Tots recordem com no fa pas massa anys, la gent del SNP (Partit Nacionalista Escocès) s’emmirallava en la capacitat i el nivell d’autogovern de Catalunya. Aleshores fins i tot érem un referent per a ells, on havien d’ encetar una autonomia naixent . De fet la nostre empremta es fa evident fins i tot amb el magnífic edifici del Parlament Escocès amb segell català...

Ara, les eleccions escoceses han estat per nosaltres una lliçó i jo diria, un bri d’esperança. Després de 50 anys de domini Laborista que semblava inapel·lable, la victòria ha estat per un partit declarat independentista en la vella, tradicional i clàssica Gran Bretanya! Tot un terratrèmol que ha fet sacsejar la vella Europa!

Sí que és cert que no serà possible, probablement, l’anunciat referèndum per a la autodeterminació, però la victòria i el creixement  de l’opció sobiranista, ha estat inapel·lable.

Només hi ha una via, i és la de les urnes. Només hi ha una opció, i és la de guanyar les eleccions! La resta són pals de cec...

Tots estem profundament preocupats pel que dirà el Tribunal Constitucional, i com quedarà el nostre ja retallat Estatut. I fem ben fet. Lògicament perquè aquest és l’instrument del que ens hem dotat per tal d’avançar en l’autogovern.... tanmateix, la solució és a l’escocesa: tenir la majoria suficient a les urnes per tal d’afrontar l’etern conflicte amb Espanya des d’una posició d’avantatge.

En el marc Europeu, que és el nostre. Després de demostrar que votar independentisme és útil per millorar les condicions de vida de la gent, que és el que estem fent des del govern, i a l’escocesa, és a dir amb un creixement espectacular a les urnes...

Tinc una discreta impressió -potser només és esperança- de que la ciutadania està començant a obrir els ulls. El tortuós camí de l’estatut hi ajuda, i les eleccions a Escòcia també. Un bri d’ esperança, doncs...

Hi ha un gran enrenou aquests dies amb les declaracions en diferents mitjans de l’expresident Maragall. Res de nou pels qui ja havíem tingut l’ocasió de sentir-les en més d’una ocasió, i no pas en ambients estrictament privats.

Ens ve de nou potser la seva sensació de sentir-se traït pel president Zapatero després del pacte Mas-Zapatero de la Moncloa? Que no va ser potser una sensació col·lectiva?

A les files d’Esquerra, sí que ho va ser, a l’igual que als milers de ciutadans que van expressar un sentiment d’orgull nacional el 30 de setembre amb l’aprovació al Parlament de Catalunya del nou estatut que havia de substituir al fins aleshores vigent, i fruit de la transició...

Maragall, s’ha començat a explicar. Ell sabia, n’estic segur, que l’expulsió d’Esquerra del Govern era alhora el seu final com a president, i tanmateix, ho va fer. També sabia que l’estatut resultant era aigualit, però el va acceptar, i també sabia que l’aposta per l’estat federal del president Zapatero, era paper mullat... Al final ho ha pogut explicar tot, però probablement massa tard!

També és cert que tots ens varem trobar presoners de les circumstàncies, ell el primer. El resultat final,ha estat descoratjador, i ara, tenim entre mans una realitat difícil de gestionar, amb un futur complicat pel País...

Cada vegada, però, veig més clara la nostra postura, la d’Esquerra: teníem un Estatut fluixet. El d’ara no ha millorat gaire. Tenim, però un País i un futur per endavant. Potser la gent se n’adona que cal aspirar a més, que cal lluitar des de les urnes per guanyar una majoria social que ens permeti aspirar a més.

Tos aquests gestos de Maragall, mira per on, ens reforcen a Esquerra... i ens mostren també que el camí és llarg... De fet ja ho sabíem que la cursa cap a la independència és una cursa de fons.....

L’activitat desenvolupada durant els últims anys en el conjunt de la Xarxa Hospitalària Catalana, constitueix un dels pilars més importants i diferenciats de la biomedicina catalana respecte a d’altres bioclusters internacionals.

És un avantatge competitiu, que cal reconèixer, identificar, garantir i enfortir.

Amb aquest propòsit, el Departament de Salut i Biocat, organitzen conjuntament un Seminari (un veritable fòrum de debat) sobre el paper dels hospitals en aquest projecte col·lectiu. Una tancada de dos dies amb la participació dels directors generals de gairebé tots els hospitals i els responsables del Sistema Sanitari.

