L'Hereu Riera

Translation (traducción):

[En este mundo venal, todo el mundo se promociona como quiere (o como puede, de hecho), de cara al mundo mundial; algunos poniendo cara de póquer y otros con cara de pocos amigos, más bien…]

—> MARCA “ESPAÑA”
—> MARCA “BARCELONIA”

Guió i dibus: Min

Translation into Dominican (traducción al dominicano):

[En este mundo venal, todo el mundo se promociona como quiere (o como puede, de hecho), de cara al mundo mundial; algunos poniendo cara de póquer y otros con cara de pocos amigos, más bien…]

—> MARCA “ESPAÑA”
—> MARCA “BARCELONIA”

Aquells puntets sobre la mar,
com el ramat de xais de cotó
que tatxonava el cel d’abans,
ara en aquest infinit mirall,
són les engrunes de pa
del frondós camí perdut.
El vertigen dels records
fa pujar l’adrenalina.
El dia del gran salt,
amb o sense paracaigudes,
tot allò que lluu
allà baix
en la immensa distància
serà, per fi, d’or pur.

_{And then so clear to wonder
To wake with open eyes
As the snow across the tundra
And the rain across the skies
..}

_{So much again and weightless
In the motherworld of space
We fail to form to come to
And the razor mountains fade
And the day is cursed in shame}

_{In these the world we open
So much to lose to save
To the light the highest beacons
And the rose of love will bleed
..}

_{In these the world we open
So much to lose and save
To the light the brightest beacons
And the rose of love will bleed
And the razor mountains fade
And the day is cursed in shame}

Translation (traducción):

[En un programa televisivo en prain tain, un tal señor Faes, en tanto en cuanto expresidente de Todo Lo que Es El Estado Sólido e Indivisible Español (parece ser), anuncia, dedo índice en ristre, la posibilidad y aun la probabilidad de su vuelta al ruedo. Se dice por ahí que las sufridas reses van mugiendo de lo lindo…]

—Pueden Uds. creerme: YO tengo la solución, óiganme bien… Conmigo sus gordos problemas de ahora (debidos al trienio negro socialista inmediatamente anterior y a determinados mandatarios blandengues actuales) les van a parecer una minucia insignificante, se lo aseguro…

—Me temo que lleva Ud. razón, señor Faes…

Guió i dibus: Min

Translation into Puerto Rican (traducción al portorriqueño):

[En un programa televisivo en prain tain, un tal señor Faes, en tanto en cuanto expresidente de Todo Lo que Es El Estado Sólido e Indivisible Español (parece ser), anuncia, dedo índice en ristre, la posibilidad y aun la probabilidad de su vuelta al ruedo. Se dice por ahí que las sufridas reses van mugiendo de lo lindo…]

—Pueden Uds. creerme: YO tengo la solución, óiganme bien… Conmigo sus gordos problemas de ahora (debidos al trienio negro socialista inmediatamente anterior y a determinados mandatarios blandengues actuales) les van a parecer una minucia insignificante, se lo aseguro…

—Me temo que lleva Ud. razón, señor Faes…

Translation (traducción):

[Desde afuera de la sala donde se reúne todo lo que es la flor y nata de la baronía del Partido Políglota (PP) se oyen unos tremendos alaridos, emitidos por sus señorías. A lo que parece, tienen algo irritadilla buena parte de las partes nobles y aún más allá, por mor de los culpables habituales de la periferia peninsular]

—Ya te digo: los catalaaaaaneeeees me tienen los entresijos irritados, con sus delirios tremendos y sus esigencias insaciables, oyes…
—Vale, pero cuidadín con eso que decís, honorables compañeros, porque a lo peor se les ocurre reclamar que no se les dé “trato de favor” tampoco a la hora de pagar sus impuestillos…, ¿se comprende lo que digo?
—Pero bueno!, ¿Tú qué quieres, amigo?, ¿dar ideas, o qué?! ¡Habráse visto!!
—Yo sólo pretendía…
—¡QUE TE CALLES, ZOQUETE!

