  |  |
El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal
|
 Translation (traducción): [La Presidenta de La Comunidad de vecinos madrileños hace gala de un enorme sentido práctico, de un manejo más que plausible de la escoba y de un liberal sentido del honor, del rumor y del humor] —En esta casa escondemos la basura donde nos da la real gana, sí..., ¿pasa algo? "Ojos que no ven, corazón que no siente", o séase: lo que no se ve no existe... ¡y no se hable más! Guió i dibus: Min  Em van dir de participar-hi i (a bodes em convides!) m'hi he apuntat: És el recull d'idees de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC&Plugged, que està tenint un èxit remarcable, amb una multitud de propostes, i de tota mena. Catalunya és una terra inquieta, inconformista, perfeccionista, emprenedora, i que aquesta afirmació no és un tòpic es fa evident una vegada més: només cal fer-hi un cop d'ull, a l'unplugged de la UOC, per comprovar-ho. Pel que fa a la meva proposta, està sintetitzada (obligatòriament) en els 1.000 espais que podeu trobar en aquest enllaç: http://mentsobertes.uoc.edu/plug/idea?id=698. I si teniu l'amabilitat d'entrar-hi, us en demano un suplement perquè hi deixeu el vostre inestimable vot (i un comentari ad hoc, si us abelleix), més que res perquè si la cosa prosperés tindria l'oportunitat de defensar la idea amb més extensió i amb tot el fonament de causa que fos del cas. Gràcies mil.  Translation (traducción): [En el momento de llevar la voz cantante, todo un artista de las tablas desafina como un caballo en el tan celebérrimo como entrañable Festival de Eurodivisión (en realidad, un concurso de gallos con gran boato y teatralidad). Mucho nos tememos que se va a llevar zero points...] —La, la, laaaaaa!!!!... Guió i dibus: Min  Subieron la jubilación a los 67..., pero yo era joven Deshauciaron a las familias..., pero yo no tenía hipoteca Subieron las tasas universitarias..., pero yo no era estudiante Quitaron la sanidad a los sin papeles..., pero yo tenía papeles Abarataron el despido..., pero yo tenía trabajo Recortaron educación y sanidad..., pero yo no enfermo casi nunca Y siguieron explotando (más aún, si cabe), humillando y jodiendo bien a los catalanes..., pero yo era español  Translation (traducción): [El gobierno catalán (técnicamente una simple delegación territorial del Gobierno de la Noción), consciente de su carácter permanentemente provisional, se ve entregado a un recortar frenético y sin fin, y a pesar de tener circunstancialmente en las manos unas enormes y muy activas tijeras, se resiste a cortar amarras. ¿Puede que se le arrugue el ombligo, como insinúan algunos monigotes?] —¿Sabes qué problema le veo, al soi-disant Gobierno de los mejores? —¿Poca ilu? —No: demasiada arrugancia... Guió i dibus: Min  Ni independentistes ni residuals, sinó tot lo contrari. L'eternal flame d'Unió Democràtica de Catalunya, Antoni Duran i Lleida, va ser reelegit aquest cap de setmana passat, en el 25è congrés nacional del partit, com a president de la formació socialcristiana. El congrés també va aprovar l'informe de gestió de l'equip dirigent (en una votació que en un altre temps se n'hauria dit a la búlgara, amb més del 90% de vots favorables) i, sobretot, va aprovar les directrius pels quatre anys vinents. En aquest punt es va discutir sobre la via independentista, però no només d'això: segons el mateix Duran, hauria sigut "imperdonable" dedicar, tal com està el pati, tot un cap de setmana a parlar només d'independenstisme. "És cert que una candidatura defensava clarament la independència de Catalunya ja", explica en el seu blog, El Diari de Duran Lleida (sense esmentar enlloc el nom del candidat, Josep M Vila d'Abadal), però l’altra, "sense ser antiindependentista, creu que és una simplificació reduir el debat a aquest binomi". Per si de cas, Duran rebla una mica més el clau: "A més –tot i respectar, conèixer