Barri del Panteó, París. Les protestes contra el president electe, Nicolas Sarkosy, lluny d'apaivagar-se s'agreugen dia rera dia. En aquests moments, la policia ha pres literalment el cèntric boulevard Saint-Michel (al costat del Panteó): estacions de tren tancades, aturades parcials de la circulació, desenes de gendarmes anti-avalots controlant el carrer... El motiu? Els estudiants de l'Université Paris I s'han declarat en vaga, han ocupat el recinte universitari i han "decretat" el tancament d'un dels edificis del campus. Protesten contra la liberalització del sistema educatiu que Sarkosy va prometre en campanya. Sembla que d'aquí a pocs minuts sortiran al carrer per manifestar-se i és per aquest motiu que la policia ha decidit acordonar la zona. Al barri (un indret molt tranquil amb petits comerços i restaurants) es respira tensió i molts establiments ja fa hores que han decidit abaixar la persiana perquè témen que hi pugui haver aldarulls. Molt probablement, per quart dia consecutiu, aquest vespre es reproduiran les protestes contra Sarkosy en diferents punts del país. Ahir van ser especialment virulents a Rennes. Abans d'ahir a Tolosa i Lió. A París, a l'espai de protesta habitual a la plaça de la Bastilla aquest vespre s'hi podria sumar la zona del Panteó.
París. El president electe de la República, Nicolas Sarkosy, ja ha pres rumb cap a una destinació del mediterrani (Còrsega o Malta, probablement) per reflexionar sobre la nova responsabilitat que li ve al damunt i per acabar de confeccionar un primer govern que, amb tota seguretat, estarà dirigit pel seu home de confiança François Fillon i on hauran d'estar representats en un joc d'equilibris els diversos sectors polítics i ideològics (de l'UMP però, qui sap, si també de l'UDF o algú pròxim al Front Nacional) que li han donat suport si vol complir la seva promesa de fer un govern plural. Exministre d'educació i polític amb certa sensibilitat social, Fillon
dirigirà un executiu amb 15 ministeris, on la paritat entre homes i
dones està assegurada. Amb aquest perfil més amable, Sarkosy mirarà de començar a combatre l'imatge de candidat dur, arrogant i sever que s'ha anat creant per tal que això no condicioni la seva obra de govern. De moment, però, sembla que els "anti-Sarko" segueixen en peu de guerra. Per segona nit consecutiva, s'han registrat disturbis a diverses ciutats del país. La nit de diumenge a dilluns es van cremar 730 cotxes i hi va haver més de 200 detinguts en uns enfrontaments amb la policia, que ahir mateix es van reproduir a la zona de Bastilla i a l'estació de Lió, al centre de París. La tensió segueix a França que avui viu una nova jornada de festa amb la celebració del final de la Segona Guerra Mundial. Un acte que encara dirigirà el president Jacques Chirac, abans que el proper dia 16 de maig cedeixi el càrrec al nou cap d'Estat.
París. Mentre segueixen els disturbis a París (ara també han començat a Tolosa), Nicolas Sarkosy ja ha anat fins a la plaça de la Concòrdia, acompanyat ara sí de la seva dona, i s'ha dirigit al públic que l'aclamava. L'exministre de l'Interior s'ha anat forjant en els darrers anys un aire entre populista i messiànic que li ha permès arribar al cim polític que anhelava. Ara, al capdavant de la República, assumeix un repte important en un moment en què França està immersa en una preocupant crisi social. Ell té algunes receptes que posarà en pràctica per recuperar la grandeur del seu país: autoritat de l'Estat; mà dura contra l'immigració il·legal; identitat nacional; i noves mesures fiscals. La seva política de fermesa i duresa al capdavant d'Interior li ha comportat ser odiat per bona part dels francesos, però també ser aclamat per l'altre meitat del país que avui l'ha coronat. La política d'immigració també ha estat un dels seus èxits en aquesta campanya: més control i, sobretot, el dret de l'Estat de poder escollir qui entra i qui es queda fora. Però serà a la política econòmica on pot trobar més obstacles. Amb la voluntat de rebaixar els impostos, Sarkosy planteja retallar el cos de funcionaris de l'Estat (a França hi ha unes 28.000 persones que treballen en la funció pública, un dels cossos més importants d'Europa) i això, de ben segur, no deixarà indiferent ningú. Finalment, el seu projecte també passa perquè França recuperi un protagonisme en el món que en els darrers anys ha anat perdent. Per les seves primeres declaracions d'aquest vespre es pot despendre la voluntat de recuperar el lideratge europeu perquè França sigui clau a l'hora de decidir qüestions importants com l'entrada de Turquia a la Unió Europea, idea que Sarkosy rebutja completament. El joc d'aliances també passa per recuperar el diàleg fluid amb Estats Units. I sembla que ja va per bon camí: abans de les 9 del vespre, el propi George Bush ja li ha trucat per felicitar-lo. Ara que el president nord-americà ja no té ni Aznar ni Berlusconi (i està a punt de perdre Blair) sembla que ja té un nou i important aliat a Europa. A tot això, la policia ja ha desallotjat la plaça de la Bastilla i ara els aldarulls s'han traslladat a la plaça de République. Sembla que la nit serà llarga.
