"Es aquell professional,home o dona, que sap gestionar una disfunció sexual, fent una anamnesi complerta del símptoma motiu de la consulta,fent una exploració física adient a la problemàtica i al pacient,a més a més sap sol·licitar als especialistes adequats les anàlisis clíniques precises i les proves diagnòstiques i complementàries que calen,les sap interpretar correctament,en sap fer un diagnòstic i sap instaurar-l'hi un tractament"
(M.Maresma,1997)
Resumint:
És un professional de la salut que:
·Sap gestionar una disfunció sexual. ·Sap consultar als especialistes adeqüats. ·Sap demanar les poves que calen i quan calen. ·Sap fer un diagnòstic sexològic. ·Sap fer o gestionar una teràpia integrada.
"La trempera matinera no és trempera ben certera,es trempera de pixera",això diu la dita popular catalana i en part te raó,doncs no és per causa de la pixera que passa aquest fenòmen de la natura i si que és cert que no és una veritable erecció amb tots els ets i uts de les ereccions en estat de consciència i vigilia que han de tenir habitualment un estímul eficaç tàctil sensitiu a nivell cutani associat amb un estímul igualment eficaç mental.
La trempera matinera no té cap d' aquests dos components, el seu mecanisme bàsic es desconegut malgrat que sapiguem que li cal la integritat de les estructures vasculars,perque la sang circuli bé, i que li cal també que l' home tingui uns nivells en sang de testosterona adequats.
De fet la trempera matinera es va produïnt diverses vegades durant tota la nit,si l' home dorm, al final de cada cicle de la son hi ha una darrera fase anomenada fase REM en la que es produeixen uns moviments dels globus oculars i als homes a més a més una erecció totalment involuntària.Per això es mes aviat una erecció nocturna i la del matí només n' es llur expressió final.
L' erecció en estat de vigilia,és a dir ,de quan estem desperts,té entre altres, dos components neurològics principals,que mes endavant ja desenvoluparem,que son els components amb origen al cervell o centrals i els d' origen perifèric o reflexe, dels primers en formen part els destijos els fantasmes,les fantasies i els estimuls sensorials visuals,auditius i olfactius i dels segons mes aviat tota l 'estimulació tàctil sensitiva com les manyagueries,la mateixa masturbació o la fricció muco-cutània del propi coït.
La lubrificació vaginal es l' expressió fisica, quasi sempre, de l' excitació sexual i fa anys que la sexologia moderna ho considera un equivalent de l' erecció del penis masculí,si més no desd' el punt de vista neurològic.
Un estímul mental pot desencadenar una lubrificació vaginal . Per via del cortex cerebral i fent servir les vies simpàtiques de la medul·la vertebral dorso-lumbars dels nervis hipogàstrics.
Una lubrificació reflexe es pot produïr a nivell de la medul·la del sacre amb una via aferent parasimpàtica que fent servir els nervis pudends interns passant pels nervis erectils a través d' un centre sacre.
Hom té la creença en sexologia que les lessions pelviques que afecten la via recto-genito-pubica i les branques dels nervis hipogàstris inferiors, impedeixen la lubrificació.Malgrat tot per via reflexe sempre poden haver-hi algunes sorpreses que contradiguin la teoria.