i comprendre un sentiment creixent en la ciutadania catalana–, als polítics se’ns demana que presentem projectes viables que no ens condueixin a carrerons sense sortida". Vaja, quin tros d'argument!, perquè ja ens explicarà què nassos és, aquesta Espanya en la qual estem ficats a la força des de fa 300 anys, sinó un carreró sense sortida!... En un altre moment de la trobada congressual del partit, el líder indescavalcable va deixar clar que això de la independència ara no toca, en primer lloc perquè, segons ell, ara "ni interessa, ni convé". ¿A qui, no li interessa ni li convé? Perquè, si es refereix als catalans (com sembla, encara que sembli mentida), si no és ara (ara que paguem doble: per la crisi i per Espanya), quan serà que ens interessarà desenganxar-nos de l'enganxós i llefiscós país que un dia ens va fer dependents d'ell per la via militar? [Potser ens tocaria fer un exercici de psicologia col·lectiva per entendre algunes renúncies –sempre prematures, sempre abans de lluitar contra els propis fantasmes– de determinats polítics catalans que, en lloc d'amagar-se darrere una muntanya d'excuses, haurien de passar a davant per alliberar d'una vegada i per sempre el nostre torturat país de les urpes del seu depredador]  Translation (traducción): [A cada día que pasa se ve más y mejor que en la nave del Gobierno, mantenida con pulso firme por el Gran Timonel arribado de Galicia, señorea la unión, la unanimidad, la unicidad y la uniformidad, però sobretodo la Unidad: la unidad de destino, como quien dice, en lo marítimo y en lo terrenal (y unidad de desatino, asimismo, en las relaciones con la intratable periferia)] —Cuando yo diga, a remar todos juntos y a un tiempo... y cada cual en su dirección, ¿de acuerdo, caballeros? ¡¡AHORA, VAMOS, BOGUEN FUERTE!!! Guió i dibus: Min  Translation (traducción): [Dos isleños, hablando entre si todavía en su residual lengua, se quejan de no se sabe qué, pero lo hacen sin ningún fundamento, seguro] —Está más claro que el agua: aquí en las Baleares, estos cabr..., estos señores del PP se han propuesto cargarse la lengua, de la forma que sea... La diferencia molesta! —Querrás decir que la diferencia se impone...!! —Se nos impone de mala manera, eso es..! Guió i dibus: Min  Translation (traducción): [El primer ministro, aun superado ya el primer semestre, no sale de su primer asombro] —NO acepto que se diga que el Gobierno de la Noción pueda estar ahogando y que ahogue a Cataluña y a los catalanes que se hallan en su interior...!! * —¡Duro con ellos, Mariano! —[Pero.. ¿se puede saber qué más tiene que pasar para que este pedazo de alcornoque reconozca, ni que sea por una sola vez en la vida, lo que hay??!!!] [*] Obsérvese la gracia incomparable con que el Jefe del gobierno ñol declama, y particularmente el "NO" inicial... (N. del T.) Guió i dibus: Min  Jo hi era! Dissabte passat, dia 5 de maig del 2012, un meu àngel de la guarda em va regalar una entrada al Camp Nou, i amb l'àngel i el seu germà vaig tenir la sort de ser a l'últim partit d'en Pep Guardiola com a entrenador del superBarça d'en Messi i companyia (que, per cert, va tenir el detall, en Leo, de batre davant dels nostres ulls i dels nostres nassos un altre rècord de gols –50 a la lliga i 72 en total en una sola temporada– i fer un altre pòquer de quatre dianes que va dedicar al crac de Santpedor), i de viure en directe aquella estona inoblidable que surt en el vídeo adjunt. Doncs bé, tot això que hem vist i viscut aquests intensos quatre anys ens queda a la memòria i com a llegat col·lectiu, i així, amb la motxilla plena, continuem endavant. Per la meva part, davant aquesta nova etapa que encetem, no espero d'aquest personatge brillant que ha sigut i que és Josep Guardiola que es converteixi algun dia (proper o llunyà) en el President de Catalunya, com volen, demanen, suggereixen o exigeixen alguns; ni tan sols que es converteixi en el president del FCB... (En un país endreçat, cada persona al seu lloc i un lloc per a cada persona). Sí que espero, en canvi, que el President del Govern i el president del Barça excel·leixin en la seva feina com en Pep ha excel·lit en la seva.  