Guió i dibus: Min

Translation into Extremenian (traducción al extremeño):

[Desde afuera de la sala donde se reúne todo lo que es la flor y nata de la baronía del Partido Políglota (PP) se oyen unos tremendos alaridos, emitidos por sus señorías. A lo que parece, tienen algo irritadilla buena parte de las partes nobles y aún más allá, por mor de los culpables habituales de la periferia peninsular]

—Ya te digo: los catalaaaaaneeeees me tienen los entresijos irritados, con sus delirios tremendos y sus esigencias insaciables, oyes…
—Vale, pero cuidadín con eso que decís, honorables compañeros, porque a lo peor se les ocurre reclamar que no se les dé “trato de favor” tampoco a la hora de pagar sus impuestillos…, ¿se comprende lo que digo?
—Pero bueno!, ¿Tú qué quieres, amigo?, ¿dar ideas, o qué?! ¡Habráse visto!!
—Yo sólo pretendía…
—¡QUE TE CALLES, ZOQUETE!

Translation (traducción):

[El superministro de Heducación, Cultura, Deporte y Otros Entretenimientos Variopintos manifiesta ante los profesionales de la prensa, sin pilosidades en la lengua y sin pantalla de plasma de por medio, su horiginal punto de vista sobre todo lo que es la heducación de la hinfancia española toda (inclusive la periférica, por supuestísimo)]

—Pues, como les decía, esta Ley de Heducación ha sido la más superdialogada de la Istoria, ¿o no es cierto que no se ha detenido a ningún maestrillo? Pues eso… Y a más a más, que no se quejen en Cataluña, puesto que dicha Ley favorece a saco todo lo que es la sumersión lingüística…
[aparte: A ver si el maldito catalang se ahoga de una puñetera vez!!]

Guió i dibus: Min

Translation into Castilian-Leonian (traducción al castellano-leonés):

[El superministro de Heducación, Cultura, Deporte y Otros Entretenimientos Variopintos manifiesta ante los profesionales de la prensa, sin pilosidades en la lengua y sin pantalla de plasma de por medio, su horiginal punto de vista sobre todo lo que es la heducación de la hinfancia española toda (inclusive la periférica, por supuestísimo)]

—Pues, como les decía, esta Ley de Heducación ha sido la más superdialogada de la Istoria, ¿o no es cierto que no se ha detenido a ningún maestrillo? Pues eso… Y a más a más, que no se quejen en Cataluña, puesto que dicha Ley favorece a saco todo lo que es la sumersión lingüística…
[aparte: A ver si el maldito catalang se ahoga de una puñetera vez!!]

 

Translation (traducción):

[Desde los azules bancos del arco parlamentario ocupados por los azules militantes del PP, Partido Patrio, se sorprenden y se lamentan de la sorpresa general manifestada por los otros por unas medallitas o diplomillas de nada impuestas o impuestos a los héroes de la División Azul por la licenciada en signos, símbolos e insignias Llanos de Luna, que como saben Uds. obra como virreina de España en la penúltima colonia, la díscola, antipática y usurera Cataluña]

—Vamos a ver: ¿se puede saber qué coño tiene de raro mostrar un poquitín de contento por la División Azul? ¿A qué viene tanto rasgarse las vestiduras? ¡Hay que joderse, con la piel fina que gastan algunos…!

Guió i retolació: Min
    

Translation into Canarian (traducción al canario):

[Desde los azules bancos del arco parlamentario ocupados por los azules militantes del PP, Partido Patrio, se sorprenden y se lamentan de la sorpresa general manifestada por los otros por unas medallitas o diplomillas de nada impuestas o impuestos a los héroes de la División Azul por la licenciada en signos, símbolos e insignias Llanos de Luna, que como saben Uds. obra como virreina de España en la penúltima colonia, la díscola, antipática y usurera Cataluña]

—Vamos a ver: ¿se puede saber qué coño tiene de raro mostrar un poquitín de contento por la División Azul? ¿A qué viene tanto rasgarse las vestiduras? ¡Hay que joderse, con la piel fina que gastan algunos…!

Molt Senyor meu,

Per què no vas venir el segle XX,
en lloc del temps dels pergamins?
Com és que els fills de puta
cremen més llenya,
lliguen més i tenen més fusta?
Per quins set sous
heretar el cel, i no la terra?
Per què el teu regne
no és d’aquest món?
No hi ets mai quan et demanen,
i sembla que a tu no t’importa
la por d’un infant,
ni els que es perden a la jungla
de dins el seu cap,
ni els que parlen a les parets,
els que passen el rosari,
els que prediquen al desert,
els que s’abriguen amb diaris,
els que venen el seu cos,
els que lloguen el seu braç
als cabrons i als seus sicaris
que passen dalt d’un elefant
pel forat d’una agulla.
L’autopista dels malvats
els duu de dret al desastre,
trist consol de tots els sants
quan pugen plegats al Calvari
pels teus camins inescrutables.