París. Dominique Strauss-Kahn s'ha passejat aquesta nit per diversos platós de televisió per declarar, en to dur i fins i tot a estones crispat, que aquesta derrota es deu al fet que el Partit Socialista no ha fet encara la renovació que hauria d'haver iniciat l'any 2002. Ségolène Royal ja ha assegurat, en la seva intervenció a les 8 del vespre, que estava disposada a seguir renovant el PS però, com era d'esperar, la batalla pel lideratge de l'esquerra ja ha començat. Però Strauss-Kahn no s'ha cansat de dir que es posa a disposició de la seva formació pel que faci falta, en un pols evident amb la candidata socialista pel lideratge del PS. Sigui qui sigui qui encapçali aquesta renovació, el que sembla evident és que el Partit Socialista ja no en té prou amb els seus votants de l'esquerra ideològica per guanyar unes eleccions. En aquest sentit, els gestos que a partir d'ara pugui fer el PS cap al nou Moviment Demòcrata de Bayrou poden indicar fins a quin punt l'esquerra francesa - més pròxima tradicionalment a l'extrema esquerra i al comunisme que no pas al centre- decideix canviar de socis de viatge. I això ja es podrà veure ben aviat: el 10 i 17 de juny hi ha eleccions legislatives a França. El sistema electoral francès, que premia els grans partits en detriment dels més petits, fa que les formacions menors (com els comunistes o l'UDF) hagin de buscar l'aliança dels partits grans (PS i UMP) per a poder obtenir representants. Caldrà veure amb qui busca aquests pactes el Partit Socialista
París. El guió anunciat per Ségolène sembla complir-se i els aldarulls i la violència han començat a produir-se en diverses ciutats de França. A París, la policia està carregant en aquests moments contra els manifestants anti-Sarko concentrats a la plaça de la Bastilla. Les forces policials responen amb gasos lacrimògens el llençament d'objectes per part dels joves que des de quarts de nou del vespre s'han anat concentrant en aquest espai emblemàtic de la gent d'esquerres de París. El president del PS, François Hollande, acaba de fer una crida a la calma després que els incidents s'estiguin reproduint no només a la capital sinó també a Lió, Nantes i Rennes. També diverses entitats socials que treballen a les banlieues estan demanant als joves que no responguin amb violència les provocacions que puguin rebre. Mentrestant, més de 10.000 persones festegen a la plaça de la Concòrdia la victòria de l'UMP mentre esperen l'arribada del seu líder.
