A l'arrecera del Montsec

12 de desembre de 2013, acabo de sortir de la feina, condueixo el cotxe fins a casa, deuen ser vora les 14:00 i estic pendent del Wattshapp, una persona molt propera al Junqueras que es troba al palau de la Generalitat em va enviant missatges però en el moment que poso les mans al volant deixo d’estar-hi atent.

Em mantinc amb certa incredulitat, he vist tantes vegades com hem fet el ridícul, però el país està canviant i fa mesos que ho observo, poso Catalunya Ràdio just en el moment que el President Mas anuncia data i preguntes i a partir d’aquí, tot el dia enganxat a la ràdio, la televisió, el twiter i el facebook, i al final amb la sensació de què avui hem guanyat, avui els hem guanyat una petita però contundent batalla.

No sé com acabarà, però la sensació que tinc és de maduresa, de sentit d’estat, de grandesa, de professionalitat i de seriositat, i això ja ens demostra que una part important de la classe política catalana, ja sap actuar sense els infantilismes, la mediocritat i el baix perfil de temps enrere.

Han actuat de forma àgil, ràpida, eficaç, coordinada i sobretot confidencial, si volem ser un estat, si volem ser majors d’edat, el primer pas i comportar-se com a tal.

S’ha aconseguit distreure als periodistes llepons, als serveis secrets, als polítics unionistes, als polítics bocamolls, i sobretot a la mediocritat botiflera.

La cara de la Sánchez Camacho i del Rubalcaba, en la seva compareixença estava desencaixada i era un poema, els ha agafat en calces, així de clar.

No sé si guanyarem o no, però hi ha una cosa que tinc clar, i és que avui ens hem fet majors d’edat, i la mentalitat de la gent del país, ja és mentalitat de sentit d’estat.

Ara ja tenim equip, que comenci la partida …