És una trobada sense precedents per tal d’aprofundir en com la recerca biomèdica, bàsica, clínica i traslacional i sobretot la innovació en tecnologies mèdiques i en procesos de gestió, constitueixen un valor extraordinari del sistema que acaba repercutin en la qualitat de vida dels pacients.

Hi participaran, a més dels hospitals, el Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial, 22@Barcelona, Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), en un format molt participatiu que permetrà treure conclusions pràctiques de gran utilitat.

El conjunt del Sistema Hospitalari representa un motor en la recerca biomèdica i les anomenades tec-med (tecnologies mèdiques) i sobre tot en la innovació.

El 26 i 27 d’abril, ho evidenciarem!

La principal causa de mortalitat i morbiditat a Europa i a Catalunya, són les malalties cardiovasculars. És a dir les malalties cardíaques com ara l’angina de pit, l’infart i les cerebrovasculars com ara els accidents vasculars cerebrals.

És sabut també que els factors de risc que condicionen el desenvolupament de la malaltia, són determinants.

Així, s’han desenvolupat també distintes estratègies com a instrument de la Salut Pública per tal de combatre i prevenir aquestes problemàtiques que afecten no només la vida de les persones sinó la seva qualitat de vida, com a conseqüència de qualsevol episodi cardiovascular.

L’exercici físic i l’alimentació saludable són dues eines fonamentals en tota aquesta lluita.

Granollers s’ha caracteritzat des de sempre en tot aquest treball.

Les experiències del Grup d’Estudi de Recerca Cardiovascular (GERC) promogut des de la Filial de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques del Vallès Oriental i la llarga experiència en els programes d’activitat física i salut, han fet decantar lògicament a que el Departament de Salut promogui la dieta mediterrània -iniciativa excel·lent- a la Ciutat de Granollers i la Comarca del Vallès Oriental.

Ja sabem des de sempre que menjar a la Fonda Europa o en qualsevol dels 150 restaurants censats era font de salut. Ara amb aquesta proposta, n’és una seguretat.

Aquests dies ha estat noticia de nou  el Dr. en Farmàcia Joan Massagué. Els nous avenços  del seu equip, treballant conjuntament a l’Sloan Kettering Memorial de Nova York i a l’IRB de Barcelona revolucionen i revolucionaran el panorama del tractament oncològic del futur.

No és un descobriment d’un dia, naturalment. El seu equip porta molt temps treballant en els mecanismes de l’anomenada etiopatogènia de les metàstasis. De fet, per ser planers, en conèixer els mecanismes d’extensió de la malaltia, comencem a conèixer com frenar-la i millorar l’esperança de vida de milions de malalts.

És tan important això, que Massagué és el segon científic del món més citat en els treballs de la matèria i un ferm candidat -ho dic molt seriosament- a ser el primer premi Nobel català de tota la història.

Però no és dels seus mèrits científics que volia parlar, sinó del seu compromís pel país i el seu compromís per la recerca Biomèdica, que estem impulsant de forma decidida des de la BioRegió de Catalunya.

Amb la constitució ara farà un any de l’Institut de Recerca Biomèdica, impulsat pel Departament de Salut i el que era en el seu moment el DURSI, ubicat al Parc Científic de Barcelona (UB), i de la mà del professor Guinovart, en Joan Massagué va apostar per dividir el seu temps entre EUA i Catalunya, dirigint les seves investigacions del càncer aquí i allà.

La constitució d’un equip estable de primer nivell a Barcelona ha donat un impuls increïble al conjunt de recerca puntera sobre el càncer, a nivell de recerca clínica i traslacional, que està instal·lada en el conjunt dels nostres hospitals.

Això és fer País. Això és posicionar-nos al món. Això és treballar per la millora de la qualitat de vida de la gent, la catalana i de tot el món.

Massagué ha estat noticia i amb ell tot el conjunt de comunitat científica que treballa prudentment i seriosament pel que preocupa a la gent. El meu és un petit homenatge a tots ells, que situen Catalunya al món, que ens fan sentir orgullosos de ser catalans.

Sovint reivindiquem l’element “innovació” com a eix principal en el conjunt de polítiques que han de permetre avançar al conjunt de la societat catalana.

Possiblement, també tothom té prou clar el que significa la innovació davant la recerca o el desenvolupament

El que queda més fosc i més complicat és com som capaços de convertir totes les propostes innovadores en elements que portin un valor afegit a la nostre activitat quotidiana.

