Política econòmica

El nou Estat Català permetrà que la riquesa creada a Catalunya es quedi i es gestioni al país i es pugui millorar substancialment la qualitat de vida de tots els catalans a través de serveis i infraestructures de qualitat.

Els recursos econòmics disponibles hauran d’ésser utilitzats d’una manera eficient i aplicant una política econòmica en base a una economia social de lliure mercat que doni resposta a les necessitats reals de les persones i les empreses.

 

Es crearà l’Agència Tributària catalana (ATC), que per a evitar qualsevol tipus d’incertesa, seria desitjable que ja fos una realitat abans de la Declaració d’Independència.

L’ATC estarà participada per les diferents administracions públiques del territori seguint un criteri d’eficiència, suficiència, solidaritat i coresponsabilitat, tot simplificant les relacions entre l’administració i els contribuents (tant persones físiques com empreses).

El sistema fiscal tindrà l’objectiu de maximitzar la riquesa generada i redistribuir-la sense penalitzar ningú injustament; així doncs, es revisaran alguns dels impostos actuals i s’adaptaran al nou marc català.

Amb un estat propi Catalunya porta d’Àsia

Amb un estat propi 3.000 € més per persona i any

 

 

(continua)

Després de veure com cada dia Reagrupament omple amb escreix els actes i que arribarà a la xifra increïble de 1.000 actes, amb el acte central de campanya a les terres tarragonines a Reus, algú podria dubtar que ompliria l’auditori de Barcelona, a la sala Pau Casals, amb una capacitat de 2.200 persones?

Us tinc que confessar que jo si. La setmana passada tenia el “cangueli” de què no aconseguiríem. Perdre un diumenge al matí per anar a veure un acte electoral a Barcelona, era una aposta molt arriscada. Al principi de la setmana vaig parlar amb alguns companys que estan acompanyant al Joan Carretero i a la Rut Carandell, i els hi vaig transmetre el risc que hi havia de perdre tot el que havíem fet fins ara, si no aconseguíem al menys 1.000 persones a l’auditori. Tots ells, per separat, en van dir que les vibracions eren molt bones, que durant la setmana a cada poble i ciutat que anaven, hi havia un corrent creixen de suport cap al Joan Carretero. Que no dubtés que ompliríem amb molt més de 1.000 persones, em van dir.

Malgrat tot, encara desconfiava. Vaig trucar als meus fills grans, un viu a Barcelona i l’altre a Malgrat, per preguntar-los que  feien el diumenge. Em van dir que celebraven l’aniversari a casa de l’avia a Malgrat, del meu fill gran, ja que no ho havien pogut fer quan tocava. Malament, dos reagrupats que no aniran. Aleshores vaig escriure al companys coordinadors, pregant-los que hi vagin amb tots els amics, parents i coneguts. Els hi vaig dir, si som 1.000 serà un èxit, si som 1.500 serà l’hòstia i som 2.000 aleshores serà la confirmació de que segur que entrarem al Parlament i a més amb els resultats que ens vaticina aquella web que darrerament córrer com la pólvora entre els reagrupats.

Doncs, amics lectors, ahir, diumenge no erem 1.000, ni 1.500 , ni 2.000, erem més de 2.200 o com diu la crònica d’alguns diaris digitals 2.500 patriotes disposats a lluitar fins el darrer alè per aconseguir posar la primera pedra per poder proclamar la independència d’aquí 4 anys al Parlament de Catalunya.

No tinc paraules per descriure l’emoció que vaig viure ahir, mentre ho seguia per la retransmissió d’Internet, que van fer possible els companys David Vinyals i Jordi Berenguer. Tot sol, al Keller de la meva casa a Karlsruhe, no em vaig perdre ni un minut, fins l’extrem que la meva dona, em va baixar el dinar. Ja se sap a Alemanya és dina d’hora.

Però d’emocions només no és guanya cap batalla,  però la injecció de moral i de convenciment que ho aconseguirem, ahir va ser un fet clau que ens va omplir els nostres cors de joia.

Ara toca rematar la feina. Cada reagrupat ha de passar el rasclet i aconseguir vots de sota les pedres. Jo mateix, el dimecres aniré a Luxemburg a acabar de convèncer als catalans del Casal. Cap vot ha de quedar pel camí de la llibertat de Catalunya.

Endavant les Atxes!!

