Dilluns 27 a la Sala de "Cristianime i justícia" no s'hi va caber i vam anar a emplenar de gom a gom el Temple del Sagrat Cor del Jesuites del carrer Casp...
És que com cristians ens preocupa i molt el que passa en el mon de l'economia aquests dies.
 Com que "Mans Unides" ha fet en el seu bloc un resum molt ben fet, us poso l'enllaç

- Enllaç: Mans unides

Cal humanitzar el sistema econòmic.

 Aquesta és una de les conclusions que es van escoltar dilluns passat a l’Església del Sagrat Cor del carrer Casp. Un grup d’experts de diferents àmbits van ser convidats per Cristianisme i Justícia per tal de tractar d’explicar davant de quin tipus de crisi estem: econòmica o de valors, de gran números econòmics o de rostres humans atrapats per un sistema insolidari.

Avui he agafat la màquina de fer fotografies...Estava animat i convençut que en el dia d'avui...un dia tan clar, calorós i assoleiat...tindria ocasió de fer alguna foto per posar en aquest meu bloc...Doncs res de res.
Cap fotografia...No hi he pensat tot i que portava la màquina a la meva butxaca...
Al final en poso una que el meu cunyat ha fet en la seva excursió setmanal...a la Garrotxa.
I mira si no he tingut ocasions de fer-ne alguna...
- Avui és el dia de "Sant Just al carrer". Moltes paradetes per a vendre objectes i molta relació entre els ciutadans de Sant Just. Molta música.
- Avui, amb la família, en acabat de dinar, hem fet els panellets de pinyons, ametlla, de codonyat,etc...I el meu nét, en Joel, era el primer any que n'aprenia a fer-ne.
- Al vespre hi ha hagut el concert "Requiem" de gabriel Fauré, a la meva parròquia. Han cantat l'Orfeó Enric Morera de l'Ateneu de Sant Just, acompanyat d'orgue. L'església plena de gom a gom.
- Tot passejant en Trapp, el nostre gosset, hem conegut una parella que també portava el seu gosset, en "Panxo". Tot i no vivint a Sant Just hi venen sovint. L'infància l'han passat aquí. Amb aquesta parella deseguida hem sintonitzat...Amb d'altres persones costa una xic que hi hagi "feeling" -
- Amb l'atre gent del "pipican" tot parlant de les batusses joganeres entre les gosses i els gossos, en anem comunicant en el nostre punt de vista i les estratègies de convivència ja sigui entre els gossos com entre les persones...
- Avui en S. i Na C. ens han explicat el seu viatge als voltants de Burgos, en uin dels seus viatges per l'Imserso"
- Tampoc no ha falta l'ocasió de parlar de la "crisi"...econòmica que patim i patirem.

En cap de les ocasions he pensat de fer alguna fotografia. Però vaja, he tingut moltes ocasions "d'estimar els altres..."

- Com que fa 25 anys que canto en aquest grup de Cant Gregorià...

 - Com que em fa por que s'exhaureixin les entrades i si t'agrada escoltar Cant Gregorià...ja no hi puguis venir...

- Com que pots encarregar les entrades per internet:Palau de la música et comunico que el proper dia 23 de novembre- diumenge- i a les 6 de la tarda farem un concert al -Petit Palau- del Palau de la Música Catalana.

Ja estàs avisat... i l'entrada només val 10€. -

Ahir...dimarts, al Palau de la Música Catalana l'homentge a Lluís Ma. Xirinacs... "En ple ús de les meves facultats
marxo
 perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci.
 Si em voleu fer feliç no em busqueu.
Si algú em trova
 li prego que,
 estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
 la meva soledat i el meu silenci.
Gràcies!
Aquest és el testament d'en lluís Ma. en el seu "Acte de sobirania"
 El Palau ple de gom a gom...i amb un sol cor i una sola veu.