Això, exactament, és el que passa dins del conjunt hospitalari català.

El nostre sistema, és globalment molt bo. Amb molts problemes, naturalment, sobretot de sobrecàrrega assistencial, de manca de professionals, de manca de recursos a la primària, de llargues llistes d’espera, etc, etc.

Malgrat tot això, el nivell és molt bo, i reconegut arreu, amb una qualitat que es demostra amb l’alt nivell de les publicacions en revistes de referència, amb un alt factor d’impacte, sobretot dels hospitals universitaris.

Tanmateix, la resta d’hospitals, els integrats a la XHUP, majoritàriament també amb acreditació per a la formació de MIR’s, tenen també un acceptable nivell de recerca, i són també capdavanters en innovació, tant de processos assistencials, com de tècniques  quirúrgiques, de gestió integrada, etc.

Aquest element, el de la innovació, és tant transcendent en el present i en el futur, que des de Biocat (BioRegió de Catalunya), estem decidits a que sigui visibilitzat com a eix central en el panorama de la recerca biomèdica de tot el país.

Properament, es celebraran unes jornades amb tots els hospitals de Catalunya per tal d’aprofundir com tota aquesta innovació la posem, ordenadament, en el procés de transferència tecnològica que la convertirà en valor.

El dimarts es va reunir per segona vegada l’anomenat fòrum de seguiment de l’Estatut, que és l’òrgan creat on tots els partits amb representació parlamentària hi participen, opinen i proposen. Sobretot, naturalment, pel que fa al desplegament estatutari i al desenvolupament de la comissió mixta Estat-Generalitat.

La presència en nom de CiU de dos tècnic substituint a dos càrrecs electes o de pes polític dins el partit, contrasta amb l’alt nivell de representació tant del Govern com dels altres partits. És a dir, la comissió va ésser presidida pel vicepresident Carod, acompanyat del conseller Castells i el conseller Saura, així com dels portaveus parlamentaris de la resta de partits... excepte CiU, que hi va enviar dos “tècnics“.

La interpretació d’aquest gest, pot ésser múltiple, però a mi només em suggereix una, que és la manca de respecte institucional.

No és nou, tanmateix. I no fa cap bé en general ni a la pròpia coalició que va ésser l’artífex de l’actual estatut.

El paper dels dos “tècnics“ després de la reunió, fent una valoració en roda de premsa en clau “política” era com a mínim, singular, i diu molt poc del partit que vol ser hegemònic i que mostra un llenguatge clarament equívoc sovintejant proclames sobiranistes al costat de pactes que encotillen el futur.

La manca de respecte mostrat per CiU no correspon a un partit que ha presidit la Generalitat durant 23 anys i que aspira un dia a tornar a estar a Govern.

El divendres es presentava a Granollers la nova cap de llista d’Esquerra a les eleccions municipals d’ enguany, na Isabel Alcalde.

L’emblemàtica Sala Tarafa de la ciutat era plena i l’ambient aquell de les grans ocasions...

Un cert neguit a la secció local i en els membres de la llista per comprovar si tot l’enrenou dels darrers dies i el descrèdit que se’n desprenia i que tothom havia pogut comprovar en la seva pell, a la feina, al carrer, amb els amics i votants habituals, seria un factor desmobilitzador  per l’acte convocat...

Feliçment la dinàmica local respon a d’altres paràmetres, i la gent va respondre! L’acte va ser lluït!

Durant el meu parlament, com a cap de llista de les tres anteriors comtesses electorals municipals, vaig fer un especial esment d’en Quico Sala, el company, regidor i amic que m’ha acompanyat tots aquests anys, que ha propiciat ara el relleu i que finalment no repetirà en la propera llista per tal de dedicar-se plenament a la seva tasca a la Generalitat. Esquerra, a Granollers, li deu molt a en Quico!

Evidentment, vaig presentar a la Isabel, la candidata! El seu prestigi a la Ciutat, és sòlid i contrastat. Aquests tres darrers anys a l’ajuntament l’han preparada molt bé i representa ara mateix la gran esperança per la ciutat de Granollers, per tal de donar al Govern Local el vernís de republicanisme i de pluralitat que necessita.

La Isabel ho va fer molt bé en el seu parlament! Jo crec que va captivar a l’auditori amb la serenor de la seva exposició, amb la transparència dels seus plantejaments i amb la visió de la ciutat que va presentar.