Vota Independència: Vota Reagrupament!!

A continuació teniu la crònica de l’acte del periodista Xavier Borràs.

http://xavierborras.blogspot.com/2010/11/reagrupament-vaticina-un-tsunami-al.html


(continua)

Començo una sèrie d'articles a on exposaré els principals punts dels 12 capítols de e-programa de Reagrupament, que el podeu trobar al www.futurlliure.cat

El primer capítol és Les Polítiques de radicalitat democràtica

ORGANITZACIÓ DE L'ESTAT CATALÀ

La constitució de l’Estat català representa un exercici de dignitat collectiva que permetrà una veritable regeneració democràtica del país.

Avui tenim una democràcia representativa instrumentalitzada i de baixa qualitat.

Per superar aquest model obsolet i inadequat cal introduir  les mesures correctores que tornin al sentit més primigeni de la democràcia i reconeguin el rol més digne de la persona i del polític com al seu representant.


Professionals a la política no Professionals de la política

Radicalitat democràtica és tornar a les arrels de la democràcia.
És reconèixer la vàlua de tots aquells catalans que al llarg dels segles han cregut en el valor intrínsec de la llibertat.

La radicalitat democràtica és també un exercici de responsabilitat envers les nostres generacions futures.

Els representants polítics han d’actuar amb la voluntat de lideratge i han de guiar les seves decisions segons els principis d’honestedat, integritat, objectivitat, transparència i responsabilitat.

(continua)

Perdoneu que hagi fet servir aquesta expressió espanyola, però no  he trobat cap equivalència en català. És tracta d’un topic espanyol basat en un fet històric. És el topic que ve a coincidir amb l’estereotip  que es dibuixa en el caràcter nacional espanyol, de ser orgullós, temerari, desafiant , que se’n fot del lo material,  i que menysprea redir comptes.

Però també hi ha l’altre lectura d’aquest topic, és quan hi ha algú que fa grans números pensant-se que tot li sortirà de cara, seguin l’estereotip que abans he esmentat i que els espanyols més reaccionaris es senten tant orgullosos.

L’amic i editor Quim Torra, ha decidit dedicar-se a cor i ànima ha treure de l’oblit una sèrie d’intel·lectuals catalans que la guerra civil i el posterior exili , els va aniquilar intel·lectualment o com a persones. Molts van morir durant la guerra i l’immediat repressió feixista , els que varen sobreviure a l’exili,  la censura imperant durant els 40 anys del franquisme, vam provocar que el seu llegat no fos heretat per  desgràcia nostre, per la classe intel·lectual catalana de la transició. Eren escriptors, periodistes,metges, científics, lingüistes, enginyers, arquitectes, mestres... que havien decidit al llindar del segle XX, fer seva l’Oda del  Joan Maragall i dir Adeu a Espanya.

Aquests intel·lectuals van creure en una Catalunya europea, culta i civilitzada. A on l’orgull, la temeritat i la fatxenderia era vist com un signe d’estupidesa i pobresa intel·lectual.  Una Catalunya europea a on fer números de gran Capitan significava ser un pocasolta o un il·lús. Una Catalunya europea on passar comptes, no només era ben vist, sinó que era considerat un deure moral ineludible. Volien una Catalunya emmirallada amb Anglaterra, Estats Units, Suïssa, Holanda, Suècia o França. A on els valors democràtics estan lligats a l’honradesa i a la dignitat. A on l’austeritat i la modèstia, és el que més és valora dels qui representen al poble. A on el treball ben fet és més apreciat que guanyar diners sense treballar.  A on la paraula donada val més que un paper signat.  A on l’orgull més gran, és poder ajudar anònimament al teu país i sense demanar res a canvi.

Es van anomenar els intel·lectuals que volien la Catalunya impossible. Hi estic totalment d’acord. Per desgràcia aquesta Catalunya que estaven construint els nostres avantpassat  ha esdevingut impossible. Només cal veure el que ha succeït aquests anys amb el Tripartit. Només cal veure que ha succeït aquest estiu. Catalunya és a desgrat meu, una simple regió espanyola. En tots els sentits, intel·lectualment com socialment. Els catalans, siguin o no siguin independentistes, la majoria ha mamat de la cultura tòpica espanyola a on aparentar ser un Gran Capitan, és el que compte. A on, s'aposta per l'aparença  i no es dóna cap valor a l'esforç del treball ben fet. A on la coherència és l'excepció de la regla entre els representants polítics. A on difamar l'adversari polític surt gratis. A on mentir és invertir en el teu futur polític. A on tot s'hi val per aconseguir l'objectiu, sense caure que justament és així com mai s'aconsegueix.