Avui, dimecres, he anat a passar una estona amb els meus amics de l'hospital...
Quins plors no feia l'A. perquè li fallava una de les "bombes" deia ella, li pitava i l'infermera no sabia exactament què passava.
 Després d'una estona hem jugat juntament amb els seus amics i amigues. l'Alej.a punt de ser intervingut quirùrgicament, em volia demostrar que ell dominava l'ordinador i sabia fer servir molt bé les "taules" del Word.
 l'Ari.. no ha pogut jugar amb nosaltres perquè el metge l'ha cridat per fer-li unes proves i unes anàlisis.
 Els pares i les mares d'ells aquesta estona que he estat amb els seus fills i filles han pogut descansar i anar al Bar a prendre una veguda o un entrepà. No sabien quina cara posar en veure que hi havia gent voluntària que volia fer una estona de companyia als seus fills i filles i passar una bona estona alegre i distreta, davant del dolor, el sofriment i la soledat en què es trobaven tots plegats.
 Les dues sessions viscudes no es contradiuen, són ben reals.
 Però semblaria que la d'avui ha estat més humana i més propera.
Jesús segurament també hauria estat present a les dues... No creus?

El lema de la Jornada General de l'ACO d'enguany és:
ESPIRITUALITAT MILITANT: RESISTÈNCIA, UTOPIA I ALEGRIA
Més de 400 militans del moviment obrer ACO emplenaven la sala d'actes del Col·legi dels Salessians d'Horta, on s'ha celebrat la 55a. Jornada General d'aquests moviment obrer cristià.
- Molta gent gran...convençuda de la seva identitat,de la seva història i compromesos en el món.
- Conscient de la seva responsabilitat i de les dificultats per a iniciar a nous militants. Gràcies a la JOC, moviment obrer dels joves, les files de militans adults es nodreix de nous iniciats, però d'aquí uns anys...quan no hi hagi aquesta font...es preveu una recessió notable...
L'espiritualitat de Jesús, ens ofereix un estil de vida singular:
- Actitud de denúncia
- Anunci militant de la Bona Nova
- Compartir l'utopia i l'alegria del nostres ser i fer
- Celebrar amb Jesús i els companys la comunió de la Salvació.

És una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.
La Sala d'actes de Rosa Sensat estava plena de gom a gom.
Les experiències presentades:
1- Aprenentatge solidari:d'acollida a nouvinguts, ha estat presentada per l'escola Solc Nou de Barcelona.
2- Rehabilitació del refugi del Xut a la Serra del Montroig, presentada per l'A. Escolta Garbí de Lleida.
 3- Tutors de contes, presentada pel CEIP La Monjoia de Sant Bartomeu del Grau.
I la primera part ha estat closa per la conferència: Ciutadania: una forma de ser i de fer, donada per la Doctora Adela Cortina, catedràtica d'Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València.
La segona part s'han fet Treballs de grup més específics.
L'acte s'ha clos amb un pica-pica sopar i espectacle a càrrec d'un grup d'alumnes de l'IES Eduard Fontseré de l'Hospitalet de Llobregat.
Tot un èxit d'assistència i d'interès

"Ja en té prou cada dia amb el mal que porta..."
- A les vuit del matí calia portar a donar fer volta amb el gosset.
- Em trobo la M.també passejant el seu gos. És que avui el seu marit ha hagut de marxar a les cinc del matí per arribar a les set al seu lloc de treball, a Vilanova.. Tornarà a les cinc de la tarda. I així cada dia...
- He hagut d'anar a comprar al "super..." La caixerà estàt molt amable amb tots els clients, dient el nom de pila de cadascun...Es veu que els coneix molt bé...i així la cua de la caixa es feia eterna...per les converses que tenia amb cada client.
- He mirat si les cançons que necessita la meva jove per fer el crèdit d'estudis que pecisa per la seva feina, les havia pogut baixar totes amb l'Ares (programet per baixar fitxers d'internet)I sí, moltes. Estarà contenta i jo també...
- En Ll. m'ha enviat per correu electrònic...els cants de la Missa que diumenge vinent hauré d'assajar i conduir en la celebració...a la meva parròquia.
- La meva dona ha hagut d'anar al metge de capcelera per comentar allò que ha de fer ja que té unes pedretes a la melsa...
- El pastor evangèlic de l'església on va la noia que ve a casa a fer feines de neteja ha vingut a casa, amb el seu cotxe a recollir un armariet per poder-lo portar a casa de la P., ja que a mi no m'anava bé de fer-h.
- També avui ha sigut el primer dia que la meva dona i jo anàvem a buscar el nostre nét Joel a la nova escola pública d'enguany...perquè ja va a P3.
- Al "sorralet" s'ha trobat amb molts altres nens i nenes. I s'han deixat els juguets que portaven cadascú.
- He preparat la reunió de demà del Consell pastoral parroquial. La primera de l'any escolar que iniciem.
- M'he apuntat a una jornada de reflexió a Rosa Sensat, entorn uns projectes i experiències que s'anomenen "AS" - Aprenentatge i Servei-.
- Avui també hi ha hagut la reunió de Zona de l'ACO per nomenar el seu representant a les reunions del comité central (no hi he pogut anar...)
- El meu amic C. de l'hospital de Can Ruti que té 9 anys...m'explicava qu a la seva habitació hi ha una nena magrebina,que quan ha d'anar al Lavabo, no utilitza el que hi ha a l'habitacó, perquè aquest el fa servir ell, que és un nen. Ella ha d'anar a un que hi ha al final del passadís... El meu amic de nou anys em comenta: "És que costa molt canviar les tradicions dels pobles..."
- He mirat d'actuaitzar els meus "blocs" d'internet
- M'oblidava de dir-vos que cada cop que sento els comentaris sarcàstics i els insults partidistes del locutor "Jimenez Losantos" de la COPE, penso que alguns bisbes ho deiuen agrair i celebrar...