En Josep-Lluís Carod-Rovira, que va presidir l’acte, ho va reblar de forma excel·lent! Va fer un parlament lloant la bona feina als ajuntaments i les bones perspectives i el rèdit que dóna la bona feina cara a la confiança de la gent...

Tot plegat, un bon relleu, que consolida la feina feta durant dotze anys a l’ajuntament. L’anomenat grup municipal ampliat ha forjat un conjunt de gent molt preparada en els seus respectius àmbits, i que, coneixedors de la dinàmica municipal, estan en condicions d’assumir en qualsevol moment llocs de responsabilitat dins l’organigrama municipal.

Què no s’enganyi ningú! Després del batibull d’aquests darrers dies, som exactament on érem. És a dir amb la feina de desplegar l’estatut i a l’expectativa del que passarà amb el Tribunal Constitucional.

Bé, exactament on érem pel que fa a l’estatut. Hem fet un pas enrere, però, tots plegats, pel que fa a la confiança de la societat en general amb els seus polítics...

Faig una crida a la calma. Ja es farà l’anàlisi convenient en el sí de cada partit -nosaltres també, naturalment- però tenim una gran oportunitat de nou de connectar amb la ciutadania amb les eleccions municipals.

És el moment de la realitat quotidiana, de passar comptes de la feina feta durant aquests quatre anys que afecta al dia a dia de la gent , i de renovar la confiança cap els nostres regidors i regidores d’arreu!

Estic segur que en totes les poblacions (les més de 700) on presentem llistes, han vist llunyà  tot l’embolic d’aquests dies i ho saben separar acuradament de les eleccions municipals, on, realment, la ciutadania contrasta el rigor i la feina feta dels seus representants.

Ens està quedant molt clar a tots plegats que la via autonomista s’ha exhaurit. Què la via federalista va ser un miratge i que el país es trobarà ben aviat en un carreró sense sortida.

L’esperada i temuda resolució del Tribunal Constitucional actua com a paret infranquejable on inevitablement xocarem i el debat que s’enceta demà al Parlament de Catalunya no aportarà presumiblement cap solució màgica.

Cal pensar i plantejar, doncs, el pla B. Un pla B ha de ser meticulosament preparat i estudiat i presentar-ho al moment adient -és a dir, quan fracassa el pla A- i cal comptar amb les aliances necessàries per tal de poder reeixir. El pla B que és la taula de salvació  quan la primera estratègia fracassa

El nostre pla B ha de ser el full de ruta cap a l’autodeterminació amb els instruments i les escletxes legals que ho permetin per copsar el sentiment de la majoria de la població.

Caldrà assegurar i planificar be el suport a la proposta amb totes les complicitats polítiques i socials suficients per fer-ho possible.

Tot el que ha sortit aquests dies, doncs, i per tots aquests requisits, no pot ser el nostre pla B...

Les declaracions i articles d’en Joan Carretero han portat cua, lògicament. I, de fet, en Joan es va poder explicar degudament durant el consell nacional del partit el proppassat dissabte. Es va expressar en la línia que s’havia manifestat en els mitjans de comunicació. Per tant, poques sorpreses…

Considero, però, que no es pot menystenir el malestar que expressa, i que ha aconseguit sumar un bon nombre d’ adhesions. Són aquestes el reflex que quelcom està passant al sí d’ERC?

No coincideixo, no puc coincidir en la visió que ofereix de que cal actuar com un veritable moviment transversal amb l’objectiu d’assolir la independència del nostre país. Com a ERC, penso que hem d’actuar com a partit polític que som, és a dir, fidels a la nostre ideologia, que ens situa com a independentistes , però també - i de forma diàfana - en l’espai de l’esquerra no dogmàtica, de l’esquerra socialdemòcrata. És a dir al cap i a la fi, a l’esquerra.

En  aquesta aspiració  podem convergir, feliçment, amb altres partits que també treballin per  l’autodeterminació, però mai l’independentisme pot ésser una ideologia. La independència és un objectiu !!

Al mateix temps,  tot el moviment que encapçala l’exconseller de Governació, denota un malestar latent enfront la direcció del partit, al seu funcionament  i a la pròpia distribució de les tasques dels màxims dirigents. També parla de la necessitat d’aprofundir en la democràcia interna i en els mecanismes de presa de decisions, sobretot les més estratègiques.