Sota aquesta cultura que ha viscut dues generacions, qui no s’estranya que Catalunya ara estiguem a on estem?

El destí d’una Catalunya europea , culta, civilitzada i moderna, no està definitivament tancat. El nostre destí depèn ,  si d’aquí poc més de deu dies,  tu decideixes fer la Catalunya Impossible en possible.

Ara amb Reagrupament ho tens a l’abast.

El 28 Novembre, no només vota Independència, vota per la Catalunya Impossible. Fem-la possible!!

Vota Reagrupament Independentista

Avui s'ha presentat públicament el e-programa de Reagrupament Independentista. Com diu la nota de premsa que s'ha enviat és quelcom més que un simple programa electoral d'un partit. És la plasmació en dotze capítols  amb referències visuals simbòliques, que amb un cop de vista, ajuden a entendre el que els catalans ens estem perden mentre seguin dins d’Espanya i sobretot el potencial que els catalans podem aconseguir amb un Estat propi.

Ha estat un treball que hem dut des de la Vegueria d'Exteriors fen el resum del programa de Reagrupament "Organitzem el nostre futur lliure", amb la col·laboració especial del nostre dissenyador gràfic Miquel Marzabal, el promotor i organitzador d'Holanda Decideix, junt amb la inestimable ajuda del també dissenyador del Baix Penedès Lluís Naval i Nadal.

Després de dos mesos de treball, ja ho hem acabat. Espero que us agradi, i sobretot, serveixi per ajudar a convèncer als catalans, del que podríem fer si fóssim lliures.

El pots trobar al www.futurlliure.cat

Mira, compara i després, VOTA

Endavant les Atxes!!

(continua)

La campanya oficial ja ha començat, i la veritat és que ja tenia ganes. Portem 4 anys de campanya emmascarada i ara es veurà si l’efervescència del moviment independentista que ha sortit aquests darrers dos anys, ha estat realment un foc d’encenalls o la guspira que engegarà el procés cap a la independència.

Quan el setembre del 2008 vaig trucar a l’Enric Canela i n’Agustí Esparducer per veure si ens podíem trobar per avaluar si l’èxit de la convocatòria del Facebook que l’Agustí havia creat, per anar a fer una gran manifestació a Brussel·les per demanar l’autodeterminació de la nació catalana, no podria pas imaginar el que ha succeït després.

La manifestació de 10.000 catalans a Brussel·les units tots sota la mateixa pancarta: “WE WANT A CATALAN STATE”, va significar un abans i un després del moviment independentista. Si recordeu, en aquell estiu, Catalunya estava mig col·lapsada per les obres de l’AVE, però sobretot havia patit molts problemes amb el subministrament elèctric i els trens de rodalies no funcionaven. Però el més fotut, era la manca de reacció de la classe política catalana i també de la resta de la societat civil. Recordo que en aquell temps la PDD estava immersa en una lluita interna que l’havia paralitzat.

Malgrat això, uns quants centenars de voluntaris ens vam organitzar fem possible la més gran manifestació a favor de la independència fora de les fronteres dels Països Catalans. L’esperit de Brussel·les, fou que podíem tots els catalans lluitar units per aconseguir la independència, deixant de banda la nostra ideologia i partidisme. Pels carrers de Brussel·les vam caminar junts, militants d’ERC, de CDC, d’Unió i sobretot molts que no eren de cap partit. Tot una lliçó pels polítics catalans.

Reagrupament continua el procés d'internacionalització de la independència iniciat a Nova York (Estats Units d'Amèrica), Buenos Aires (Argentina), Mérida i Guadalajara (Mèxic)

Dilluns vinent, a Londres, Reagrupament continuarà la tasca realitzada durant els darrers mesos per a internacionalitzar la causa per la independència de Catalunya. L'acte constarà de la presentació "The Benefits of Independence" a càrrec de l'associat a Reagrupament i membre de la junta de la Vegueria d'Exteriors Albert Martí Bueno, un torn de preguntes posterior i un brindis per la independència.