El dia 21 el nostre grup de "Cant gregorià" de Sant Just Desvern, sota la direcció d'en Ramon Moragas, vàrem anar a monestir de Sant Pere de Casserres (Tavèrnoles-Osonès)en ocasió de celebració del 25è aniversari de la existència de nostre grup.
Aquí en teniu unes fotografies.
Va ser una ocasió més de trobada familiar i fraternal d'intercanvi.
I en el marc natural fantàstic de Sau i el seu pantà.
La nostra presentació la fem sempre així, tot recordant les notes musicals:
  
Ut queant laxis
REsonare fibris
MIra gestorum
FAmulis tuorum
SOLve poluti
LAbiis reatus
Sancte Ioannes...

Que per molts anys puguem cantar les melodies gregorianes...

Volia ordenar-les...
Volia reflexionar-hi...
Ja ho faré...però la vida està feta molts cops de coses petites, improvisades,de la vida diària de les persones que t'envolten... i el testimoniatge urgeix...

- E: A mi tenir un gos i haver d'anar al pipican m'ha canviat la vida. Els horaris són diferents d'abans...Però ho he fet amb molt de gust..Els gossos són bons amics i et fan companyia.
- En: Sabeu què ja he fet la segona entrevista i possiblement m'acceptaran a la nova feina de comercial...i també he guanyat el judici i podré cobrar l'atur si no m'accepten a l feina...???
- Ar: Doncs a mi també. Us he de comunicar que el meu "jefe" m'ha dit que estés tranquil·la, que em renovaven el contracte que tenia almnenys per un any.
- C: Doncs jo no sé si agafar una substitució de "plaça de difícil substitució (o alguna cosa així) perquè m'han dit que si l'agafes et donen punts i puges de numeració al moment d'escollir-ne d'altres, quan convingui.
- E:A mi ja m'han acceptat a les llistes de substitucions però he d'esperar que es produeixi alguna baixa.
- E: La meva filla -adoptada (provinent e Rússia)- dilluns començarà a anar a escola...Només una hora...Els mestres s'han d'adaptar a la noves criatures...
- M: Sabeu que continuen els robatoris per la nostra zona...?
..............

En Trapp, el meu gos “cocker”, ja està nerviós perquè s’acosta l’hora d’anar a jugar, que no a fer les seves necessitats fisiològiques, perquè aquestes les fa al pati de casa o, si s’escau, a qualsevol altre lloc però no al  seu “pipican”. Allà hi va per jugar, relacionar-se, fer amistats...
I mentrestant, jo hi trobo també, segons l’hora , veins i potser ja, amics i amigues que freqüenten el mateix indret.
- Avui si que fa calor, eh? Aquests darrers dies com mai... comença sovint la conversa.
- És veritat, aquesta nit era insoportable...

I quines converses més hi tenim? Ui no acabaria pas. Però en selecciono algunes que crec més interessants.
- Desitgeu-me sort que dijous tinc el judici per acomiadament “inprocedent”... ja fa mesos que cobro de l’atur, però ara , espero que es resolgui definitivament la meva situació laboral... – explica l’Engràcia
- Jo també tinc un amic en una situació similar......afegeix en Carles
- Ja ens explicaràs com t’ha anat...eh? replica en Manel

Sabeu què..?-diu en Xavier- a la meva escala ahir van entrar lladres i es van emportar les coses de valor que van trobar...Vam haver d’avisar la policia i els mossos d’esquadra. Eren uns “sudamericans” i uns “romanesos”. Aviat haurem de posar “alarmes” als pisos...
- A mi em van entrar ara fa dos anys, per la nit, i ni me’n vaig assabentar. El meu gos un “labrador” tampoc li va cridar l’atenció. No sé pas com ho van fer per no cridar l’atenció.

