Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

2 d'abril de 2007
6 comentaris

Xaviermirització de la proposta d’en Vendrell

El company Xavier Mir és tot un cas, sempre és optimista i sempre treu quelcom positiu de tot el que esta passant.

Estic una mica cansat de escriure remarcant els fets de forma negativa, jo soc una persona vital, que m?agrada la vida i soc optimista per naturalesa. Per això he agafat l?exemple del company Xavier Mir  i em prenc la llibertat de crear un nou substantiu per a intentar explicar d’una manera diferent els últims fets polítics: ?La xaviermirització?.

La xaviermirització es pot definir com la capacitat de trobar sempre els punt positius de qualsevol fet, punts que ens duen cap a la sobirania plena del nostre país. Una vegada definit el substantiu ara vaig a exposar la xaviermirització de la proposta d’en Vendrell…

 

Amb la proposta de donar la presidència de la Generalitat a Mas si CIU acceptava fer un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya i el posterior desenllaç hem avançat molt cap a la sobirania plena del nostre país, segons és desprén d?un anàlisis de xaviermirització dels fets.

Primer: el fet de presentar la proposta en una calçotada , en un diumenge, sense prèvies converses i amb els termes que s’han fet , eren fruit d’una estratègia molt bé pensada per a fer l’efecte que tant ERC com CIU ja no pensen seriosament amb la sobirania de Catalunya. Gràcies això els Espanyols ja no estan preocupats, tal com s’ha demostrat en la nul·la reacció de la brunete mediàtica, i per tant ara estan amb les defenses baixades i son més vulnerables a un atac sobiranista per part de Catalunya

Segon: per l’altre costat la societat civil catalana gràcies aquests fets i d’altres (Renfe, aeroport, TV3..etc) , s’ha adonat que no ha d’esperar res de la nostra classe política actual, i per tant són ells els què han de liderar el projecte sobiranista sense esperar cap ajuda de cap partit i molt menys de qui està governant les nostres institucions.

Tercer: dins d?ERC si encara havien dubtes si el moviment Reagrupament.Cat liderat per en Carretero tenia sentit o no, crec que ara aquest dubte s’ha esvaït per complet i pocs militants (potser solament els què estan a sou) no pensen que falta un debat per demanar responsabilitats i canviar la direcció d’ERC responsable dels últims fets. Gràcies a tot això per fi ERC deixarà de fer marrades i enfilarà de nou el camí independentista.

Quart: dintre de CIU s’ha obert un debat sobiranista liderat per Duran, que demana que d’una vegada per sempre que CIU es defineixi si és sobiranista o no. Per fi!, ja era hora que en CIU algú parlés clar respecte a aquest tema. Malgrat que faltarà veure el resultat d’aquest, el debat en si ja es un fet molt positiu per aclarir si es poden comptar amb ells o no cara un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya.

Conclusió de la xaviermirització de la proposta de Vendrell: Hem fet un gran pas cap la sobirania del nostre país.

 Moltes gràcies Vendrell malgrat que crec que no eren realment aquestes les teves primeres intencions!.

 Nota: Xavier espero que no t’empipis amb mi-}

 

 

 

 

 

  1. Com vols que m’empipi, home! M’ha fet molta gràcia el neologisme. Llàstima que ja no som a temps d’incloure’l a la segona edició del DIEC.
    Una abraçada, Manel!

  2. No el conec personalment a en X. Mir, però ja li he dit moltes vegades que és bona persona, mira que voler debatre a els sociates. Si són lo mateix que el PP.

  3. "Xaviermirització" no és un adjectiu, sinó un nom (o substantiu). "Xaviermiritzat" sí que seria un adjectiu (en forma de participi del verb: "xaviermiritzar" seria el verb corresponent).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!