PERE HORTÓS I CUNÍ. (1932-2012)

Gràcies, Pere Hortós text   / Aquí teniu el llibre, podeu clicar !

RECORDANT LA GENT QUE VAIG CONÉIXER A L’ ENTORN D’ EN PERE HORTÓS.

Ja he comentat al meu escrit del llibre “Gràcies,Pere Hortós” que vaig coneixer en Pere Hortós el 1970, quan jo tenia 17 anys i ell  37, arran de les  conferències de sexualitat d’Arenys de Mar. La Tresa Arrufat, amiga de la Mercè Clascà, ens hi va adreçar.Des d’ aleshores vam ser amics,  vàrem compartir estones de la professió o de vacances amb altres amics, a Verges o Calonge i també a ca’seva. L’ amistat es va perllongar tota la vida amb algun interval, més o menys llarg de perdua de contacte, coincidint, especialment, amb el naixement i criança de les nostres filles, les meves i de la Dolors Casellas, que va ser secretària seva durant uns anys, abans jo m’ havia relacionat a nivell personal amb la Mercè Rengel, que estava de recepcionista a la consulta, després de la Pilar i la Montse, totes dues germanes que es vàren succeïr en aquesta tasca.

A part de la Mercè Rengel hi vaig coneixer altres noies amigues d’ ella i que també coneixien en Pere, la Mari Creu, l’Anna Maria Garcia, la Maria Antònia  i més gent, en Jordi Ferri, que va fer químiques i la Carme Vidal o la Montse Tristany que després també varen estudiar medicina i alguns dels que estudiaven història amb ell: en Pep Illa i l’ Angel Tarrés son els que he recordat sempre especialment. També l’ historiador Antoni Jutglar i la seva dona, la Dolors Biosca, en Manel Mira amb l’ Emilia Morin, la seva dona i en Marià Valdés i la seva dona la Lolita Ramirez que  venien a Verges amb la seva filla Carme. També de la colla de Verges l’ Estel Riera que era la parella d’ en Jordi Ferri. Recordo també la Carme que vivia amb la tia Agustina que era la dona del seu oncle, en Joan Plà. També recordo en Pere Casas que va contribuir amb els seus massatges a la recuperació de la cama d’ en Pere després de l’ accident de cotxe. Dels de les conferències en recordo el nom d’ uns quants només, dels de Canet en Joaquim Campasòl, pastisser, i la seva dona l’ Angelina; de Calella l’Anna Sans i en Josèp Puig que després fou director de l’ Hospital de Calella, dels d’ Arenys de Mar en Joan Soler, en Joan E. Torrent, en Ramir Coll,la Goretti Salbanyà i la Tresa Garcia Barangé i dels d’ Arenys de Munt només recodo un xicot que es deia Canut i en Bretxa i la Miriam Lloret i en Francesc Forn amb la Roser. Per altra banda recordo en Josep Viusà de Malgrat i a la seva esposa. I als que ara mateix en escriure aquestes ratlles, no us recordo, us prego que em disculpeu, però poseu-s·e en contacte amb mi a través de la web i us hi faré presents.

Com diu la familia d’ en Pere en el seu escrit ”la concurrència era molta”, a la taula, al menjador, a Vergés o Calonge, a la sala d’ espera. A tots, en Pere, gairebé segur que ens havia fet una recepta, segur que ens havia tret d’ un atzucat o un altre, petit o gros, però essent una persona tant polièdrica, amb tantes superficies de contacte personal, amb tanta capacitat de comunicar a tots nivells, de recepcionar i d’ emetre, que amb cadascú establia una relació específica més enllà de la recepta, des de l’ estricte acte professional amb tota la seva amplíssima dimensió, com ja s’ ha descrit en molts escrits del citat llibre, passant per la convivència durant vacances,com diu en Jordi Ferri, o al caliu del menjador de casa seva,com descriu la Mercè Clascà. Al llibre ja parlo de l’Elena  Nogueras, la seva dona,  de la filla, l’ Helena Hortós i d’ en Joan Hortós i d’ en Pere Hortós, els fills. També recordar els dos nets, en Pere Cardona i Hortós i en Martí Hortós i Lobera.

La ”concurrència era molta”, teniu tota la raó, però a més a més, els que sortim en aquest llibre, o bé ens els escrits o bé en els articles del Maresme, no som ni la dècima part de la punta de l’ iceberg, perquè una reflexió d’ aquests dies preparant això, és que  en Pere Hortós i Cuní va contribuír, en gran manera, a fer més feliç la vida de milers de persones a la  Comarca del Maresme….. Gràcies!  Pere Hortós.

Miquel Maresma.

(Provant de recordar a tothom, i …. segur que em deixo algú……….disculpeu! ).