See the stone set in your eyes
See the thorn twist in your side
I wait for you

Sleight of hand and twist of fate
On a bed of nails she makes me wait
And I wait without you

With or without you

Through the storm we reach the shore
You give it all but I want more
And I'm waiting for you

With or without you
I can't live
With or without you

And you give yourself away
And you give
And you give yourself away

My hands are tied
My body bruised, she's got me with
Nothing to win and
Nothing left to lose

And you give yourself away
And you give
And you give yourself away

With or without you
I can't live
With or without you

With or without you
I can't live
With or without you
_________________________________

[_{Il·lustració de l’entradeta: The blurred man, by Uber Chezzgrater}]

Ahir em va arribar aquesta petició, que faig extensiva a tots els lectors d’aquest blog (catalans o no) que tingueu un dit de front. Es tracta d’una iniciativa d’Eloy Cuadrado, de Mequinensa, que aplaudim des d’aquí:

El Gobierno aragonés, apoyado por PP y Partido Aragonés, ha propuesto una nueva ley de lenguas según la cual el catalán se denominará ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ (LAPAO) y el aragonés se conocerá como ‘Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica’ (LAPAPYP). Esto lleva a una situación absurda donde con criterios políticos, y no científicos, se cambia la denominación de las lenguas propias de Aragón que tradicionalmente se conocen como aragonés y catalán.

Per signar la carta i enviar-la a la seva destinatària, cliqueu aquí

A www.change.org s’hi troba l’aportació d’un supporter, Roger Pla Ramos, de Borriana, que fa així:

«Lluís Carandell, que va ser el gran cronista de la Villa y Corte, la del Oso y el Madroño, va dir, en un pregó de sant Isidre, que tenia no sé què de paradoxal que un pagès fos el patró d’una ciutat atapeïda i amb fums de seu monàrquica. Casat amb la també santa María de la Cabeza, que havia llogat els serveis del pagès Isidro, el seu havia estat un casament amb condicions: els contactes íntims només podien ser espirituals. No els sé avaluar, però qui sap si resulten excitants! Deia Carandell que el missatge subliminar de la designació del bon pagès com a patró era diàfan: en lloc de treballar, el futur sant Isidre resava i els àngels s’encarregaven de llaurar els camps i de munyir les vaques. ¿Que ha estat aquesta, potser, la vocació permanent de Madrid? Els que manen a la Ciutat-Capital es limiten a resar i els queden un grapat d’autonomies, algunes del morro fort, per fer la feina.
…

»Com que avui és el dia central de la festa major, amb programació taurina abans i després (ep!, que els toros són l’únic bé d’interès cultural que té un IVA d’un 4 %, atès que es tracta de la manifestació cultural més patriòtica, segons el ministre Wert, per qui resulten insultants les activitats dramàtiques, pictòriques, musicals o cinematogràfiques, amb subvenció minimitzada i llençades mitjançant la imposició d’un IVA als mals endreços).

»Els enigmes de Madrid, amb el nyap de la catedral de l’Almudena i les piruetes dialèctiques de ministres com ara Jorge Fernández (una vella, coneguda olor, per als catalans) o Ruiz-Gallardón, roucovarelians d’estricta observança, els resumiran avui, els addictes de la Botella, amb veu de mestre pacient que t’ha de renyar perquè vas curt de submissió: “Apreneu de l’exemple del patró, que mai no discutia les ordres de l’amo o senyora, i treballeu perquè els esperits més purs i més imperials puguin resar per evitar que es trenqui allò que ens fa existir: aquella pàtria de cavallers, de guerrers i de màrtirs, que és i ha de ser una, grande y libre. I digui tot el poble, conglomerat de classes subsidiàries: amén».