Ja he comprat el cadellet “labrador de color marró”. Ho he fet per internet i ara estem arreglant “els papers” perquè me’l puguin portar sense problemes (vacunes..etc.)
- I quan et va costar ?
- 1.300€...una mica car, però val la pena. El seu pare és preciós i premi nacional en un concurs de gossos que es va fer l’any passat.

Els veïns del pis de dalt, avui m'han escridassat perquè, com que la meva companya i jo treballem de nit, el nostre gos quan sent qualsevol soroll, es posa a bordar. I clar, nosaltres no sabíem que bordava. Li hem hagut de posar un collaret que fa unes descàrregues i aleshores el gos escamentat ja no intenta bodar més...
També haurem d'insonoritzar ls parets del nostre pis...
- Pobre bèstia...
- I pobres veïns...

Ja us aniré explicant... Com veieu... converses que fan pensar i que difícilment trobes l’ocasió de ser testimoni  de Salvació i Amor....
O és que potser amb la actitud..., paciència...en escoltar, respecte en respondre i les propostes que diexes anar de tant en tant...ja és això del que es tracta...

Vós sou Misericordia, Amor, Salvació..!!!
És a dir que sóc perdonat, estimat i salvat...!!!

I quan ho dius això??? O millor quan i on ho vius???

Hi ha gent que no troba ocasions de dir-ho o viure-ho...
Hi ha qui diu. Sí, a la familia, als fills, amb la parella...
Hi ha qui diu a la feina...

Jo pensava, també:
- quan vaig al parc infantil amb els néts i trobo i parlo amb altres avis i pares...
- quan porto en Trapp(el meu gos cocker) al pipican, matí i vespre. Hi ha qui m’havia dit: “al pipican es pot “lligar molt” i jo penso i també pots viure com a persona Estimada i Salvada per Déu.(Un dia us explicaré el tipus de converses i propostes s’hi fan...)
- en les reunions de l’ACO o altres reunions...
- en aquells bancs del carrer on hi ha vellets prenent la fresca...
- el diumenge en la celebració d’Acció de Gràcies (La Missa...) i també l’estona de després, a la plaça...
- en el Centre civic, al bar, al restaurant, a la sala de lectura i conversa...
- al col·legi, a l’institut, a la universitat, als cursos...
- al tren quan vaig a BCN...al tranvía...
- a les excursions que diferents entitats organitza...
- en els Blocs, forums, grups, xats…que ofereix “Internet” Ah... I també s’hi pot lligar…però no només això..oi?
- en la catequesi d’infants i d’adults...
- i al quiosc, al cercar el diari...o al forn...o al super...
............
tu en saps més d’ocasions ?

Ja aniré dient coses que he anat pensant, tot contemplant la natura...
Són massa coses per un dia sol...
Mai havia pensat que no aprofitava mil ocasions de "veure", "judicar" i "actuar" a l'estil de la millor "revisió de vida" que ens van ensenyar a la JOC i a l'ACO.
M'he adonat que més que "contemplar" la vida...mirava de justificar les meves reaccions o no actuacions.
Quantes vegades davant de l'alarma de les "emocions" no he sabut il·luminar la meva ment i més aviat cercava explicacions interessades.
La gent gran...el jovent...els infants...els amics i amigues m'han ensenyat a ser sincers i a no tenir por a les il·lusions, als projectes humans...a la vida...a la mort...
En fi...ara m'allargaria. Ja ho aniré fent en properes actualitzacions d'aquesta propera entrada a la vida més rutinària...

Acabem d'assaborir les darreres festes majors dels nostres pobles,ciutats i barris.

Des de l'Artiga de Lin...Val d'Aran

- En "Trap", el meu gos...tot jugant ha trobat pel camp del Pallars del Ribagorza un ocellet mort entre les herbes de la muntanya...
- Un excursionista que passava per allà...m'ha explicat les excel·lències dels "cockers" sense jo demanar-li pas...
- Avui estic contemplant la grandiositat de les muntanyes del Montardo, la serralada dels Colomers...
- Unes jovenetes de 14 anys, que conviuen en el meu mateix hotel estan preocupadíssimes per fer goig als nois que es passegen pels voltants...
- Penso en les desgràcies i guerres que existeixen per tot arreu.
- Penso en les preocupacions dels nostres polítics i les del president de la conferència episcopal...
- En les enfermetats de tants familiars i amics i amigues meus...