París. Jacques Chirac, l'actual president de la República francesa fins el proper 16 de maig (quan legalment cessa del càrrec), ja té substitut. El seu rival polític (malgrat formar part del mateix partit, l'UMP) Nicolas Sarkosy ha aconseguit una nova victòria per a la dreta francesa que, d'aquesta manera, haurà aconseguit governar des de 1995 fins l'any 2012, com a mínim. Cap a 2/4 de 9, un Sarkosy emocionat -si més no això ha dit- ha fet una declaració institucional davant de centenars de partidaris embogits per la victòria. "Treball, autoritat, moral, honor, nació i identitat nacional". Aquests han estat els pilars destacats pel president electe en un discurs on l'identitat nacional ha tingut una presència evident. Al cap i a la fi, la seva victòria també es deu aen bona part amb el
suport rebut pels votants del Front Nacional que, lluny de fer cas de
les consignes de Le Pen, no s'han abstingut i molt probablement li han
donat el seu vot: "Estimo aquest país. I ara és el moment de tornar a França tot allò que França m'ha donat a mi". Després d'agrair el vot als 20 milions d'electors que li han donat suport, Sarkosy ha mostrat el seu respecte cap a Ségolène Royal i cap als "milions de francesos que han votat per ella perquè un president de la República ho ha de ser de tots". "No és la victòria d'una França contra l'altre" ha assegurat el líder de l'UMP, "sinó la victòria de la democràcia". Per demostrar que ell no és hereu de la política de Chirac, i assajant el paper d'estadista que a partir d'ara haurà d'exercir, Sarkosy ha volgut deixar clar que el poble francès ha escollit la ruptura i ha volgut donar mostres en el seu discurs que alguna cosa canviarà, si més no pel què fa a les relacions internacionals: "Sóc profundament europeista i dic als nostres companys europeus que han d'entendre la veu dels pobles que volen estar protegits. I vull dir als nostres amics americans que estarem al seu costat". És el primer discurs com a president electe, però Sarkosy sembla deixar clar que el principal llegat que ha deixat Chirac (la seva oposició a Bush per la guerra d'Iraq) comença des d'avui a ser història. També s'ha adreçat als països africans per dir-los que França no els donarà l'esquena. Des de Senegal ja han arribat, però, les primeres reaccions: "El petit Napoléo" o "Un piroman a l'Elisi" són alguns dels titulars de publicacions digitals d'aquest país africà on es veu amb molt de recel la seva victòria. De moment, milers de partidaris de Sarkosy ja omplen una plaça de la Concòrdia que es prepara per viure una gran nit de joia i victòria.
París. A les 8 i 2 minuts Ségolène Royal ha comparegut davant les càmeres de televisió. Després d'abraçar-se amb la gent que l'aclamava ha reconegut la seva derrota. "Moltes gràcies a tots i entenc la vostra tristesa i la vostra pena". Ha deixat lloc a l'esperança en assegurar que la França que s'ha aixecat seguirà endavant i ha agraït els més de 17 milions de vots que hauria obtingut. Aplaudida pels milers de seguidors que estan a la rue Sulferino, els ha promès que "això que hem començat junts ho continuarem junts". Dues coses han quedat clares: la seva voluntat de seguir al capdavant de l'esquerra socialista francesa i la necessitat de trobar nous suports per vèncer la dreta d'aquí a 5 anys: "Renovar l'esquerra i buscar noves convergències són la raó d'una victòria futura". Segur que François Bayrou ha pres bona nota de la nova estesa de mà d'una esquerra que comença a veure que no en té prou amb els seus vots ideològics tradicionals i li cal obrir el seu espectre electoral si vol reconquerir l'Elisi. "Continuo el combat amb vosaltres", han estat les últimes paraules d'una Ségolène que no ho tindrà gens fàcil per seguir al capdavant del PS. Només acabar la seva intervenció, un dur Dominique Strauss-Kahn (polític socialista que va perdre les primàries contra Royal i partidari de l'entesa amb el centre) ja ha avançat que cal una renovació al PS, una nova esquerra que doni solucions reals als francesos i ha advertit que ell s'ofereix al Partit Socialista per tot allò que faci falta.
París. Mentre els guinyols de Canal +, en el seu programa en directe, simulen escenes de terror davant l'imminent victòria de Sarkosy, la policia ja ha tancat les estacions de metro més properes a la place de la Concorde davant l'allau de persones que s'espera que vagin a celebrar la probable victòria de l'UMP, tal i com indiquen les enquestes que d'aquí 15 minuts ja es podran difondre legalment. Ara mateix, tant la rue Sulferino (seu del PS), com els exteriors de la sala Gaveau (on està reunida la plana major de l'UMP) estan plens de simpatitzants i militants dels respectius partits. L'ambient, però, no és el mateix: mentre que a Sulferino els crits i banderes s'activen al ritme que les televisions connecten amb aquest espai, als seguidors de la dreta -com tampoc a algun dels seus dirigents que no amaguen l'eufòria per la victòria- no els fa falta cap estímul per cantar i cridar contínuament. La Marsellesa ja ha sonat diverses vegades però el crit més repetit (a part de "Sarkosy président") no deixa de ser original: "Sarkosy à l'Elisée, Ségolène, à Poitiers". L'Elisi, és el palau presidencial; Poitiers, la ciutat més gran de la regió on la líder del PS és presidenta i on potser haurà de tornar si les coses no li acaben de funcionar aquesta nit. Cinc minuts i comença el recompte oficial.
