.

I ja sé que els catalans no som una ètnia, parlo en sentit figurat.

Una altra cosa, aquesta tarda ens en anem a Cervera a dur al nostre ratolí -el Xavier- al campus de tecnificació de la Federació Catalana de Basquetbol, estarem una setmaneta sense el xicot.

Ja només em quedar dir, a veure quan s'acaba aquest malson del mundial.

Ahir el Departament d’Educació va fer públics els resultats de les proves realitzades els dies de maig de maig de sisè curs d’educació primària 2010, bé els resultats els podeu consultar a la web del departament o a la premsa d’avui que en ve algun resum.

http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio

Els resultats han estat per exemple que un 23,4% d’alumnes acaba a primària sense un coneixements matemàtics mínims, que un 28,4% no arriba als coneixements mínims, ni de català, ni de castellà, i que en anglès el percentatge puja fins al 35,5%.

Una altra dada a tenir en compte és que els percentatges de fracàs augmenten considerablement als alumnes de nivell socioeconòmic baix.

Vaja, que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, ja fa temps que hom pensa que estem en un bucle, un carreró sense sortida, una societat desballestada sense referents.

El Premi Nobel d’Economia 2004, Finn Erling Kydland, ha assegurat que si Catalunya fos independent el govern català tindria més facilitat per demostrar la seva credibilitat que el govern espanyol en el seu conjunt.

Font: http://www.diaridegirona.cat/economia/2010/06/15/catalunya-independent-despertaria-mes-confianca/412621.html

Si ets unionista o dependentista, més val que no ho llegeixis això, al cap i a la fi en tot el tema de les consultes per la independència que hem fet, és el gran problema que hem tingut, ja fa temps que ho detecto i en l’Acte d’Estat celebrat a Mollerussa l’Oriol Junqueras ho va reblar, i afegeixo:

Un dels problemes greus que tenim és que molta gent no ens vol escoltar –ni llegir- el seu sistema de creences, els seus arquetips, la seva cultura, o ideologia, els crea una barrera mental, els tenalla, s’activa la seva rigidesa mental, la qual cosa els impedeix escoltar, analitzar, ser crítics, i reflexionar.
Tenim feina, molta, potser massa, perquè el franquisme encara latent, el socialisme, i el regionalisme estimulen aquest mur, i aquesta rigidesa informativa i conceptual.

Joan Laporta i Estruch ha estat sens dubte el millor president de la història del Barça, avui ja es pot dir que deixa el càrrec, ha nedat contra corrent, ha suportat una pressió que només els valents o els bojos són capaços de suportar, en un país ocupat des de fa segles, es creen uns mecanismes, com una mena d'anticossos que s'activen cada vegada que algun personatge gosa atacar el sistema establert. Les gelosies i enveges estan a l'ordre del dia en aquest subsistema o microclima que és la societat barcelonina, una societat en la qual les rèmores del franquisme encara es remouen per aquest subsol anomenat societat civil i que no és altra cosa que una burgesia ja decadent des de fa molt temps i venuda al poder central de Madrid.

Joan Laporta des del primer dia que ha estat incomode pel sistema, al no pertànyer al sistema establert, molta gent l'ha criticat pel seu maridatge amb una senyora d'una família directament vinculada al franquisme, ja veus com s'ho ha de fer una persona en un país decadent en mans del col·laboracionisme més vergonyant per intentar ascendir en l'ascensor social ? Treballant ?

No el defensaré, ni és amic meu, ni tant sols en conec els seus referents morals, però una cosa, si fos un trepa, vull dir, si fos únicament un trepa, no li hauria estat més fàcil retre pleitesia al comte de Godó i tot lo que representa ?

Però anem a fets objectius.