Efectivament, aquí coincideixo en que queda molt per millorar i que hi ha àrees amb importants llacunes que  ens caldrà abordar en profunditat en un futur proper…

I sinó, que algú ens expliqui en quin òrgan de la direcció del partit - executiva, permanent o consell nacional - s’ha pres la decisió d’un possible canvi de govern (??) segons s’accepti o no un referèndum per l’autodeterminació?

Llums i ombres en un moment on hauríem d’estar tots concentrats en les eleccions municipals…

El teatre Poliorama era ple de gom a gom i en Xavier Bru de Sala va fer una presentació acurada i àdhuc literària, un suport explícit de la majoria de la cúpula del partit -fet a tenir en compte- i una escenografia austera i moderna amb tot Barcelona al fons, i una conferència.

El format de conferència permet la reflexió, l’argumentació i l’anàlisi. És també l’inici de campanya assossegat que emmarca el que seran el conjunt de propostes. Mostra en definitiva, també, la talla del candidat.

I jo vaig veure un candidat madur, seré i contundent. Amb l’aprenentatge fet i a punt per agafar el timó d’una ciutat que és la capital del País.

Vaig veure il·lusió i realisme, projecte diferent i ple de republicanisme.

Vaig sortir molt content de veure que ERC a Barcelona podem anar amb la cara ben alta, amb un candidat preparat que mostra passió i coneixement, horitzó i pragmatisme.

ERC te un gran candidat a Barcelona, i Barcelona es mereix tenir un alcalde com Jordi Portabella, sincerament.

Aquest és l'article que es va publicar al 9 nou el passat divendres 16 de març.

Les tecnologies dels aliments, la recerca en les propietats dels compostos alimentaris i la seva repercussió en la salut humana, la aplicació  clínica de la nutrició en referència a les diverses patologies prevalents a Europa i com a prevenció de l’ envelliment… tot això és el que d’una manera exemplar s’està desenvolupant en el sí del Tecnoparc de Reus, sota la direcció científica del Dr. Arola, i en una aposta on l’Ajuntament de Reus hi ha jugat molt fort.

Com a Biocat hem visitat el Tecnoparc, i ens ha servit per a constatar el nivell d’excel·lència que si respira, i hem conegut de primera mà el gran projecte que s’estructura al voltant del nou Hospital de Sant Joan, de propera construcció, i del futur centre de tecnologia dels aliments.

De fet, el que hem constatat, és que en tot el territori, identifiquem elements d’excel·lència que permeten nous subclústers dins del gran projecte de Biocat!

Això, en definitiva, no només equilibra el territori, sinó que enriqueix els diversos sectors productius i ens fa ser molt més competitius.

Del resultat de la visita en sortiran elements de col·laboració internacional amb Finlàndia i potser l’Índia, sempre en la línia dels anomenats aliments funcionals…és a dir, el futur. Que, per que tots ho sapiguem, s’està forjant, en part, a Reus!

Barcelona, i per tant Catalunya, opta a ser la seu Europea de la Plataforma de Medicines Innovadores (IMI).

Dins del context del VII Programa marc de la Unió Europea destinat a la recerca en ciències de la vida, es desenvoluparan com a mínim 5 plataformes d’àmbit europeu. Una d’ elles, en concret, és una iniciativa a mitges entre la pròpia comissió i la Federació Europea d’indústria farmacèutica, amb una aportació pressupostària de 1.000 milions d’euros per banda. Es tracta de la plataforma de Medicaments Innovadors IMI, que té com a finalitat trobar noves vies de desenvolupament de fàrmacs i estalviar de manera substancial el temps necessari per trobar noves molècules actives.

Aquesta és una aposta difícil on hi ha hagut molta gent treballant-hi i on Biocat hi ha posat tot l’esforç per tal que sigui possible. Es decidirà a Brussel·les en qüestió d’un mes i només els Estats poden presentar candidatures en el si dels comitès de competitivitat.

És sabut també que Catalunya no disposa d’Estat propi i, per tant, des de Biocat hem desenvolupat una àmplia estratègia per tal d’explicar la proposta als diferents Ministeris implicats, sobretot al de Cultura, donat que la ministra Cabrera serà l’encarregada de defensar la nostre candidatura a Brussel·les. Ahir vaig estar a Madrid fent gestions en aquest sentit. Tornant amb el pont aeri, tard, ple de gent, cansat de dos dies d’intenses reunions, amb la incertesa de si els nostres interessos seran també els de l’Estat, somiava el dia que podrem adreçar-nos directament a les instàncies comunitàries. Somiava el dia que per fi seriem una nació com moltes altres, amb estat propi...