Ignasi Riera, “El patró de Madrid”

___________________________________

[Il·lustració de l’entradeta: “Canviar diners per dependència [ço és, Catalunya continua pagant per poder continuar essent dependent d’Espanya] sí que és admissible”: Segona part de les declaracions d’un dels simpàtics protagonistes del conte de mai acabar España y los diecisiete enanitos, la major part dels quals estan ara mateix immersos de ple en la croada contra el règim nazi dels catalans, aquests insuportables creguts (engreídos), imperialistes i colonialistes i últimament, a damunt (esto ya es el colmo!), pidolaires (pedigüeños). Visca la vaca de la mala llet!

_{Guió i dibus: Min}]

Translation (traducción):

[En las Cortes aragonesas, como en todas, no se habla lapao (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental), ni lapapyp (Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica), ni lapolla (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón), sino que se habla, como es debido, en normal. Que se enteren los mataos nacionalistas, ea!]

—Y en las Cortes de Aragón, ¿parlamentan en lapao o en lapapyp, o en qué?
—Lo hacen con la lejía…
—¿Cómool?!
—Sí, hombre: usan la Lengua Extranjera Jamás Impuesta Anaide…

Guió i dibus: Min

Translation into Andalusian (traducción al andaluz):

[En las Cortes aragonesas, como en todas, no se habla lapao (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental), ni lapapyp (Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica), ni lapolla (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón), sino que se habla, como es debido, en normal. Que se enteren los mataos nacionalistas, ea!]

—Y en las Cortes de Aragón, ¿parlamentan en lapao o en lapapyp, o en qué?
—Lo hacen con la lejía…
—¿Cómool?!
—Sí, hombre: usan la Lengua Extranjera Jamás Impuesta Anaide…

Oh, quin matí més bonic!,
exclamen les dues nines,
somrients, dels teus ulls
des de la seva finestra,
mig alçant-ne les parpelles.
El món, sí, s’inunda de llum
i jo, tocat d’aquesta bella nimfa,
tinc la sort de ser-hi a dins.

Carme Chacón, en una carta dirigida directament a Pere Navarro, primer secretari del PSC:

“El projecte d’Artur Mas [el pacte nacional pel dret a decidir] enfronta els aturats catalans amb aturats gallecs, extremenys i andalusos (…), no em puc imaginar un projecte reaccionari més oposat als principis i valors del socialisme”

[Comentari de text:

Com sortida de la banda trapera del Río, l’antiga jove cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (Espanya) va enviar diumenge passat, oportunament, una carta al secretari general del seu partit per comminar-lo a no assistir a la reunió o cimera que s’havia de fer tot just l’endemà dilluns al Palau de la Generalitat, convocada pel President i a la qual estaven convidades totes les forces polítiques del Parlament. La carta, que va ser inoportunament filtrada a la premsa (al progre El Periódico de Catalunya de Barcelona i al progressista El Mundo del Siglo XIX de Madrid), retrata de manera fidedigna la patètica constitució política de la interessada, en primer lloc, però a través seu la d’un cert cànon de la progressia que campava vent en popa per Catalunya fins fa quatre dies i que s’ha quedat més penjada que un pernil.
Era aquella progressia que recordem veient-se a si mateixa sempre carregada de raó i de superioritat moral i que mirava per sobre del muscle (esquerre) la dreta miserable i mesquina, explotadora dels pobres de la pobra classe obrera, aquella esquerra cosmopolida que encara ara identifica el catalanisme amb la ruralia carlista, d’una banda, i de l’altra amb la burgesia abusananos, assenyalada pel gran Marx com l’Enemic, el Dimoni escuat!
Diuen que la noia de l’Esplugues llobregatina, que un dia va liderar el PSC fins a dur-lo a una gran victòria electoral (“si tu no hi vas, ells tornen”) que va permetre la del seu inseparable JLR Zapatero, està entestada ara a liderar el germà gran, el PSOE, i a omplir la vacant que aquell va deixar, okupada momentàniament d’aquella manera per l’emblemàtic Pérez Rubalcaba.
I diuen que és això allò que explica la seva desconcertant conducta. (Ahir mateix ens en va oferir una mostra en forma de gag televisiu: les càmeres l’enfoquen venint passadís ençà, envoltada de fidels i somrient amb totes les dents, com fa, i quan una periodista li pregunta què li sembla la reacció de Pere Navarro a la seva carta, contesta ella, canviant de tema, de registre i d’expressió: “El señor Mas está engañando a los catalanes… etc, etc”. Impagable broma!).

