"La poesia és un joc on,
sota una realitat aparent,
hi apareix una altra d'insospitada"
Joan Brossa
(segueix)
  |  |
amanida (Jo també vull un estat propi)
|
|
"La poesia és un joc on, sota una realitat aparent, hi apareix una altra d'insospitada" Joan Brossa (segueix)  Joan Salvat-Papasseit Edició a cura de Joaquim Molas. Editorial Ariel [...] Un assaig èpic: "Les conspiracions" Els següents poema sobre l'estada a Guadarrama, és un testimoni del xoc dels nacionalismes castellà/català i posen de relleu alguns aspectes negatius d'aquest… [...] Ampla és Castella Ampla és Castella, i com un palmell té la durícia d’aixecar l’espasa. El braç és las i no el mena cervell; la gola és seca i la set no li passa. Terra dels Terços petjadors de lleis que imposaven amb sang llur llei estranya ampla és Castella, sepulcre de reis, malavirança a la Marca d’Espanya. Sota els pollancs l’ombra encara es marceix del mal que ha fet amb la seva tonada; sorolls de focs i esperons, i l’escreix amb que els cavalls soterraven l’estada. Ampla és Castella, el seu ressò un gemec, té la sordesa de massa escoltar-se. La veu dels íbers és ronca d’ofec i ella no els sent: només vol rebolcar-se. Si voleu escoltar-la he trobat l'arxiu en so Aquests dies us faré una selecció de poemes o texts breus patriotics catalans. Espero que us agradin.Joan Salvat-Papasseit Edició a cura de Joaquim Molas. Editorial Ariel [...] Un assaig èpic: "Les conspiracions" ...Quan establí contacte directe amb terres castellanes, en el sanatori de Fuenfría (1922), convertí la seva capacitat de lluita poètica en un altra de patriòtica. Una lluita, aquesta, que articula les emocions personals amb una decisió d'incidència pública i que, per tant, prova formes populars o vagament populars –sèrie de monorrimes en assonats, quartetes i romanços o combinacions d'ambdues més o menys arbitràries– i, més aïlladament, alguna més desinflada d'Avantguarda ("Tornada"). El primer poema, "El somni", constitueix un crit de lluita a sacsejar la gent catalana: (segueix…)
Aquest bloc està adherit a la campanya: "Jo també vull un Estat propi", Avui m'he tornat a revoltar amb la notícia que dues dones han estat mortes: mare i filla assassinades pel marit i pare respectivament. No puc estar-me de parlar d'aquest tràgic final. Un home que tenia una ordre d'allunyament i que finalment ha acabat amb les seves vides. Quin dret hi tenia? És que les dones som exclusivament una possessió pels homes? I amb aquestes dues, ja són 51 dones mortes a tot l'estat, la justícia sembla ser inútil alhora d'aplicar la llei. I lenta, tot i que també és cert que moltes dones retiren les denúncies per por. I clar que han de tenir por!, veient el final de moltes dones que, com elles, estan en la mateixa situació. No es podrien trobar solucions més efectives que les ordres d'allunyament? Crec que els recursos que s'hi destinen són pocs, i poca voluntat per part dels polítics. (segueix) 
Bé de fet ja van començar fa dies, peró la traca final és aquest cap de setmana llarg fins dilluns, si voleu venir a Manresa, i fer una passejada, us trobareu la ciutat en festes: música, ballaruques, castells de focs, teatre, exposicions (s'inaugura al Museu Comarcal una exposició d'en Brossa) i l'esperat correfoc. Aquí teniu el programa de festes Foto guiamanresa
Ingredients: una bona quantitat de "guiris”, amanit amb olors i colors de països exòtics, ben remenat, amb enciam com sempre. (continua)
mjesus |
dimarts, 15 d'agost de 2006 | 22:05h
Avui m’he fet un regal! Amb aquestes paraules començava la meva aventura com a blocaire, avui, fa un any. Si un any, sembla increïble: molts dies i poca teca, ho reconec. No he estat una blocaire exemplar, ni en quan al seguiment ni en la temàtica. Molt irregular, però és que sovint que no trobo els ingredients adequats per fer una amanida ben acolorida –un defecte com un altre. Avui us felicito com ho vaig fer el primer dia, passo bones estones llegint els vostres articles; he descobert un món que m’ha omplert moltíssim per no parlar del fet d’escriure en si, que s’ha convertit en un nou impuls per a mi. I com fa un any, avui el dia del meu sant, m’han regalat llibres –no podien faltar–, un ha estat oeL’Església del Mar” 658 pàgines, bufa!, tinc per uns quants dies. Ja us diré si m'ha agradat! Salut blocaires! 
