Perquè ho conegueu...


http://www.projectehome.cat/ 

Mañana se cumplen 31 años desde que el obispo mártir de San Salvador, Óscar Arnulfo Romero, fuera asesinado mientras oficiaba misa. El día anterior (tal día como hoy, 23 de marzo), sabiéndose ya perseguido y en peligro, optó por dar el paso de los mártires: el de no arrugarse, el de seguir cantando las verdades del barquero. Y por eso lo mataron. Estas fueron, entre otras muchas, las palabras que mataron a Romero. Que, 31 años después, siguen poniendo los pelos de punta. Ojalá, pronto, podamos reseñar, con letras de oro -y también de barro-, las palabras que beatifiquen a San Romero de América: "Ya sé que hay muchos que se escandalizan de estas palabras y quieren acusarlas de que han dejado la predicación del Evangelio para meterse en política. Pero no acepto yo esa acusación, sino que hago un esfuerzo para que todo lo que nos ha querido impulsar el Concilio Vaticano II, la reunión de Medellín y de Puebla, no sólo lo tengamos en las páginas y lo estudiemos teóricamente, sino que lo vivamos y lo traduzcamos en esta conflictiva realidad de predicar como se debe el Evangelio para nuestro pueb. por eso, pido al Señor durante toda la semana, mientras voy recogiendo el clamor del pueblo y el dolor de tanto crimen, la ignominia de tanta violencia, que me dé la palabra oportuna para consolar, para denunciar, para llamar al arrepentimiento, y aunque siga siendo una voz que clama en el desierto, sé que la Iglesia está haciendo el esfuerzo por cumplir con su misión Yo quisiera hacer un llamamiento muy especial a los hombres del ejército, y en concreto a las bases de la Guardia Nacional, de la policía, de los cuarteles. Hermanos, son de nuestro mismo pueblo, matan a sus mismos hermanos campesinos, y, ante una orden de matarr que dé un hombre, debe prevalecer la ley de Dios, que dice: no matar. Ningún soldado está obligado a obedecer una orden contra la ley de Dios. Una ley inmoral, nadie tiene que cumplirla. Ya es tiempo de que recuperen su conciencia y obedezcan antes a su conciencia que a la orden del pecado. La Iglesia, defensora de los derechos de Dios, de la ley de Dios, de la dignidad humana, de la persona, no puede quedarse callada ante tanta abominación. Queremos que el Gobierno tome en serio que de nada sirven las reformas si van teñidas con tanta sangre. En nombre de Dios, pues, y en nombre de este sufrido pueblo, cuyos lamentos suben hasta el cielo cada día más tumultuosos, les suplico, les ruego, les ordeno, en nombre de Dios: ¡cese la represión!"

- No vàrem quedar que havíem entés que erem “homes i deus”. Ja m’entens oi? - I que si Déu, en Jesús, era Amor i Salvador, també nosaltres havíem de ser Amor i Salvació ?
- I qui som nosaltres, encara que sigui “jerarquia” per jutjar les persones, en els seus actes?
- Que no havíem quedat que la “consciència” és la primera norma de conducta de l’home? Hom pot fer en contra del que li diu la seva consciència ?

- Pel que sembla el “dret canònic” és més important que l’obra social que hom pugui fer. És que el dret canònic no diu que qui no “estimi i salvi com Jesús estimava i salvava”...que sigui “excomunicat”.
- Fa uns dies que vaig veure que uns voluntaris “acompanyaven, estimaven...” uns pares, mares, família..i nens, nenes malalts oncològics.
- També vaig veure com uns altres, acompanyaven uns adolescents que atrapats per la droga i que en volien sortir, els ajudaven a seguir uns compromisos, dia i un altre dia...
- Uns altres que feien “reforç escolar” perquè infants-nens-adolescents-joves...Déus...fossin, el dia de demà, adults responsables i testimonis de l’Amor Salvador de Déu envers els germans... - Altres se sentien cridats a participar en grups, partits polítics al servei dels germans i no per “manar”.

- Diumenge vaig anar al mercat de Collbató...Heus ací una fotografia que vaig fer...
- De sobte vaig  recordar la pel.lícula que vaig anar a veure la setmana passada "Des hommes et des dieux" de Xavier Beauvais.
- Talment hi vaig veure, també..."uns homes tan humans que encarnaven Déu".

- "Pues Dios no habita en el cielo, ni desciende a veces de lo alto, sino que es la entraña de la tierra y de todo lo entrañable".
- "Y cuando entrañas a Dios en tu vida, entonces eres dios con minúscula e incluso con mayúscula".
-"Todos los seres humanos guardan un misterio divino que estan llamados a revelar y realizar. Ya lo dijo el salmo bíblico, hablando de los hombres:"Sois dioses, hijos del Altísimo todos"(Sal 82,6) = José Arregui.

