Els homes han volgut trobar explicació a allò que els desassossega i intriga, a aquella mena d’esgarrapada al pit que fa dolorosament viu l’enigma de l’origen. Creuen, ingènuament potser, que la resposta a les preguntes “qui sóc, què sóc, d’on vinc…” seria també la resposta al destí després de la mort.
Els homes, convertits, sense saber-ho, en poetes visionaris i en impossibles profetes del passat, han creat durant segles i mil·lenis els mites i amb ells han transgredit les regles per a conèixer el més enllà o han narrat històries èpiques per a reviure amb la paraula l’inici del paradís, el jardí de tot el creat, perdut i prohibit el retorn per sempre.
La raó i la ciència han substituït la poesia i de l’imaginari i la hipòtesi es passa a l’estudi científic per a reconstruir la primera història. La lingüística, l’arqueologia, la paleontologia, la genètica i els paisatges entrevistos pels poetes ens condueixen a poc a poc a aquells inicis.
A l’Àfrica començà tot fa 150.000 anys, així ho ha demostrat l’ADN mitocondrial, X, de la dona resseguint el llinatge matern fins arribar a la primera mare, l’Eva africana, la “font de vida”. El llinatge patern s’ha mostrat durant aquests anys esquiu a la nostra curiositat fins que l’estudi del cromosoma y, que s’hereta de pare a fill, ens permet de caminar enrera a la recerca de l’home primer, l’Adam, “de la terra, roig argilla”. Roig argilla com el color africà, d’Àfrica és també el pare primer de l’home actual, el llinatge d’aquest pare és més recent que el de la nostra mare Eva, se situa en el temps llunyà de fa 50.000 anys.
Així ho demostren els models matemàtics i ho suposen les últimes conclusions científiques, però suposar no és encara provar i haurem d’esperar que el geni de la ciència es trobi amb el mediambient humà de la cultura i pugui resoldre la poderosa influència en la història de l’home dels diversos i complexos processos culturals que han acompanyat i donat forma a l’evolució.
Fins que el desig no s’acompleixi les dones podrem creure que al cromosoma y de l’home li manca un braç per a ser perfecte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vols dir ?
Només allò que és imperfecte pot progressar
És veritat que el cromossoma Y té un efecte pervers quan es presenta doblat (passa en alguns casos de violadors i d’homes agressius i cruels), però també es veritat que hi ha moltes malalties lligades al cromossoma X. Temo que la perfecció no és en cap del dos cromossomes ni en cap altre; temo, de fet, que no hi és en res que sigui humà.