Per a la gent que no viu a la gran ciutat (Barcelona) assistir o gaudir de bons espectacles de teatre, ens és més complicat. A Manresa només tenim un teatre, el teatre Conservatori que, pobret, ja no s'aguanta. Esperem que les obres del teatre Kursaal que estan en marxa acabin aviat (potser fins el 2007 no en podrem fer ús, una bona aposta de la ciutat) i la programació estable de teatre sigui més atractiva.
Ahir dins la programació que ofereix TOC de teatre a la ciutat, ens va arribar "Celebració" de la companyia Teatre Romea.
Vaig disfrutar d'un muntatge ple d'emoció (es transmet a la pell), molt cru i amb una excepcional interpretació per part dels actors. Personalment em va agradar molt l'actor Villanueva en el seu paper de fill gran (Christian) i de Roser Camí (Helene). Un repartiment de luxe.
La història s'inicia amb la celebració del seixanta aniversari del patriarca de la família (Carles Canut) Helge. Fent servir el discurs de la celebració, el fill gran Christian, davant de tots els convidats a la festa, declara un seguit de misèries que havia comés, el pare amb ell i la seva germana. Aconsegueixen anular la seva omnipotència.
Amb una escenografia mínima i austera, alguns personatges quasi bé sense diàleg, omplen l'escenari només amb la seva presència.
Molt recomanable, per a qui no l'hagi vist encara.
Avui es celebra la fira de l'Aixada, fira medieval que recorre part del casc antic de la ciutat de Manresa i l'omple d'olors i colors per tastar.
aqui us en deixo un...tastet virtual
Avui buscava quelcom, -paraules que omplissin una buidor interior-, ... poesia, tertúlies, fòrums..., en aquesta blogosfera INCOMMENSURABLE, i, en una llista de blocs, entre altres, he trobat, amanida de reflexions, -que estrany- el meu intent de bloc.
He arribat al punt de partida i m'he adonat que, a vegades allò que cerquem i/o creiem trobar és un engany, una parodia virtual on els protagonistes som, alhora, els espectadors.
Tot llegint un poema de Miquel Martí i Pol:
No sempre és cert que allí on acaba el mar comença el vent, que allí on acaba el vent comença el bosc, que allí on acaba el bosc hi ha un pou profund on cap veu no hi ressona. .....
mjesus |
divendres, 18 de novembre de 2005 | 01:15h
No cal que disfressis el teu nom, un dia, algú et trobarà! No et posis la disfressa de caputxeta vermella, a qui vols enredar? Posa't la de llop ferotge que diu paraules tendres i després ensenya les urpes!
Intensa, fosca i misteriosa. El record d'un suicidi i la recerca de la veritat provoca un dolor intens als personatges. L'actriu que interpreta la pel·lícula és dura. Les paraules cobren vida pròpia. Molt bona, m'agradat molt
Manresa que és una ciutat més aviat grisa, avui enllurenava era més viva que mai. Us aconsello que vingueu a donar una volta, música, teatre al carrer, etc.
He anat a veure un dels molts espectables que fan a la fira, Plasticiens volants "la 8a maravilla" un grup francès. M'agradat molt, era a l'aire lliure, en un aparcament, un espai bastant gran (s'ha fet petit de tanta gent com hi havia) feia molt fred era al vespre, han començat deu minuts tard, però ha valgut la pena. Era un espectacle molt plàstic, amb enormes inflables que voltaven entre la gent. La història estava conduida per un actor que anava en patera, Changa, un personatge que semblava Aladin a la moderna, recorre la Mediterrània buscan la setena meravella. A cada meravella trobada (un gran globus preciòs en forma de geni) el geni li proposa un enigma i si el resolt, continúa el viatge: la piràmide, el colos de roda, uns peus enormes també que es passejaven entre la gent, era fantàstic els podies tocar eren suaus i relment molt ben pintats -els portaven cinc o sis persones amb una espècie d'arnès lligat a la cintura havien de fer molta força-. Zeus i el seu temple que s'aixecava de la foscor, imponent. La música en directe, més tres escenaris a l'hora, realment molt ben muntat.
uns enigmes: ¿Mientras hay, no habra nunca bastante? ¿Quienes són estas dos hermanas, cuya primera genera a la segunda y la segunda genera a la primera?