Translation (traducción): [Un fiel servidor del Estado Uno y Trino intenta convencer, mediante el tradicional método de la persuasión, a un sujeto periférico y marginal (pero aun así importante, por razones que no vienen al caso) todavía díscolo y desafecto] —¿Qué, pues? ¿Te sientes ya español, de una puta vez? —¡Agghh..! Todavía no del todo..., tal vez si apretaras un poco más... Guió i dibus: Min  Translation (traducción): [Se preguntarán Ustedes cómo es posible que un animal mamífero masculino dotado de unos atributos sexuales muy grandes, considerables, o más bien enormes –inauditos, de hecho–, pueda llevarlos tan lindamente y no pisárselos... La respuesta es simple: guardando el más absoluto inmobilismo] —Cataluña no es el país medieval que pretende ser, sinó una comunidad autónoma más de la modernísima España, y no sólo eso, sinó que, como tal comunidad, tiene la culpa de todo, por supuesto!... Guió i dibus: Min  No és Perpinyà –el Castellet, l'Estació, que allà la gent en diu la Gara–, no és Madrid, ni Nova York, no és Tòquio, no és París, no és Londres, ni Amsterdam, no és Mèxic ni els Bons Aires –tampoc és Guadalajara–, no és el Caire, no és Berlín, ni tan sols és Vila-sacra... He voltat el món fins a trobar-te, he tornat al Born a festejar-te, al centre del món, allà on tu pares, allà on m'aculls, entre les cames. ...  Aquest dijous s'ha produït una escena més –aquesta al Parlament de Catalunya– del serial al voltant del projecte Eurovegas, que ningú sap del cert encara què té de virtual i què de real, és a dir, amb fonaments sòlids. Ho saben, al Govern? El conseller Recoder va anar a Las Vegas fa unes setmanes, però ni ell ni ningú sembla que no en va treure l'aigua clara, almenys no pas d'aquell viatge i de la reunió amb el magnat que ha aixecat la llebre amb el fenomenal esquer de la quantitat, quasi fabulosa en els temps que corren, de llocs de treball de nova creació que promet el negoci... En una cosa hi ha acord: el miratge ha cridat poderosament l'atenció de tothom, i qui més qui menys tothom s'ha posicionat, uns a favor de la proposta multimilionària (entre ells l'economista Gonzalo Bernardos, a qui vaig sentir defensar-lo amb gran èmfasi) i d'altres defenestrant-lo per raons de tipus ecològic, paisatgístic o de model de país, o més concretament, de model econòmic: la mena previsible de turisme i de turistes que atrauria la mastodòntica Eurovegas no encaixaria, segons aquesta opinió, en el patró de "turisme de qualitat" anhelat i perseguit suposadament pels nostres dirigents polítics, nacionals i locals, des de fa anys. Tot això pel que fa a Catalunya, és clar. Perquè, per fer-ho més entretingut, tenim plantificada la "competència" que ens fa Madrid (aquest cop en sentit literal, a més d'al·legòric: la ciutat de Madrid dels 17.000 escandalosos milions de deute municipal) amb una seva oferta que sembla que el tal senyor Sheldon Adelson no podrà refusar, ja que consisteix a posar-s'hi bé, simplement, tant com calgui: amb una legislació a la carta i al gust del senyor milionetis. Personalment, si hagués d'apostar, jo apostaria per Madrid, perquè, deixant de banda que ara com ara no té port de mar, per la resta té les de guanyar (si es tracta d'un guany, tot plegat, que està per veure): molta terra, tanta com es vulgui en l'ermot que envolta la megalomanòpolis espanyola, i pocs escrúpols financers i legislatius. I tot a lo grande, per acabar d'encaixar en l'inveterat model mesetari... A Catalunya, en canvi, el monstre s'edificaria al pla del Llobregat, a la banda de Viladecans o Sant Boi, a tocar de la ciutat de Barcelona, del port i de l'aeroport, en