Mentre aquesta dona predica, desafinant cada dia més en sintonia amb la lideressa del Partido Pijo de Catalunya i amb la d’Unión Pija y Democracia (ex-socialista, per cert), contra la “ruptura” amb Espanya que “els nacionalistes” maquinen, Espanya continua trinxant sense manies aquesta dissortada Catalunya que, si encara existeix, no és pas precisament gràcies a gent de la línia política d’aquestes tres maries. Avui mateix aquesta increïble democràcia totalitària espanyola, surrealista però real, ai!, ha donat una lliçó magistral urbi et orbe del seu grau de toxicitat des de les Corts d’Aragó, apunyalant els aragonesos catalanoparlants; ahir una altra, doble, ficant-se en la revisió argentina del procés judicial a Puig Antich, i amb l’esperpèntica repressió per part del TC de la declaració sobiranista del Parlament català; i abans-d’ahir una més a costa de la doctora en economia Clara Ponsatí, represaliada per la seva personal declaració sobiranista a la cadena Al Jazeera. I no passa dia que no ens obsequiï amb el corresponent ou sorpresa (el del divendres, de mida extra)…

És contra tot això que Catalunya reacciona, ja que la professora Chacón Piqueras i els seus seguidors, en la seva progressista visió del món, no ho faran pas, perquè ells estan per defensar persones reals, no pas pobles que no existeixen… Ja en va donar mostres fefaents, la noia, quan en va tenir l’ocasió com a ministra de l’Habitatge (des d’on tampoc ella va veure baixar la muntanya de fang que ara sepulta l’Espanya dels seus pobrets espanyols aturats) i com a ministra de Defensa (des d’on defensava Espanya, mande firmes!, però de qui o de què?, de les potències europees?, de les potències africanes?, del perill islàmic?, de l’israelita?… o si res més no –no– dels irredempts catalans i del seu separatisme?… Seria bo saber, per cert, si té res a dir als parats d’avui pel totxo d’ahir respecte del genial i rendible submarí espanyol S-80, de 1.700 M€/unitat, que s’enfonsa, com tots, però aquest per no tornar a flotar).

Justament ara que llegeixo Victus, la novelassa de l’Albert Sánchez Piñol, veig córrer pels baluards els reaccionaris avantpassats nostres per defensar Xàtiva, Tortosa… i Barcelona de les progressistes forces borbòniques del sanguinari Felip V (nét d’aquell dèspota Lluís XIV que va arruïnar França)… Em pregunto si en deu tenir notícia, la nostra ex-ministra de la guerra, d’aquest magnífic document sobre la nostra guerra de 1701-1715…, però també si li serviria de res, perquè també em pregunto què va aprendre en realitat durant la llarga temporada que va estar d’observadora a la Bòsnia-Herzegovina posterior a la guerra dels Balcans…

Un hom ja en té PROU, d’aquest color de merda d’oca… Fins als ous de les llufes que ens pengen els PERVERSORS DEL LLENGUATGE de dreta i d’esquerra: recordem Telemadrid i tots els miradors estràbics, amb zoom o sense, però també els compañeros Bono, Iglesias, Vázquez…, i artistes satèl·lits com el dissenyador Mariscal, que va veure una manifestació “amb tot de banderetes com a l’Alemanya nazi” l’Onze de Setembre de l’any passat pels carrers de Barcelona (encara que després s’ha disculpat en una carta al diari), el mateix que es movia com peix a l’aigua per la Barcelona olímpica de disseny (plena de banderetes com el Berlín olímpic de 1936?) de l’alcalde Maragall i els seus amics per sempre (que després el van defenestrar), que van ressuscitar entre tots l’estúpid escut de la ciutat fet de dues banderes espanyoles com a zenit d’aquella genialitat per a consum de babaus.

Ja plego, però deixeu-me que us recomani abans, en relació amb “els principis i valors del socialisme” que la combativa Chacón oposa, amb aquella insofrible cara de solidària sofrent, als atemptats de la reaccionària Catalunya actual, un article recent d’Enric Vila al diari, “Les esquerres”. Un dia d’aquests n’he de tornar a parlar.