En el dia a dia t’adones que Jesús està molt a prop. Trobes creients que creuen el mateix, que ho comparteixen i que van redescobrint què vol dir ser creients cristians.

http://www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/compralas.php

----------------------------------------------------------------------------------

M'ho temia...
Tanta informació...tant de comentaris...tantes maneres de veure i de viure l'esdeviment de la vinguda del Papa Benet XVI a Barcelona, m'han colapsat les meves reflexions.
He pensat que de moment em quedo amb dues reflexions que he llegit en dos espais:
- la primera la publicada ea web de CatalunyaReligió i que clicant podreu llegir en el següent enllaç i que té per títol:"PERÒ, QUÈ HA DIT EL PAPA"
- la segona la que es va llegir a la trobada de pregària i reflexió d'entitats a l'Esglesia del Pi de Barcelona,el passat dia 5 de novembre:
CARTA ALS CRISTIANS I CRISTIANES DE CATALUNYA
Festa en el cor, som Església, som testimonis del Crist !!
Adrecem aquesta carta pensant en el profund goig que significaria rebre al successor o a la successora de Pere, el bisbe de Roma, com el germà, germana gran en la fe que ens ve a visitar, que ve a conèixer com vivim i celebrem la fe en Jesús, com seguim el seu camí. Que arriba per compartir amb nosaltres la joia i les dificultats que experimentem a l’hora de participar, al costat d’altres homes i dones de bona voluntat, en la construcció d’un món més just, més solidari, més plenament humà, més conscient del valor que té la dimensió espiritual de la persona humana.
 Ell, ella arriba per animar-nos a sentir la comunió fraterna amb tots els qui de forma conscient o no, participen del pla de Déu de crear una nova humanitat , fonamentada en la gratuïtat de l’Amor de Déu, donat i rebut.
En la seva visita mostra el desig de conèixer i respectar la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra història mil·lenària, construïda des del començament al costat de l’Església. Vol comprendre perquè un poble com el català, que va acollir ben aviat l’espiritualitat cristiana, i que aquesta va ser un dels principals artífex de la seva identitat nacional, ha preocupat tant als seus antecessors bisbes de Roma, fins l’extrem que des de fa segles mantenien sobre la seva taula una gruixuda carpeta, on hi havia escrit el títol de “Il problema catalano” (el problema català).
El successor, successora de Pere, arriba discretament, sense pompa ni seguretat, confiant en la providència i en l’acolliment fraternal dels germans i germanes de Barcelona, donant exemple de pobresa, bondat i senzillesa que ens esperona a revisar aquelles actituds nostres que tenen a veure amb el poder, l’avarícia, l’enveja i l’egoisme. No pateix per la seva vida, està en mans de Déu. Si té por dels poderosos, com podrà ajudar als més desvalguts a alliberar-se de les seves pors i limitacions? Com els podrà infondre esperança a treballar per un demà millor?
Quan arriba a Barcelona, no es reuneix només amb les comunitats catòliques, també es troba amb membres de les altres comunitats cristianes i de les diverses tradicions religioses instal·lades al nostre país. La seva crida a la col·laboració entre religions en benefici de la societat, ens ajuda a sortir del nostre egocentrisme i individualisme, i del teocentrisme que empobreixen la nostra vida personal i comunitària, i limita l’acció de l’Esperit.
Celebrem amb ell, ella l’eucaristia. Un acte senzill i vivencial, amb un llenguatge i uns símbols entenedors per les persones d’avui, on el Crist se’ns fa present per recordar-nos que el seu camí, és un camí de donació total al germà, i que els nostres bens, espirituals, materials i intel·lectual no ens pertanyen, en disposem en benefici del Regne.
La seva arribada és motiu de joia per tots aquells qui pateixen alguna mena de discriminació. En ell, ella troben l’acolliment que sovint la societat els nega. Estan bé al seu costat perquè no es senten jutjats, ni condemnats, només estimats. Així els pot parlar de Jesús, animar-los a acostar-se al seu model de vida, confiar que tenen la possibilitat de donar un nou sentit a la seva vida.
El successor, successora de Pere no gaudeix de cap poder temporal ni de cap privilegi especial,però pot canviar el cor i l’actitud de les persones, perquè tot el món li reconeix la seva veu profètica, el lideratge espiritual, el poder sanador que transmet amb la seva presència i la seva paraula.
Benvolguts, benvolgudes, el fet que avui no puguem reconèixer en l’actual estructura jeràrquica de l’Església a el successor de Pere que se’ns revela en els escrits evangèlics, no ha de ser motiu de desànim, ben al contrari, seguim pregant i treballant perquè un dia sigui possible.
Festa en el cor, som Església, som testimonis del Crist !!
També l’apòstol Pere visqué l’experiència amarga de la divisió, el fanatisme, la sacralització, el pietisme, l’ànsia de poder, la criminalització del divers, el ritualisme,... Ell formava part d’aquest model d’Església, però Pere, per la força de l’Esperit i per la força de la pregària de la comunitat que cercava l’autenticitat del camí de Jesús, va aconseguir alliberar-se de les cadenes que el lligaven a aquelles conductes errònies. Quan es va sentir lliure va poder proclamar amb força la Bona Nova de Jesús i la gent l’escoltava i anava creant noves comunitats de cristians i cristianes.
TOTS SOM PERE, i així cadascú de nosaltres, com Pere, hem de fer un procés interior d’alliberament de totes les adherències doctrinals que hem rebut, deconstruir el nostre bagatge eclesial i, confiant en l’Esperit, superar els entrebancs que ara no ens permeten sortir del vell Temple.
TOTS SOM PERE i a nosaltres Jesús ens diu, com a Simó: sobre la pedra de la vostra fe construiré la meva Església. Avui, aquí reunits, reconeixem la importància que per l’Església té disposar del servei del successor de Pere, però molt poques vegades podem reconèixer en la jerarquia l’esperit dels apòstols. Les veus que ens arriben dels qui ostenten aquest servei no acostumen a ser la dels guies espirituals que vetllen per la comunitat. Com més volen fer sentir la seva veu, imposar la seva doctrina i la seva moral, més i més persones s’allunyen del coneixement de Jesús.
Avui hem estat i seguirem estan en actitud de pregària confiada, perquè tenim el convenciment que un dia emergirà del fons d’una fosca presó, on ara està retingut per la institució constantiniana, el successor, successora de Pere que anunciarà al món que l’Església de Jesús és aquella on tothom hi te cabuda, sense cap mena de discriminació, ja sigui raó de gènere, cultura, raça o orientació sexual, entre altres. Una Església dialogant, compassiva, misericordiosa, diversa, unida en l’essencial: l’Amor compartit, la lluita pels pobres i marginats, l’anunci de la fi de tot esclavatge, la construcció de societats justes, humanes i solidàries, l’esperança en la plenitud de la creació, en el Crist universal, on tot home i tota dona compartiran l’harmoniosa identificació amb el seu creador.
Una església profètica on el carisma de cada persona sigui tingut en compte més enllà de càrrecs, distincions o ordes sagramentals. Avui malgrat les dificultats, malgrat la força de les velles estructures, malgrat la incomprensió, el menyspreu, la marginació i fins hi tot en alguns casos la persecució que pateixen moltes veus profètiques, sentim el goig de ser cridats a fer Església amb Jesús. Festa en el cor, som Església !! Som testimonis del Crist !!