És d'una importància cabdal estendre la causa per la independència no només als catalans residents a l'estranger sinó arribar a tanta gent estrangera com sigui possible ja que el reconeixement i suport internacional serà crític a l'hora de proclamar la independència. Necessitem com més aliats millor i explicar que la situació actual en què Catalunya no disposa del seu propi estat és una anomalia. Volem que quan el poble català decideixi lliurement i democràtica que ha arribat l'hora de tornar a disposar d'un estat propi el món estigui preparat per no posar-hi traves i acceptar Catalunya plenament al concert de les nacions del que avui en dia es participa només disposant d'un estat propi.

Per tal d'apropar-nos a aquest objectiu Reagrupament, des de la Vegueria d'Exteriors porta temps treballant per a internacionalitzar el conflicte català amb diverses iniciatives i també s'han realitzat presentacions a l'estranger per a parlar sobre la situació política i financera a Catalunya, els moviments cap a la independència, la feina que Reagrupament ha realitzat i els seus programa i full de ruta que inclou la declaració unilateral d'independència, metodologia que ha estat recentment avalada per la Cort Internacional de Justícia. Les presentacions realitzades fins ara han estat a Nova York als Estats Units d'Amèrica, Buenos Aires a Argentina, Mérida i Guadalajara a Mèxic i ara Londres al Regne Unit.

Si us trobeu a Londres esteu convidats a acompanyar-nos dilluns vinent a les 19:30 a l'Hotel Caesar a 23 Queen's Gardens Hyde Park, Londres. Us hi esperem!

Més endavant, el 21 de novembre se'n farà una altra al Casal de Zurich.

 

 

Avui dilluns. Joan Carretero ha estat invitat a un d'aquells fòrums d'empresaris que encara que actuïn en discreció, saben tocar els fils necessaris per ajudar o perjudicar als actors polítics.

Que hagin invitat al Dr. Carretero és molt bona noticia. Confirma el que darrerament s'està detectant a la xarxa que Reagrupament està pujant i que altres formacions que semblaven que s'haurien de menjar el món, comencen a demostrar signes de ressaca de tanta festa.

A continuació teniu la crònica de l'esmorzar - col·loqui al Nueva Economia Forum

Durant la guerra civil nordamericana, va haver una batalla naval a la costa d'Alabama, a l'entrada de la Badia de Mobile. Al capdavant de La Unió hi havia l’almirall David Farragut.

La Badia de Mobile, estava defensada per dos forts confederats: Fort Morgan i Fort Gaines, i per una sèrie de mines navals o torpedes com es deia en aquell moment, que van crear un estret canal pel qual entrar i sortir de la badia. Els vaixells de la Unió quan van intentar entrar a la badia,  van patir una tremenda pèrdua,  el USS Tecumseh  que va ser danyat per un torpede, i es va enfonsar en menys de tres minuts amb 94 homes a bord.

Sota el foc confederat procedent tant de la flota confederada com del Fort Morgan, Farragut va haver de triar entre la retirada o desafiar el camp de mines o torpedes. D'acord amb algunes fonts, Farragut va pronunciar en aquest moment la seva famosa frase: «Maleïts torpedes! A tota velocitat!» ("Damn the torpedes ! Full speed ahead !").

Així, Farragut, comandant el seu vaixell insígnia, va entrar i superar els torpedes del camp de mines, seguit per tota la seva flota. Quan van arribar a la badia, van derrotar a la flota confederada.  Podeu llegir més a la viquipèdia.


Encara no fa dues setmanes vaig escriure un article Teories conspiratives? No gràcies , a on defensava que no em creia les teories conspiratives dins del moviment independentista, ja que crec amb explicacions més simples relacionades amb la naturalesa humana del voler poder i diners. Reconec que el vaig fer per refermar-me a mi mateix, que tot el que ha succeït aquest estiu dins del moviment independentista, malgrat hi ha moltes casualitats i indicis, no era un pla pensat i executat per torpedinar que al Parlament de Catalunya hi hagi un grup de diputats, honestos i incorruptes, disposats a proclamar la independència i regenerar la política catalana.