uns terrenys (encara) d'alt valor agrícola i/o mediambiental, i enmig d'una àrea d'alta densitat poblacional. L'apinyament urbanístic fa temps que ha deixat de cotitzar en l'escala d'índexs de qualitat de vida, i francament la perspectiva de més atapeïment encara en aquella zona embafa només d'imaginar-la (una sensació que produeixen, d'altra banda, molts altres indrets del país de fesomia transformada sense manies al servei dels visitants de temporada... i al servei de les arques de l'Estat, que en el negoci de Las Vegas llobregatines –i aquest detall no ha entrat en el debat– també passaria diligentment el rasclet pels beneficis, no cal dir-ho). És evident que aquí hi ha vuits i nous i cartes que no lliguen. Fa uns dies Jordi Badia n'assenyalva alguns, entre ells la "falta de debat polític, més enllà de les declaracions que es van produint amb finalitat mediàtica", i el fet que es tracti d'"una decisió merament tàctica, a la curta, molt condicionada per l'actual conjuntura econòmica". És així, exactament. I com era de preveure, el Parlament de Catalunya ha votat avui majoritàriament a favor del projecte, tombant una moció presentada per la formació ICV, en un debat que ha tingut també l'altura de mires previsible. (Segons els ecosocialistes, sempre tan amatents, el macrocomplex, a més de fer lleig i mal a l'ecosistema, estimularia la ludopatia, la prostitució i les màfies...). Perquè, una vegada més, no es pot deixar de constatar que ningú no ha anat al moll de l'ós (ni ara que les retallades l'han posat tan de moda) de la qüestió: la figura d'aquest Mr Marshal del segle XXI, que es passeja pel món amb la seva cadira de rodes com un vellet jubilat (però carregat de duros), i que desperta admiració, enveja o ràbia directament..., ¿com és que ningú (cap Gonzalo Bernardos, p.e.) no es planteja en quin "model econòmic" encaixa, de quin model d'economia que ens fa anar a tots de corcoll (com posa de manifest l'Eurovegas) és producte i causa alhora? ¿De quina cadena de producció surten, els magnats com ell? ¿Quina mena de maleïda condemna fa que haguem de suportar la seva existència, i de suportar que ens condemnin a ser, com a persones i com a país, de la mena de manera que a ells els doni la gana que siguem? Com que tenen, com 007, llicència per matar, financerament parlant, i ningú els hi demana mai comptes sobre la legitimitat de la llicència que amb tant d'exhibicionisme fan servir, després sentim en els fòrums de discussió política coses tan brillants com la que ha deixat anar el líder de la progressista formació cosmopolitavetònica coneguda com a Ciutadans/Ciudadanos: “Ni Cuba ni Macaco, llibertat de dret!”. El diputat en qüestió, Albert Rivera, ha defensat així la llibertat de Las Vegas Sands Corporation d’instal·lar-se a Catalunya mentre compleixi les lleis vigents... I el noi ha quedat la mar de descansat!  Translation (traducción): [Dos miembros del gabinete, aún atónitos con el descubrimiento de que el otrora ejemplar Estado de las autonomías de la gloriosa Transición de repente se ha convertido en una monstruosidad gobernada por pendejos por donde el Estado (el de verdad) amenaza ruina, deciden pasar a la acción y desmantelar semejante desatino, sin más, con una intervención a la carta] —Entonces, ¿procedimos a intervenir las Comunidades Autónomas, de una maldita vez, Presidente? —Mmmm... —¡Venga, rápido, Mariano, que me estoy interviniendo encima!... —Podríamos empezar por Cataluña... y terminar con ella! —¡Exacto! ¡Ahora te escucho! Guió i dibus: Min |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços1.TRADUCTORS / TRANSLATORS
2.EL TEMPS
ADRECES PISTONUDES
DE MINUS
EN CAMPANYA
MITJANS/ESTRIS
RECURSOS VARIS I DIVERSOS
SOLIDARITAT/COOPERACIó
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
||||||
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif
"Catablocs.cat
[la catosfera ara mateix]")