Barcelona, Basílica de Sta. Maria del Pi. 5 de novembre de 2010. Vigília de l’arribada del Papa Benet XVI a Barcelona.

Avui celebrem Sant Lluc, evangelista...
L'amor, l'acollida,l'anunci de Déu és aprop nostre, està ja entre nosaltres si l'acollim...si aprenem a acollir-lo.
- Dies enrera, en la 10a.trobada dels "filella", ens vàrem trobar una setantena de persones, la Ma. Àngels em comentà una mica ràpid i per sobre la seva recerca que en feia d'aquest regne...
- Dissabte fa uns dies el P.Xavier alesgre ens perlava a -espai obert- "la imatge de Jesús ens els Evangelis".
- També en aquest dia, els de cognom "ximenes",de part de la meva dona ferem la primera trobada, ens trobàrem una quarentena de persones i el plat fort de la trobada va ser retrobar-nos, reconèixer-nos i desitjar-nos salut i vida -hi havia una quinzena d'infants i adolescents.
- Per internet he seguit uns comentaris del P. Aguirre, del José Antonio Pagola i fa ben poc que he sentiut unes paraules d'en Salvador Piè, en ocasió de vinguda del papa Benet XVI a Barcelona.
- "Església plural" m'invita a una sessió de Reflexió en ocasió d'aquest esdeveniment.
- Ahir en Jaume Botey, en un seminari de reflexió de "Diaspora" ens feu una introducció al tema que enguany comentarem: "Aproximació històrica de Jesús"(J.A.Pagola).
- A la comunitat d'adults de S. Pere de Reixac, mensualment,rellegim ,l'evangelista Lluc, en la seva "Demostració a Teòfil.."
 - A la meva parròquia, enguany estem reflexionant com podem ser veritablement "parròquia acollidora".
- Avui, uns voluntaris, hem accolit, uns adolescents per fer "reforç escolar".
 - Acabo de llegir, en ocoasió del P.Puig, organitzador de la trobada papal, i en el blog "germinans...":"Nadie asumió la idea de que el nombramiento acabaría siendo como un poner a la zorra a guardar las gallinas. O sí." i em fa "pena" de continuar escrivint el que diuen...deu ser que per a ells ja saben què vol dir que el Regne de Déu és aprop
- En fi...quantes ocasions per anar descobrint aquest "Regne"

No tenim excusa....i sí moltes justificacions del que decidim fer i no estem atents al veritable Esperit de Déu

En l'aniversari de la inauguració del concili Vaticà II (1962)

http://www.youtube.com/watch?v=snMCpvJw2bc