La situació actual en el sistema sanitari català és de tensió important pel que fa a la manca de professionals de la salut.
No només metges, encara que sigui el més cridaner. També falten infermeres, llevadores, fisioterapeutes ,etc.
Que en falten, és evident, sobretot en determinades especialitats, en els territoris més allunyats de Barcelona, i en determinades èpoques de l?any, com ara l?estiu.
El que crida l?atenció, tanmateix, és que la taxa de metges per mil habitants, situada en el 3.8 en el conjunt de l?estat, està per sobre del 3.4 de mitjana dels països de la OCDE, que ha d?esser la nostre referència.
Què està passant, doncs, a casa nostre? Quina és, doncs, la solució? Cal passar a la contractació en origen de professionals estrangers?
Abans de començar a prendre mesures indiscriminades i per sortir del pas de forma immediata, penso que és el moment d?una reflexió seriosa del model sanitari, que ha de portar a fer-lo molt més eficient, amb els professionals més ben pagats i amb una redistribució de tasques que permetin l?optimització dels recursos humans.
No hi han solucions màgiques ni fàcils. Totes necessiten d?un consens molt ampli entre tots els agents. És l?hora de plantejar un gran pacte nacional sobre el sistema sanitari que permeti remoure el propi model i observi, de forma gradual, com el professional torna a estar en el centre del sistema i com les noves tecnologies estan al servei del ciutadà.
Ara més que mai, cal lideratge, decisions valentes i consensuades. Abans que sigui massa tard.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!