(el grup era francès i barrejaven el francès, el castellà i el català)
La història està vigent com mai, podriem dir que és la representació de tots els immigrants que van buscant la terra promesa
si voleu anar a donar una volta per la fira sense venir a Manresa us deixo una petita mostra en fotos fira de la mediterrània
fa uns dies em va arribar per correo una llista "encantadora" de productes catalans apta per boicotejar i les alternatives a aquests productes. I després els del PP en boca de Rajoy diuen "que no boicotean los productos catalanes ni a Cataluña ni a los empresarios" quin falsari!!! (bé ja ho sabem, és per recalcar, m'indigna la seva actitud i que hi hagi gent que sel's cregui)
l'ARGUMENT QUE DONEN PER "NO DEMANAR BOICOT" intenta tocar la fibra sentimental "un hospitat en Sevilla, un colegio en Valladolid..."
quants i com s'han beneficiat dels diners que arriben de Catalunya a les altres comunitats? Molts i com ens hem beneficiat, nosaltres els catalans dels diners que ens arriben -si es que arriben-? Pocs són o no són evidents els desequilibris? quantes comunitats tenen els llibres de l'ensenyament gratuïts? quantes comunitats tenen els peatges gratuïts? quantes comunitats tenen ... i altres no tenen?
i parlen de solidaritat?
si teniu ganes, llegiu la còpia literal del correu que em van enviar:+
Típic i tòpic diumenge: tarde de cinema, tots cap al cinema
Ingredients: El secret dels germans grimm
El director Terry Gillian -és el mateix de la pel·lícula El rei pescador
Elaboració resum: es relata la història (fictícia) dels escriptors de contes més coneguts arreu del món: els Germans Grimm. A la pel·lícula s'intueixen els contes de la Ventafocs, la Caputxeta vermella, Hansel i Gretel..., es barregen la fantasia i la realitat amb una dosi de terror i aventura. Els germans Grimm: en Will i en Jacob són uns estafadors que aniquilen monstres i dimonis. La història està situada a la alemanya durant la invasió napoleònica.
Avui el de la HISPANIDAZfaré un petit homenatge a una entitat que no vetlla precisament per la UNIDAZ DE LA PAGDTRIA.
ELS MINYONS I GUIES ESCOLTES DE CATALUNYA.El
passat diumenge vaig anar amb altres pares a la trobada que v㠲m fer
del nostre cau -cavall bernat- amb motiu del pas de branca, el meu fill
ha passat també de branca els ràngers i noies guies. Dóna gust veure
"els caps" nois i noies joves que dediquen el seu temps de lleure a
conviure i educar tots aquests nens i nenes. Altruisme i solidaritat.
els nens aprenen a ser solidaris, a ser tolerants, a respectar l'entorn, a ser democràtics i a estimar els seu país: CATALUNYA
Avui he assistit a una discussió digna d'explicar.
Resulta que he anat a revisió mèdica i sortint, a les 9 i cinc del matí he anat a
un bar d'aquests típics de barri, en els que tothom es coneix. Només entrar he
vist cinc o sis homes -grans i segurament jubilats- "discutint" de valent amb l'amo
del bar sobre la nova normativa del tabac en els locals públics.
Africans de tot el continent que conviuen en
un món cada vegada més insolidari amb ells. Ni tres ni sis metres, res els
impedirà intentar salvar les seves vides, morir en l'intent es diu.
Que fan les autoritats? Augmenten l'alçada de
la tanca
Les plagues les guerres, la fam...quanta gent
ha de marxar de casa per sobreviure?
Són negres, ja no els pot passar res pitjor. Recordo els fets de nova orleans. Que van fer les autoritats? esperar que marxessin pel seu propi peu
A
vegades em sorprenc pensant.. i si haguéssim nascut al "tercer món" com seria la nostra vida?
Manresa que és una ciutat més aviat grisa, avui enllurenava era més viva que mai. Us aconsello que vingueu a donar una volta, música, teatre al carrer, etc. 
Típic i tòpic diumenge: tarde de cinema, tots cap al cinema
Avui el de la 