• Uns èxits esportius reconeguts mundialment.
• Eliminació de la facció violenta d'afeccionats filofeixistes.
• Recuperació i compromís amb la catalanitat.
• La capacitat de relacionar catalanitat i universalitat.
• UNICEF.
• Recuperació de la memòria del president Josep Sunyol.
• Deixar el projecte esportiu en mans de gent que han apostat per la pedrera.
• Dur el Barça a ser el millor equip del món.

Amb tot aquest bagatge, encara té tants enemics ?

Moltes vegades penso, que això de què el Barça té la millor afició del món, és un bluf, una afició que en la majoria dels casos ni tant sols coneixien la existència del president Josep Sunyol.

Un president al qual van assassinar per motius polítics, els mateixos motius que retreuen a Jan Laporta.

Penso que tots els socis que pensen que Jan Laporta feia política, el que feien, era escopir damunt de la memòria del president màrtir.

Defensar l'autogovern, la sobirania, la cultura, i les institucions del país, no és fer política, és apostar per la dignitat nacional.

Ara el nou president és Sandro Rossell, el president del sistema, del microclima, de l'oasi, el que diu tots som Barça. Fa uns dies el columnista de l'Avui, Lluís Montserrat va fer anar una frase que la va clavar, reblava, “dir que al Barça tothom s'hi ha de sentir còmode, és sinònim de descatalanitzar-lo”, i no li falta raó, l'espanyolisme nostrat sempre ha utilitzat molt bé els eufemismes, és allò de no dividir la societat, o de buscar problemes on no n'hi ha, que necis que són.

En qualsevol cas.

Gràcies President Laporta.

Regne Unit, Canada, Dinamarca, són països civilitzats, la imatge de la Reina de Dinamarca assistint a l'acte de constitució de l'autonomia de Grenlàndia m'ha emocionat, que lluny estem aquí un estat on el franquisme criminal encara es remou per les entranyes i el subsol d'aquesta societat.

En aquests països no hi ha invasió de competències, ni enfrontaments dirigits pels poders fàctics per tal d'enfrontar la gent, ni humiliacions públiques a les minories.

A Catalunya però, encara hi ha molta gent que no vol escoltar, hi ha una societat tenallada per referents místics, essencialistes, i esporuguida per tants anys de repressió i control de la educació i la comunicació.

El documental ha estat una gran feina, sobretot ha donat arguments i corpus ideològic, a més dels arguments econòmics, he trobat impecable els arguments jurídics en referència al respecte i la democràcia.

Germà Bel ha estat molt bé, només que trobo a faltar que això ho hauria pogut denunciar quan era diputat del PSOE-c a Madrid.

L'únic problema que hi veig, és que el programa tenia un elevat nivell, no és un problema en si, aquí rau el nivell i l'excel·lència del producte, només que pot ser difícilment digerible pel gran públic.

Demà dijous a les 21:50, tindrem un documental interessant, animo a tothom a veure'l i tenir una perspectiva de futur del nostre país lluny dels tòpics tronats i identitaris, els quals ens han contaminat durant anys amb la complicitat de tot l'stablishment politico-mediàtic català al servei de la Corona Espanyola i el seu Regne.

En qualsevol cas demà podrem opinar, els catalans independentistes hem de dur el debat al camp jurídic, econòmic i estratègic de futur, sinó tenim la batalla perduda perquè de soroll, estridències, barroeria, i manipulació els espanyol i els seus col·laboracionistes locals en són especialistes.

Hem de fer esclatar les audiències de TV3, aquest seria un primer punt al nostre favor.

Som-hi

http://www.tv3.cat/adeuespanya

Però estic una mica espessot, acabo de donar un curs d'estrès laboral com a professor, i per diferents motius no n'he sortit massa satisfet, i mireu que tenim temari per a sucar-hi pa.

No és cap novetat que la política catalana du 30 anys instal·lada en un bucle, el qual molta gent ha anomenat “El dia de la marmota”, fent referència al film protagonitzat per Bill Murray, i Andie Macdowell, aquesta setmana Duran i Lleida n'ha donat una mostra, com sempre ha fet el paper de Bill Murray, repetint una vegada i una altra la mateixa cançoneta.

