El diumenge passat a Blanes vaig anar a veure al meu amic de tota la vida que hi tinc. Estava al Santuari del Vilar, esperant a la seva dona que feia una marxa a peu per la serralada. Mentre esperàvem que arribés, i fèiem petar la xerrada sobre les eleccions, vaig veure el meu antic professor particular de matemàtiques. Feia al menys 30 anys que no ens veiem. Era l’estiu del 80 quan ell em va ajudar a aprovar l’assignatura per poder continuar amb la meva carrera. Ell feia poc que havia acabat la carrera de física i estava de professor adjunt a la Universitat.
Ell no em va conèixer, però jo a ell si. No havia canviat gaire. Una mica més canós però estava igual d’aspecte. No m’atrevia a dir-li res. Però quan li vaig explicar al meu amic, em va dir que era militant socialista de tota la vida al poble. Per això vaig decidir cridar-lo per comentar la jugada de la desfeta més que previsible del PSC-PSOE.
Vam estar parlant una mica de com ens havia anat la vida, ell era ara professor titular a la Universitat politècnica de Barcelona i em va explicar que estava fent uns models molt interessants de simulació que l’estaven aplicant a la biomedicina. Li vaig explicar la meva peripècia professional amb la industria farmacèutica i que ara vivia a Alemanya treballan en una multinacional.
Em va preguntar que feia avui a Catalunya i quan li vaig dir que havia baixat a Blanes per poder votar a Reagrupament, em va deixar anar directament: Ets de Reagrupament?, Ostres vosaltres si que esteu malament, sobretot després del torpede que us ha llençat Esquerra amb el Laporta.
.
(continua)
Ahir era dimarts i tocava l’article al bloc de deumil.cat. El títol ja ho diu tot: Renunciaries a la "grossa" de Nadal per Catalunya?
