mininu |
Handicap |
dissabte, 25 d'agost de 2007 | 14:37h
Un bon dia els primats avantpassats nostres es van posar drets, i els van quedar les mans lliures per fer-les servir en altres menesters, i aquí va començar tot. Des de llavors l'home ha recorregut un llarg camí fins a la plena humanitat, que només l'assolirà del tot "quan socialitzi el coneixement" que ha anat acumulant al llarg del temps, segons el doctor Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 1953), catedràtic de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili i codirector del mundialment famós jaciment d'Atapuerca. Sobre l'home i la seva evolució en vam parlar amb ell extensament aquest estiu a l'Abric Romaní de Capellades (Anoia), on una colla de futurs paleontòlegs graten la terra amb infinita paciència per arrencar-li els secrets del nostre passat remot.
mininu |
Handicap |
dimecres, 22 d'agost de 2007 | 00:37h
Marina Geli i Fàbrega (Sant Gregori, Gironès, 1958) és llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona, especialitzada en malalties infeccioses, en prevenció comunitària i en disminució psíquica, i va ser responsable mèdica del centre Joan Riu (1981-1990), de l'Associació pro Persones amb Disminució (1990-1995) i de l'Associació Comunitària Antisida de Girona (1991-1995). Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya des de 1996, va ser diputada al Parlament de Catalunya (1995-1999), i des d'en fa dos és la titular d'un dels departaments de la Generalitat més complexos, i per això mateix dels més mediàtics, pel fet que la seva acció de govern incumbeix de manera decisiva un gran nombre de persones, i d'una manera o altra a tothom. "Mentre hi hagi salut rai...", és una sentència que la gent té sovint a la boca, i que defineix una de les seves màximes prioritats. I això no és menys cert, sinó tot al contrari, entre les persones discapacitades. En aquesta conversa parlem amb la doctora Geli d'alguns dels temes on s'interseccionen la sanitat i el benestar d'aquest col·lectiu.
mininu |
Handicap |
divendres, 17 d'agost de 2007 | 02:55h
L'any passat [2004] l'associació MIFAS, Minusvàlids Físics Associats, la més gran de les comarques gironines i de les de més bagatge de tot Catalunya, va fer 25 anys d'existència, bona part dels quals hi ha estat com a president en Pere Tubert. És un bon moment per tenir-hi una conversa sobre tots aquests anys de direcció, preguntar-li com veu, des de la seva ja llarga experiència, l'evolució del sector, i concretament de Mifas: d'on ve i on va, quins són els seus problemes més greus, les satisfaccions més grans, les qüestions pendents, el grau de satisfacció del soci, l'orientació passada i actual de Mifas..., i com ha enfocat ell personalment, com a discapacitat, la vida de l'associació i la seva pròpia.
Anna Simó i Castelló va néixer als Alamús (Segrià), el 26 de juliol de 1968. Militant des del 1990 a ERC, d'ençà del 2001 és secretària de política social, i responsable dins el partit de les polítiques de benestar social, sanitàries i per a gais i lesbianes. El 2003 va ser regidora i portaveu del seu grup dins l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, i alhora membre del Consell Comarcal del Barcelonès. És llicenciada en filologia catalana per la UB, i ha assumit diverses responsabilitats dins el Consorci per a la Normalització Lingüística (1990-2003). És sòcia de Ca la Dona i del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, i està afiliada a CC OO des del 1990. És coautora del treball titulat "Entre l'esperança i el neguit. El català a Catalunya. Coneixements, usos, actituds i identitats lingüístiques", guanyador ex aequo del I Premi Jaume Camp de sociolingüística catalana, atorgat per Òmnium Cultural. És membre del consell nacional d'ERC des del 1994, i de l'executiva nacional des del 1998.
Un bon dia els primats avantpassats nostres es van posar drets, i els van quedar les mans lliures per fer-les servir en altres menesters, i aquí va començar tot. Des de llavors l'home ha recorregut un llarg camí fins a la plena humanitat, que només l'assolirà del tot "quan socialitzi el coneixement" que ha anat acumulant al llarg del temps, segons el doctor Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 1953), catedràtic de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili i codirector del mundialment famós jaciment d'Atapuerca. Sobre l'home i la seva evolució en vam parlar amb ell extensament aquest estiu a l'Abric Romaní de Capellades (Anoia), on una colla de futurs paleontòlegs graten la terra amb infinita paciència per arrencar-li els secrets del nostre passat remot.
Marina Geli i Fàbrega (Sant Gregori, Gironès, 1958) és llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona, especialitzada en malalties infeccioses, en prevenció comunitària i en disminució psíquica, i va ser responsable mèdica del centre Joan Riu (1981-1990), de l'Associació pro Persones amb Disminució (1990-1995) i de l'Associació Comunitària Antisida de Girona (1991-1995). Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya des de 1996, va ser diputada al Parlament de Catalunya (1995-1999), i des d'en fa dos és la titular d'un dels departaments de la Generalitat més complexos, i per això mateix dels més mediàtics, pel fet que la seva acció de govern incumbeix de manera decisiva un gran nombre de persones, i d'una manera o altra a tothom. "Mentre hi hagi salut rai...", és una sentència que la gent té sovint a la boca, i que defineix una de les seves màximes prioritats. I això no és menys cert, sinó tot al contrari, entre les persones discapacitades. En aquesta conversa parlem amb la doctora Geli d'alguns dels temes on s'interseccionen la sanitat i el benestar d'aquest col·lectiu.
L'any passat [2004] l'associació MIFAS, Minusvàlids Físics Associats, la més gran de les comarques gironines i de les de més bagatge de tot Catalunya, va fer 25 anys d'existència, bona part dels quals hi ha estat com a president en Pere Tubert. És un bon moment per tenir-hi una conversa sobre tots aquests anys de direcció, preguntar-li com veu, des de la seva ja llarga experiència, l'evolució del sector, i concretament de Mifas: d'on ve i on va, quins són els seus problemes més greus, les satisfaccions més grans, les qüestions pendents, el grau de satisfacció del soci, l'orientació passada i actual de Mifas..., i com ha enfocat ell personalment, com a discapacitat, la vida de l'associació i la seva pròpia.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif
"Catablocs.cat
[la catosfera ara mateix]")