- He de confiar en la presència salvadora i misericordiosa deJesús... és el més racional del meu ésser

M' ha recordat els pans i els peixos de la multiplicació i la confiança de Pere per sobre de les aigües...

Bon estiu

El tresor que es troba en el camp...és l'Amor, la Misericòrdia divines, la Salvació...
El tresor del seguidor de Jesús és saber viure l'Amor, la Misericòrdia, la Salvació...

Cal vendre-ho tot per tenir el tresor.
Fa uns dies vaig assitir a la celebració del 60è. aniversari d'uns parents...
Quina explosió de "vida"...!
Quantes felicitacions per haver viscut tants anys!
Per poder "viure" calen gaire anys?...o depèn de com els vius ?
Conec amics i amigues de 10 anys que han mort...
Aquesta setmana aniré a veure un amic de 15 anys que no sap si viurà gaire anys per la malaltia que té...
També en conec que han mort als 91 anys (un cunyat meu).
Quan un ja copsa què és la vida i comencen les malalties greus o ja pesen els anys...no fora millor morir per poder "viure sempre" ja ?...
Qui ha viscut més la "vida"?
La "vida" inclou la mort? Per què valorem més la "vida" i no la "mort" o la "vida i la mort". Educació... Potser és que albirem que hem estat creats per "viure sempre"...i així valorem la vida tal com la coneixem...

Però mentre "vivim" visc el "tresor" = l'Amor als germans, als pobles,als homes..?
Força animals marins, segons els biòlegs, quan han fet la posta d'ous...es moren. Ja han fet el havien de fer a la seva vida.
La mirjana de la vida, segons els biòlegs, és de 40 anys...i nosaltres ens empenyem a voler viure...50, 60, 70 ,80 ,90..com si això fos la "vida" que ha de viure el seguidor de Jesús...

Aquest pany està a l'ermita de Sta. Bàrbara de Pruneres(Alta Garrotxa).
No he pogut entrar a l'ermita perquè l'ermita "Enric" aquell moment no hi era.
Però, en ocasió de l'evangeli d'avui...m'ha fet pensar si estic obert a la llavor que Jesús tira perquè doni fruit esperat...
Ah...llavor d'amor fraternal, de servei al germà, de testimoni personal...

- He conviscut amb 20 persones al meu grup, tot reflexionant si els jocs que fem amb la canalla i a la no tant canalla, porta implícits uns valors a educar i com fer-ho...
- Al camping...tenia veins al bungalow on estava...Nois i noies, cadascú amb el seu historial vital...una vintena venien de Castella a passar-ho bé i a viure uns dies de convivència...Què posaven en comú...quina era la seva reflexió?...
- Uns altres tenien la seva tenda plena d'eines diguem-ne ecològiques: dipòsits per recollir l'aigua de pluja...contenidors per fer-se el compostatge...bidons per a cada una de les escombraries...vidre, plàstic...rebuig... Una planxa per a fer-se l'electricitat..i l'aigua calenta...Un estiu ben ecològic.
- L'amo del camping m'ha dit la contrasenya perquè pugui tenir "internet" i poder llegir i enviar els E-Mails.. i escriure en el meu Blog...
- Un amic meu s'ha passat l'estona del dinar d'avui explicant acudits perquè passessim l'estona rient (risoteràpia...)i així comencessim la setmana amb il·lusió...
- Avui al "pipi-can" erem una bona colla de gossos... uns 12..i els seus amos corresponents discutien i valoraven costums dels "cans" i com repercutia en la pròpia vida de persones... 
- Clar, també hi ha ocasió de crear lligams nous de moltes menes...

Aquestes ocasions de convivència, d'intercanvi, d'enriquiment mutu, de servei... què més necessiten perquè la "llavor" de Jesús doni fruit esperat...?
En el projecte de Déu per a les persones...cal que existeixi una declaració "explícita" de la fe cristiana?...o cal una resposta i acollida d'amor, de servei, de millora...encara que no es tingui el do de la fe...
Per a la salvació amorosa de Déu..calen gaire requisits...?