Malgrat importants i reconeguts intel·lectuals,  catedràtics, historiadors i darrerament empresaris independentistes,  han dit en privat i també en públic que  el que ha succeït  aquest estiu no ha estat una casualitat. Malgrat que aquestes persones, que ningú els pot tractar d’estúpids,  diuen que darrera hi ha un pla pensat per torpedinar-nos i enfonsar-nos. Jo em resistia a pensar-ho. No només perquè no m’agrada, sinó perquè com vaig escriure a l’article no és convenient pensar-ho. Fer-ho provoca més divergències insalvables entre els independentistes de bona fe i també provoca frustració entre els potencials electors, que al final poden acaben votant als partits de sempre o que s’abstinguin. Per desgràcia ahir, jo ho vaig viure a la pròpia pell aquest sentiment d’engegar-lo tot a la merda i retirar-me de la lluita.


(continua)

Aquest cap de setmana llarg he tornat a casa i he tingut la sort de poder viure uns moments emocionants. El dissabte a les deu del matí  hi havia una reunió de coordinadors a Girona, concretament a la Seu de Reagrupament. Era la primera vegada que hi anava. La Seu està excel·lent situada i és gran, amb una sala per fer conferències per 70 persones.

Vaig arribar tard, uns 15 minuts i només quedava un seien lliure. Va ser molt emotiu retrobar-me a tots els coordinadors i els membres de la Junta Nacional. Però també vaig poder conèixer personalment al company de la Vegueria d’Exteriors, l’Albert Marti, després d’estar més d’un any només parlant per Skype. Ens van donar una forta abraçada, com si fóssim amics de tota la vida. L’Albert ha estat durant aquests anys a Mèxic i a Sud-àfrica. Ara està per fi a tornat casa una vegada ha acabat la feina. L’Albert és un patriota com pocs. Ha fet dos conferències a Mèxic, concretament a Mérida – Yucatán i a Guadalajara explicant els beneficis d’una Catalunya Independent. Ara estem preparant un altre conferència internacional amb ell. Aviat la podrem anunciar, una vegada ho tinguem tot lligat. Ell s’encarregarà de tot. També l’Albert està a disposició full time per ajudar a Reagrupament durant aquest mes a la campanya. En comptes d’anar-se de vacances, o començar una altra feina, ha estimar dedicar-se a Reagrupament. Com que és enginyer de telecomunicacions, però també és músic i expert en vídeo, s’ha ofert voluntari a manipular i editar vídeos per la campanya. Albert hi dedica temps i diners per Reagrupament, i ho fa no per cap càrrec ni res semblant. Ho fa perquè creu que Reagrupament és un projecte seriós i creïble.

Però l’Albert no és l’únic company de la Vegueria d’Exteriors que està dedicant el seu talent, temps i diners per ajudar la campanya de Reagrupament. Des de fa unes setmanes, estem treballant en un projecte a on el disseny gràfic és la peça clau. En Miquel Marzabal d'Àmsterdam , expert i professional del màrqueting gràfic, està coordinant un equip de voluntaris experts en disseny gràfic, que també dedicaran el seu temps per a fer-ho possible. Si ho haguéssim de contractar i pagar-ho, el cost seria de desenes de milers d’euros. També és un exemple d’excel·lent de professionals que dediquen hores i diners per Reagrupament. Això només és possible perquè Reagrupament és com és: Un projecte seriós i creïble.

Més tard, quan anàvem caminant pels carrers de Girona, per anar a l’acte a la llibreria Les Voltes per presentar el llibre “Carretero. Retrat d'un metge que fa política” de  l’autor Francesc Orteu, amb l’Albert Marti ens hem dedicat a repartir uns fulletons de Reagrupament. L’Albert m’ha fet veure que quasi tothom, jo diria uns 90%, no només ho agafaven amb curiositat, sinó que s’ho llegien.

Quan hem arribat al lloc, he parlat una estona amb en Joan Carretero i m’ha felicitat per la feinada que estic fent per Reagrupament. Li he contestat que no, que les gràcies és per a ell, per fer possible que Reagrupament sigui un projecte creïble. No calia dir res més.

Jo, el mateix que els meus companys, si dedico temps i diners, no és a canvi de cap agraïment, ni encara menys de cap càrrec o res semblant. Ho és perquè Reagrupament és un projecte creïble i seriós que pot aconseguir traduir en escons el sentiment independentista i de regeneració política que reclama la societat catalana, per així començar preparar el camí cap a la nostra llibertat.

(continua)