Personalment tinc un article de referència i és “dintre de la ratera” de Salvador Cardús, article publicat el 25 d'abril de 2009 al diari Avui, en un article resumeix els últims 30 anys de política colonial.

http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=162031

Bé, espero tenir dies més lúcids.

Avui els funcionaris de Lleida tenim una concentració davant la seu de la subdelegació del govern espanyol a Lleida –antic gobierno civil- per protestar per la baixada d’un 5% del nostre sou.

Qui ens ha dut a aquesta situació ? Quins governs ?

Ara resulta que m’he de manifestar al costat de gent que vota PP o PSOE, responsables directes d’aquest desgavell, perquè això no ve d’ara.

Doncs, jo d’això no me’n faig responsable, tot i que hem perjudica, però als països cultes,  desvetllats i feliços com diria Salvador Espriu, la gent s’han de fer responsables dels seus actes, i jo no en sóc responsable de viure en un estat on el caciquisme, la corrupció, el lladronici i el filldeputisme capen per on volen amb total impunitat.

L’independentisme i el catalanisme històricament mai s’han caracteritzat per aquests aspectes, doncs això, que ja s’ho faran i que cadascú sui el seu sagí i pentini la pròpia estopa.

Jo ja faig el que he de fer, treballar per un país sobirà, pròsper i lliure.

La diferència entre fer les coses per diners i fer-les per amor o per convicció, la consulta de la Diagonal i les consultes sobre la sobirania de Catalunya, han estat un exemple alliçonador.

És aquí on rau la diferència, ho deia avui en Partal al seu mail obert, el PSC és una macroorganització de gent “comprada”, tenen capacitat per guanyar eleccions, per la gran quantitat de mitjans dels quals disposen, si fa o no fa com Florentino, aquest últim gràcies a les concessions d’obra pública, el PSOE-PSC gràcies als aparells de l’estat i al vot ètnic.

Els resultats de la consulta de la Diagonal ja els coneixeu, els de les consultes independentistes també, jo personalment hi vaig deixar hores del meu temps i 300 euros de la meva butxaca, en canvi els Sr Hereu i tots els seus aparells tenen unS sous d’escàndol, ells tenen el seu Florentino, a ells els van comprar aquell 1981 venent-se al PSOE i als aparells de l’estat, jo com molts del meus companys sentim els colors, ens estimem el país i ens hi deixem la pell.

Que n’aprenguin.

Mas: "Catalunya haurà de combatre per tots els mitjans pacífics un sentència negativa de l'Estatut"

Font: www.avui.cat

Un altre humorista, quin riure, ha, ha, ha, ha, la política catalana no té preu, primer el conseller Castells explicant acudits, ara l'Artur Mas, diu que es vol fer combatent, a Espanya ja tremolen, quin riure, diu que vol combatre la sentència, ha, ha, ha ha.

Bo, Artur, boníssim de debò, pobre Tortell Poltrona ja el veig a l'atur.

Diuen que va ser el president Obama, que amb una trucada de telèfon va fer quadrar al demagog, impresentable del Rodriguez Zapatero, la imatge devia ser impagable, la cara del president nacionalista espanyol plegant-se davant l’Obama devia ser un poema.

Acostumats com estem els catalans de veure els nostres presidents humiliats pels presidents espanyols de torn, ara tasten la seva pròpia medicina.

Molt xulos i prepotents amb els catalans, però davant dels americans, lavativa, cagarrines i avall.

I mi m’han baixat el sou, com a molts col·laboracionistes catalans també, la majoria funcionaris i del PSOE o el PP, em fot i em refot, però jo pel de viure en un país ocupat i humiliat ho puc assumir més, ja estic acostumat (si és que mai t’acostumes) a les humiliacions constants.