París. El "quarter general" del Partit Socialista (les seus dels partis polítics reben aquest curiós nom de reminiscències bèl·liques) es troba a la rue de Sulferino, molt a prop del conegut Museu d'Orsay. Des de bon matí el carrer està literalment pres per desenes de camions de televisions d'arreu del món, preparats per explicar en directe els esdeviments d'aquesta nit. A aquesta hora, els militants socialistes ja comencen a omplir el carrer. Només travessar el Sena, a pocs metres de Sulferino, es troba la plaça de la Concòrdia (la més gran d'Europa fins que a Joan Clos se li va ocórrer muntar l'esplanada del fòrum...). I allà mateix és on des de fa una estona l'equip de campanya de l'UMP està aixecant un gran escenari per celebrar la victòria. Quan encara falta 1 hora i mitja perquè tanquin els col·legis electorals ( i quan encara es registren cues per votar), la dreta respira eufòria. Un segon sondeig, fet públic fa pocs minuts, amplia fins a 9 punts (54'5% vs. 45'5%) la distància entre Sarkosy i Ségolène. A la Bastilla, un altre feu tradicional de celebracions de l'esquerra, la forta presència policial indica que avui no és un diumenge qualsevol. Però, o molt canvien les coses o avui els socialistes tindran ben poca cosa a celebrar. Mentrestant, la participació segueix sent de rècord i segons un sondeig d'Ipsos, al final de la jornada l'índex s'acostarà al 86%.
París. Novament, els diaris digitals de fora de França han burlat la legislació electoral i ja donen els resultats de les enquestes que es faran públiques (si més no oficialment) a les 8 del vespre: Nicolas Sarkosy s'imposa clarament a la candidata socialista per 8 punts de diferència: 54% pel líder de l'UMP contra 46% que treu Royal. Aquestes dades confirmarien el que els 118 sondejos que s'han fet en aquests darrers 15 dies ja deien: que Sarkosy guanyaria amb certa comoditat aquestes eleccions. El que no són enquestes, sinó dades reals, són les xifres de participació que el ministeri de l'Interior acaba de fer públiques. A les 5 de la tarda, 3/4 parts dels electors ja havien votat. Concretament, el 75'11% dels votants de l'Hexàgon ja han acudit a les urnes contra el 73'87% que ho van fer a la primerva volta. Tot i que el ritme de creixement no és tan intens com al migdia (d'un increment del 3% s'ha passat a un 1'5%), aquestes dades signifiquen un rècord absolut de participació a les 5 de la tarda si es compara amb la resta d'eleccions celebrades a la Va República. Amb aquests números, no seria d'estranyar que a les 20 hores es pogués batre la xifra rècord aconseguida fins ara en la segona volta de 1974 amb un 87'33%. Els francesos, doncs, segueixen demostrant que els interessa, i molt, allò que s'ha de coure els propers cinc anys a l'Elisi. A l'espera que es vagin confirmant els resultats que indiquen aquestes primeres enquestes, la policia de tot França - i sobretot a París i les poblacions del voltant- estan en alerta. S'han mobilitzat més de 3.000 policies addicionals perquè s'esperen manifestacions a favor i en contra dels resultats. Els transports públics de París ja anuncien des d'ahir que a partir de les 19 hores no poden garantir el normal servei de la xarxa, en previsió de possibles aldarulls. Per si això no fos prou, una informació publicada fa una estona pel diari Le Figaró indica que aquesta matinada s'haurien cremat 27 cotxes en diversos barris de la capital. Una situació que recorda les revoltes de fa dos anys i mig.