I ara, acomiadem com cal la companya Carme/Carmen.
En aquest país nostre (la seva part d’Espanya), ens insulten, ens roben els calés i la identitat, ens atropellen la dignitat i ens destrossen la llengua i la cultura per fer-les desaparèixer per sempre…, i ella no diu res: com si sentís ploure! Està entès, tenim clares les seves prioritats, però que vagi fent: per damunt de tot i al capdavall de tot, el deliri txaconià demostra la profunda, real i ja completament indissimulable incompatibilitat entre Espanya i Catalunya.

Translation (traducción):

[Ya puestos, hagamos las cosas bien: así parecen pensar, y por ende proceder (o a la viceversa), los miembros y miembras (si las hubiera o hubiese) del Tribunal Politiconstitucional, y pelillos a la mar. Y a Montesquieu, que Dieu lo guarde en cierto lieu]

—¿Qué os parece, queridos colegas, si declaramos inconstitucional, mientras no se demuestre lo contrario, todo lo que vendría a ser catalán y/o venido de Cataluña?
—¡Buena idea, a fe mía!
—Pláceme
—Bien visto! Por mi, adelante!

Guió i dibus: Min

Translation into Castilianaragonian (traducción al castellanoaragonés):

[Ya puestos, hagamos las cosas bien: así parecen pensar, y por ende proceder (o a la viceversa), los miembros y miembras (si las hubiera o hubiese) del Tribunal Politiconstitucional, y pelillos a la mar. Y a Montesquieu, que Dieu lo guarde en cierto lieu]

—¿Qué os parece, queridos colegas, si declaramos inconstitucional, mientras no se demuestre lo contrario, todo lo que vendría a ser catalán y/o venido de Cataluña?
—¡Buena idea, a fe mía!
—Pláceme
—Bien visto! Por mi, adelante!

Translation (traducción):

[Hay que ver cómo se ponen algunos por determinadas revelaciones incómodas del auténtico periodismo de investigación (en este caso televisiva)…!]

—… y la nota, que diga algo así como “Esigimos al Partido Nazi que gobierna lo que es el Estado que obligue a Telemadrid a rectificar su tele-visión distorsionada y distorsionadora…”
—¿”el Partido Nazi”, dicho asina?!!
—Pues claro: aquí, o somos todos moros, o todos cristianos, coñe!!
—Sí…, pero resulta que “aquí” algunos son más cristianos que otros, ¿no le parece?
—Mmmm… pues también es verdá…

Guió i dibus: Min

Translation into Hondurian (traducción al hondureño):

[Hay que ver cómo se ponen algunos por determinadas revelaciones incómodas del auténtico periodismo de investigación (en este caso televisiva)…!]

—… y la nota, que diga algo así como “Esigimos al Partido Nazi que gobierna lo que es el Estado que obligue a Telemadrid a rectificar su tele-visión distorsionada y distorsionadora…”
—¿”el Partido Nazi”, dicho asina?!!
—Pues claro: aquí, o somos todos moros, o todos cristianos, coñe!!
—Sí…, pero resulta que “aquí” algunos son más cristianos que otros, ¿no le parece?
—Mmmm… pues también es verdá…

Em segueix el record
del teu cos espigat
escapçat per la dalla,
ajaçat sota el sol,
confonent-se amb la pols
de la dura era,
barrejat amb la palla
de l’altíssim paller
de l’obscessiva Dama.
Anoto amb dolor
la intempestiva cita,
i esquivo la mirada
de les planes tan blanques,
ossos pelats pel voltor,
del seu llibre de visites.

_{Desterrats a un paradís sense esperança,
exiliats de tota possibilitat
de tornar a veure com,
només per un instant,
tancant els ulls
el món brillava
al nostre voltant
i no teníem por.
Estàvem junts,
no volíem fer-nos grans,
érem amics.}

_{Ni un adéu volíem dir-nos sense creure
que mai més ens tornaríem a trobar,
ni que el vent d´altres terres
ens podria separar.
I, tancant els ulls,
el món girava
al nostre voltant
i ja en teníem prou,
ens era igual,
no volíem fer-nos grans,
érem amics,
jo i els meus amics.}

_{Vàrem néixer amb la incertesa dels
seixanta
i he tornat a veure allà on els vam
deixar}.
_{Què n´hem fet d´aquells dies que,
només en un instant,
tancant els ulls
el món girava
al nostre voltant
i ja en teníem prou,
estàvem junts,
no volíem fer-nos grans..
Érem amics,
jo i els meus amics},
_{ens hem fet grans.}