Què esperen, amb aquest nou pas que Israel aconsegueixi el que vol, amb l'excusa del terrorisme? I Israel no fa terrorisme d'estat? Quanta gent, ha de caure sota les armes dels americans? Tot plegat una pantomima, i cada dia s'obre un nou teló. Sembla allò de: Miri que fan ara! Tots som titelles en aquest teatre del món. Fotografia extreta de Le Figaro  Passejo per la bora del camí de la Sèquia, la calor fa que els colors
de l'entorn, es mostrin com darrera d'un vidre que tot ho difumina. Els verds es barregen, i la palla seca dels camps escampa una
tonalitat groguenca. Ni l'aigua de la Sèquia
refresca l'ambient. Veig els petits aneguets que van contra corrent i les seves mares van a cercar-los per fer una rotllana de petits i grans. Un cercle de la natura que s'obre i es tanca…com molts altres de personals...
mjesus |
dissabte, 24 de juny de 2006 | 00:50h
Aquesta nit de Sant Joan, l'anomenaré, nit vermella. Nit de foc, espurnes, amor, passió, la nit més curta i el dia més llarg de l'any, la nit més màgica, la nit per contemplar o imaginar, la nit més sorollosa també: de petards, coets per tot, xiscles i rialles, balls i música. Recordo amb enyor, les nits de Sant Joan quan era petita. Preparàvem una foguera al mig de la plaça amb mobles vells, cadires, papers, diaris i revistes i les escombres velles, per encendre el foc. Molts dies abans començavem una cursa entre tots els veïns, per recollir les andròmines que s'havien guardat durant l'any i les amuntegavem en un solar abandonat del carrer. El mateix dia al matí ja traslladavem tot el que havíem recollit i fèiem l'última batuda per les cases. Amb l'ajuda de les escombres de palla, enceníem la foguera, sense previ avís tothom s'acostava a la vora del foc. Ballàvem, saltàvem, rèiem i fèiem nous amics, algun coet, sabetes i mistos garibaldi, el focs d'artifici que jo recordo més vivament. Potser el millor era que el ritual no era pretensiós, ni furgàvem en els sentit dels orígens de la festa, però la sentíem i en gaudíem per ser nostra, la nostra revetlla. En un post anterior vaig parlar del nostre barri i com ha anat canviant amb el temps. Ara les fogueres estan prohibides i l'asfalt s'ha menjat aquests bocins d'història dels carrers.
mjesus |
dilluns, 12 de juny de 2006 | 23:40h
No acostumo a parlar gaire de política a la feina, però avui ens hem "liat" en una bona discussió, sobre l'estafatut (com l'anomeneu per aquí).
La baralla ha començat quan he ironitzat sobre l'espai de la campanya pel SI del peesece-pesoe a TV3. El meu company defensava el SI aferradament i jo el NO. Jo he intentar dir-li que l'anunci creia que era massa tendenciós, i que els arguments (al meu entendre fàcils) estaven posats en "boca" de gent del carrer, amb cares anònimes la qual cosa feia que la resposta popular (del poble vull dir) fos per empatia. A tall d'exemple: "mira veus aquelles iaies pensen com jo, o aquell senyor gran quina raó que té, en definitiva jo sóc com aquell que surt a la tele" (no sé si m'explico bé) . ... -És impossible votar NO com el pepe i que si tu votes NO, li he estàs donant la raó a ells, i al final el que val és el resultat. SI /NO -Sense considerar valoracions polítiques?- No és el mateix li he dit jo. -És millor aquest estatut que res! -Això, ara em dónes la raó! sempre baixant-nos els pantalons. -Ah no! no i si surt el NO que? que hem de fer tornar a començar tota la comèdia! -Comèdia? ... Ni jo l'he fet baixar del burro ni ell ha volgut baixar, de fet no ha arribat la sang al riu i al final el resultat ha estat un empat tècnic, ningú ha capitulat ni ha cedit posicions, i tant amics! Semblava ben bé que tinguéssim una margarida a les manes i l'anéssim despullant mica en mica NO, SI, NO, SI, NO, SI, NO, ... el resultat?... el diumenge a les urnes.
mjesus |
diumenge, 4 de juny de 2006 | 17:46h
Aquest cap de setmana tocava bugada, rebombori interior i exterior. He ficat a la rentadora uns quants ingredients per intentar fer neteja dels meus pensaments: he posat papers, uns llibres, alguns sentiments i energia per fer-ho moure tot i n'ha sortit una reflexió. Fa dies que no escric en aquest bloc, el tinc oblidat, no és un punt i a part, és només una pausa en estat letàrgic. (segueix)
mjesus |
dimarts, 21 de març de 2006 | 23:28h
El meu barri era acollidor, quan encara molts carrers eren de terra,
sense voreres i amb molts arbres en filera. Jo vivia en un xamfrà, una
cruïlla de carrers sense sortida -dos per ser més exacte. (més) |
Accés de l'autorEls meus enllaçosDE LES BONES
DE POLíTICA
ELS MEUS BARRIS
ELS MEUS VEïNS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|||||||
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|