París. El mes de maig és ben especial pels francesos. Depèn de com caigui el calendari, hi pot haver fins a 4 ponts (un per setmana) durant aquest mes. És el cas d'enguany, que al pont de l'1 de maig (de la setmana passada) s'hi suma el del 8 de maig (aquest dimarts), que se celebra la victòria a la segona guerra mundial, el pont de l'Ascensió i, finalment, la Pentacosta (tot i que aquest darrer no tothom el fa). Avui, per tant, és diumenge de pont. Torna a fer sol, la temperatura - si bé no tan alta com en setmanes anteriors- és agradable i molts francesos tenen pensat marxar a la campagne... després d'exercir el seu dret a vot. Aquesta pot ser una de les raons que expliquin perquè a les 13 hores s'havia donat el segon índex de participació més elevat en una segona volta de les presidencials d'aquesta Va República (només superat pels comicis de 1974): alguns analistes apuntes que molts votants haurien anat als col·legis al matí per poder marxar tot seguit i aprofitar el llarg cap de setmana. Així, el 34'11% dels electors havien votat ja a la 1, tres punts per sobre de les dades de fa 15 dies (31,21%) i 8 punts més que al 2002 (26'2%). El cert és que durant tot el matí, i especialment abans de dinar, s'han tornat a formar cues en molts col·legis electorals de París que en alguns casos han superat els 3/4 d'hora. A les 5 de la tarda es donaran a conèixer noves dades de participació que permetran saber si l'afluència massiva al matí segueix durant la resta de la jornada. I ben podria ser perquè, malgrat l'explicació sociològica del factor pont, tradicionalment la segona volta registra uns índexs de participació més elevats que la primera (només l'any 1969 no va ser així). Aquesta variable ja es va donar ahir a les colònies on l'afluència de votants va superar els nivells de la primera volta. En menys de dues hores, ja hi haurà més dades que permetran anar confeccionant unes anàlisis més acurades.
París. Corre un rumor per París des de fa ja uns dies que assegura que si Sarkosy guanya les eleccions, hi pot haver greus aldarulls a les banlieues (barris perifèrics). El record de les revoltes de fa dos anys (atiades amb la desafortunada intervenció de l'aleshores ministre d'interior i actual candidat de l'UMP titllant de "xusma" alguna gent d'aquests barris) és molt present encara a la societat francesa. D'aquí, que paraules com "junts" o "fraternitat" hagin sonat amb força en boca dels dos candidats a la presidència. Però convertir aquest rumor en estratègia de campanya és una aposta molt arriscada. I això és el que sembla que ha fet Ségolène Royal que, amb totes les enquestes en contra a poques hores de tancar la campanya, s'ho juga al tot o res apel·lant directament al vot de la por: "Tinc la responsabilitat de llençar un crit d'alerta i informar de la violència i brutalitat que s'engegarà al país" si guanya la dreta. Lluny de moderar l'imatge agressiva que va oferir durant el debat, Royal ha titllat Sarkosy de "molt perillós" per a França i ha demanat als ciutadans que reflexionin profundament. La candidata del PS juga l'última carta per capgirar unes enquestes que avui mateix segueixen donant entre 5 i 9 punts d'avantatge al líder de l'UMP.
París. "Tothom ha entès què ha volgut dir Bayrou". Aquesta ha estat la reacció de Ségolène Royal després de conèixer les declaracions del líder centrista, ahir a la nit al diari Le Monde, on va afirmar que no sabia què faria diumenge però sí què no faria: "No penso votar Sarkosy". Eufòria continguda avui a les files socialistes on al suport implícit de Bayrou s'hi sumen les bones sensacions pel debat d'ahir. El cert és que cap mitjà no ha gosat donar un guanyador clar del cara a cara però sí que gairebé tothom coincideix a dir que si bé Sarkosy va ser més concret i resolutiu, Royal va aconseguir portar el ritme del debat i, el que és més important, desampallegar-se d'un perfil massa tou per a un cap d'Estat i oferir una imatge agressiva i contundent com no havia mostrat encara durant aquests mesos de campanya. Que el debat d'ahir no va acabar de satisfer la gent de dreta ho corroboren les declaracions a la defensiva que avui han fet diversos líders de l'UMP (entre ells el propi Sarkosy) on han lamentat l'excés de duresa de la candidata socialista. Nervis a la dreta que veu com el seu líder ja ha perdut dos punts d'intenció de vot en els sondeigs i més que en podria perdre si els votants centristes de la primera volta acaben fent cas a la consigna velada de Bayrou. Però el PS tampoc es pot refiar massa: no seria la primera vegada que el suport que el "tercer classificat" a la primera volta dóna a un dels dos candidats no dóna la victòria. Ja l'any 1965 François Mitterrand va perdre la segona volta contra Charles de Gaulle malgrat que el centrista Jean Lecanuet li havia donat el seu suport. I les tornes es van girar el 1981 quan Jacques Chirac (el tercer a la primera volta) va recolzar un Giscard d'Estaing que perdia contra Mitterrand. Set anys més tard era el propi Chirac qui perdia contra Mitterrand malgrat tenir el suport centrista.
