poti-poti

amanida (Jo també vull un estat propi)

8 de gener de 2007
9 comentaris

Paisatges (IV)

Rere la finestra
el món és un decorat,
somni emmarcat!

La llum travessa
el perfil del paisatge,
ombres xineses.

Un raig de sol
il·lumina la cambra,
es fon la tristor.

  1. Fa cinc dies que plou i tot són brots verds i flors. Potser surti un apunt teu nou en mig de la taula o rere la finestra. Espero. 

  2. El món és un decorat rere la finestra, sí. Però no et limitis a emmarcar-lo, encotillant els somnis. Obre la finestra, deixa que el sol t’escalfi la pell, aspira l’alè de la vida.

    (aquest poema em continua encisant… no em canso de rellegir-lo)

  3. Fa uns dies que em van comentar l’existència del teu espai, …mmm, …

    uns poemes acompanyats d’imatges sentides, … us felicito mjesus.

    un bes suau i dolç,

    OhCapità

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!