Desconec però, que pensen els col·laboracionistes, amb lo que els agrada llepar el cul als castellans, no sé si li trobaran tant gust.

Castells: 'Catalunya és més important que la vinculació del PSC amb el PSOE'

Font: www.Vilaweb.cat

Que boníssim de debò, quin riure, com a humorista és excel·lent, no me'n puc avenir, el conseller quan deixi la política en lloc de tornar a la universitat, hauria d'anar a treballar amb el Tortell Poltrona.

Ah, i espero que cap menjaflors em titlli de manca de respecte institucional, perquè dir que pel PSOE-c és més important Catalunya que el seu amo, és un insult a la intel·ligència de la gent que dignifica el país.

Balaguer era una plaça difícil per realitzar-hi la consulta, un poble amb una quantitat d’immigrants gens menyspreable, on ERC sempre ha tingut problemes, on CiU s’ha esbatussat entre la C i la U, i a més un alcalde cacic i espanyolista que com a bon socialista domina a la perfecció tots els tentacles que li dóna el poder.

Sé de bona font que no les tenien totes, i que ho tenien difícil, però han tingut una cosa que li falta a la nostra classe política, coratge, persistència, creativitat i il·lusió.

Doncs aquest 22,47% de participació no ha estat gens malament, ans al contrari , se’n poden donar per satisfets, han tingut també l’avantatge de tenir al seu equip gent com Lo Jaume, lo Rafel, la Teresa Baiget, - el mateix Pep Guardiola els voldria al seu staff tècnic- i tota la gent del Casal, i altres que deixo perquè pels noms sóc un desastre, amb gent així, rigorosa, treballadora, tenaç i creativa, van engegar el projecte.

Els vull agrair també el fet de pujar a Artesa de Segre el 13-D, a fotre’ns un cop de mà, jo també hi vaig posar el meu gra de sorra –res comparat amb el ells ens van ajudar- , també vull fer esment a la plataforma Preixens Decideix amb un 40% de participació –poca broma- i felicitar per la feina feta sobretot a la família Eroles.

En referència a Balaguer ara només cal canalitzar aquesta energia, i donar el tomb a l’ajuntament, els ajuntaments de La Noguera no poden romandre més en mans de grups polítics que menystenen la democràcia i la participació ciutadana.

Les consultes populars per a la independència han tingut efectes molt positius, i altres de negatius o també positius, segons es miri.

Al nostre país – com a d’altres, suposo – hi ha un gruix d’imbecil·litat nostrada que llasta el normal desenvolupament de la nostra societat.

Aquesta imbecil·litat nostrada que dia a dia patim de certs elements que dia rere l’altre es passen el dia malparlant de la política, dels polítics, tractant-los de lladres, de venuts, d’oportunistes, i menyspreant el sistema, i les persones que dia a dia fem el que podem per intentar estructurar aquesta societat per tal que es desvetlli i recuperi la dignitat.

Les consultes per a la independència surten de la societat civil, de la gent que penca, que hi posa temps i diners de la seva butxaca, de la il·lusió, i van adreçades a  l’stablisment polític-mediàtic per tal de ser un element que ataca el sistema, serien en llenguatge vulgar unes eleccions o consultes antisistema, sempre des del respecte, la seriositat i el rigor.

Doncs ha estat molt pedagògic veure com a aquesta colla de gent que dia si dia també menysprea el sistema i els polítics, el dia que s’ha fet una consulta fora d’aquest sistema tampoc han mogut el cul, i a sobre l’han menyspreat, demostrant la hipocresia, la imbecil·litat, el poc rigor, i la indigència intel·lectual que un gruix de la nostra societat encara supura.

Recordem que tenien tres opcions, SI, NO, EN BLANC, no calia ser independentista per participar en una votació allunyada dels polítics professionals, només calia ser coherent.

Avui a la feina he hagut de mocar al típic antipolítica, o imbècil ?