París. Xifres espectaculars dignes de grans esdeveniments esportius. Més de 20 milions d'espectadors van seguir ahir a França el cara a cara entre Sarkosy i Ségolène: gairebé 13 milions a través de la cadena privada TF1 i poc més de 7 milions per la pública France 2. Entre els dos canals, van fer-se amb el 72'4% del share (percentatge sobre el total de persones que miraven la tele en aquell moment). Sens dubte, són xifres estratosfèriques que no només han pulveritzat les audiències que van tenir els debats de 1981, 1988 i 1995 sinó que són comparables amb les semi-finals del mundial de futbol entre Portugal i França de l'any 2006 (que va suposar, amb 22 milions, el rècord absolut televisiu). I tot això sense sumar-hi les dades d'altres cadenes de televisió de TDT, cable, internet o satèl·lit que van emetre també el debat. Només a tall anecdòtic: el darrer debat electoral a Catalunya de les eleccions de l'1de novembre (entre els cinc candidats a president de la Generalitat) va reunir el 22'3% dels espectadors, xifra superada, per exemple, per l'entrevista que mesos enrera TV3 havia fet al president del Barça, Joan Laporta (24'7%).
París. Feia 12 anys que els francesos no veien un cara a cara entre els dos candidats finals a l'Elisi (el 2002, Chirac es va negar a debatre amb Le Pen) però avui les 2 hores i 38 minuts de debat segur que han saciat les ànsies d'espectacle polític de tots els ciutadans. En aquests moments, els instituts d'opinió estan treballant a ritme frenètic per poder oferir els resultats de les enquestes que permetin saber qui ha guanyat el debat, segons els ciutadans i, sobretot, si el duel d'aquesta nit ha fet decantar la balança cap a un o altre. Més enllà de dades, el que més haurà sorprès als milions de telespectadors que han seguit atents a les pantalles ha estat l'agressivitat amb què Ségolène Royal ha plantejat el debat. Des de l'inici i fins al final, sense cap treva, la candidata socialista ha buscat el cos a cos amb el seu rival i no ha desaprofitat cap ocasió per mirar de provocar un Sarkosy que ha aguantat prou bé els embats per no mostrar l'imatge arrogant que tant li han criticat. L'estratègia de Royal l'ha portada, finalment, a escenificar una reacció irada davant unes propostes de Sarkosy (després que el candidat del l'UMP parlés de les ajudes a l'escolarització dels nens discapacitats). L'actitud de Ségolène, un pèl forçada, ha provocat, però, que el líder de la dreta deixés el seu to calculat d'humilitat de què ha fet gala durant gairebé tot el debat, per exigir-li a la seva rival que es calmés: "Vostè s'altera amb massa facilitat i un president de la República ha d'estar calmat", li ha eztibat a una Ségolène que no ha dubtat a respondre-li que "un president no ha d'estar calmat davant l'injustícia" per afegir que "vostè és un immoral polític". Ha estat el moment més calent d'un debat on els dos candidats han volgut contrarrestar els punts febles dels seus rols i on les formes, tot i ser importants, no han amagat un cara a cara al pur i vell estil del combat dreta-esquerra de la França de sempre.
Barri del Panteó, París. Les protestes contra el president electe, Nicolas Sarkosy, lluny d'apaivagar-se s'agreugen dia rera dia. En aquests moments, la policia ha pres literalment el cèntric boulevard Saint-Michel (al costat del Panteó): estacions de tren tancades, aturades parcials de la circulació, desenes de gendarmes anti-avalots controlant el carrer... El motiu? Els estudiants de l'Université Paris I s'han declarat en vaga, han ocupat el recinte universitari i han "decretat" el tancament d'un dels edificis del campus. Protesten contra la liberalització del sistema educatiu que Sarkosy va prometre en campanya. Sembla que d'aquí a pocs minuts sortiran al carrer per manifestar-se i és per aquest motiu que la policia ha decidit acordonar la zona. Al barri (un indret molt tranquil amb petits comerços i restaurants) es respira tensió i molts establiments ja fa hores que han decidit abaixar la persiana perquè témen que hi pugui haver aldarulls. Molt probablement, per quart dia consecutiu, aquest vespre es reproduiran les protestes contra Sarkosy en diferents punts del país. Ahir van ser especialment virulents a Rennes. Abans d'ahir a Tolosa i Lió. A París, a l'espai de protesta habitual a la plaça de la Bastilla aquest vespre s'hi podria sumar la zona del Panteó.
