Era primavera
i els núvols mantenien
constants insinuacions.
T'havies passat el dia revolcant-te pel terra.
Havies aconseguit una expressió feliç en el meu rostre
de vida nova
pura
simple.
Finalment plogué i ens banyàrem.
-----
Ara, girat cap a tu,
seguesc la silueta del teu rostre
a les fosques. És el teu o el meu?
La teva sang i la meva fluint plegades.
Un alè profund que omple de serenor.
Estels m'han fet trobar-te
i crear llum que ens acompanya en la persecució del temps,
amb una abraçada infinita.
Generosament,
al ritme de la vida,
estimam
ho donam tot
existim
contemplant la grandesa
de l'aire, de l'aigua, de la terra,
del món.
No et refugiïs
sota el paraigües de la llibertat,
Home, que no estam per bajanades.
Independència?
Va, Home, va!
Quan dius "vull" tots pensen "covard".
Fas de tot menys decidir.
Qualsevol cosa menys mullar-te.
És això ser un Home?
Fugir?
Amagar-se pels carrers?
Camuflar-se darrera aquest somriure tímid estafador?
Deixa les farses o enfonsa't.
Els dies s'acaben
i d'aquí a poc ens morim.
He sentit el teu dolor.
Un petit gisc
que comença poc intens
i es fa perceptible en segons.
La teva cara
de dona trencada
-inundada per la riuada-.
Descomposta i esqueixada.
El cor empeny a l'angoixa.
Paraules i abraçades.
Mirades i gemecs.
Explica. Escolt.
Calma't, calma't.
Així.
Davant la mort què hem de dir?
-"És trecament i continuïtat"- intentes consolar-te.
-"Venim i anam".
Tanta raó, tant pensament, i tanmateix estàs xapat!
Tots són troços, de tu, d'ella, dels que us estimam,
d'aquest projecte que s'ha quedat pel camí
deixant una aura inesborrable.
Aquesta imatge la construirem entre tots.
El dolor fet creixement,
com arrel que ens uneix a la vida compartida.
Horabaixa en un caminoi de misticisme
per on passejarem agafats,
on compaginarem mirades pures i sentiments còmplices
de les passions que romanen per explorar.
No pensis en demà
que és massa tard.
Crits entrellaçats a cada cantonada.
Silencis omplen les cases
després de llargues nits de pluja.
Pell a pell
ens aferram
i sentim l'efímera eternitat
d'aquesta alba entrant.
|
Els meus enllaços
BREATH MUSIC
FRIENDS
Últims 40 canvis
-
DISPARAR AL PIANISTA DE L’OCB
-
Escola d’Estiu Banda Primitiva de Llíria
-
PALPANT LA CRISI
-
L'equip de govern de L'H tanca la ràdio local perquè creu que la ràdio p...
-
LA FOTO DEL DIA 25.05.12 - Dia de l'orgull freak
-
JORNADES: ISRAEL, ENTRE LA DEMOCRÀCIA i L'ETNIFICACIÓ
-
Trobada d'Escoles en Valencià a Benimantell
-
PUIG d'educació, de pedagogia, de civilitat
-
IMATGES DE KOYASAN (JAPÓ)
-
La serralada prelitoral existeix.
-
EL 27 DE MAIG NO SEGUIRÉ EL JOC
-
Dones a l'Index. George Sand, el mite. III
-
LUIS DE GUINDOS (d'un correu)
-
La cultura xinesa en la poesia mallorquina: Lletra de batalla (Bromera Edic...
-
CONCERT ECONÒMIC I AUTODETERMINACIÓ
-
Presentació de Barbamecs, de Yannick Garcia, a Tortosa
-
Wert
-
La Barcelona bíblica: De noces i vins
-
Rock Springs / Richard Ford
-
"Anar a Barcelona"
-
L'Enduro de Lalín vist per Husaberg
-
Txuri-gorria
-
El gran despilfarro de la crisis bancaria española
-
Gibraltar, sobirania compartida o autodeterminació
-
EL CARRETER QUE VA VEURE LA VERGE MARIA
-
el menys dolent
-
Un programa que val la pena.
-
Gran Xiulada per la Independència de Catalunya __ BIC 2213
-
La prostitució és a Madrit
-
La Caixa i la pobresa
-
El sindicalisme i el progrés social
-
Una altra visió sobre la Marató TV3 de la pobresa
-
COCA DE SANT JOAN
-
HISTÒRIES DEL PENEDÈS: FRUCTIDOR
-
Callar o dir Ensenyat, Ferrater, primavera de maig ?
-
Unitat a Madrid per les seleccions catalanes, basques i gallegues
-
Callar o dir Ensenyat, Ferrater, primavera de maig ?
Arxiu
| « |
Maig
2012
|
» |
| dl |
dt |
dc |
dj |
dv |
ds |
dg |
| | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | | 28 | 29 | 30 | 31 | | | |
|
