Avui som dimarts i com sempre toca article al bloc de Deumil.cat.

He mirat de reflexionar quines són les condicions que poden ajudar a fer possible una coalició entre tots els independentistes que faci possible que al Parlament hagi una majoria de diputats disposats a votar unilateralment per la independència de Catalunya. Per fer-ho he fet una analogia amb les reaccions químiques i la lluita per la independència.

El catalitzador per la independència

Espero que us agradi.

Endavant les atxes!!

Milers de catalans el dissabte 8 de maig del 2010 a Ginebra van fer que la Plaça de les Nacions davant de les portes de l’ONU, quedes acolorida de roig i groc de la senyera, com un camp amb roselles i blat a punt de segar,  acaronats per estelades com un blau cel ple de blancs estels brillants. El dissabte passat, segadors vinguts per tot els racons de la nació catalana, varem segar arran, mentre cantaven l’himne “Segadors. Comptat gran”.

La majoria dels discursos a Ginebra van fer esment que al Parlament de Catalunya cal una majoria de diputats disposats a fer una proclamació unilateral d’Independència.

Ja no val continuar marejant la perdiu, fent perdre el temps i enganyant a la gent  amb eufemismes com el Dret a Decidir o brindis al sol quan es diu que aconseguiran el concert econòmic o fins i tot quan prometen que faran un referèndum vinculant per la independència, quan tothom sap que és impossible sota la constitució espanyola.

Podeu llegir la resta a aquest enllaç


http://www.deumil.cat/bloc/2010/05/11/manel/ginebra-8-de-maig-segadors-seguem-arran/

Barcelona, 4 de maig de 2010

Alex Van Meeuwen

President del Consell de drets humans de l’ONU

Ginebra

Excel·lentíssim Senyor,

     Assabentats que els dies 5-7 de maig de 2010 el Consell de drets Humans de l’ONU que la seva Excel·lència presideix serà informat, seguint les normes de l’EPU, sobre la situació dels drets humans al Regne d’Espanya, els sotasignats es permeten sol·licitar-li que tingui en consideració el següent:

      El proper dia 8 de maig, davant del Palau de les Nacions Unides de Ginebra, es farà una concentració pacífica de ciutadans catalans, vinguts de les terres catalanes i d’altres indrets d’Europa, per a donar testimoni de la voluntat expressada, per cada dia més compatriotes, en el sentit que el poble català pugui exercir el dret a l’autodeterminació; dret que pertany a tots els pobles del món, com bé ha reconegut repetidament la mateixa ONU. Aquesta voluntat ha quedat ben palesa ja en múltiples ocasions anteriors, en diversos i successius documents escrits per personalitats representatives del nostre país i adreçats a les Nacions Unides, des del mateix any de la seva creació. També ha quedat palesa aquesta voluntat en decisions assumides per la Cambra de representació legal democràtica del poble català, és a dir pel Parlament Autònom de Catalunya. I finalment la mateixa voluntat s’explicità en una concentració popular davant la mateixa seu de l’ONU el 1985 i en altres iniciatives sorgides igualment de la societat civil. Entre aquestes despunten les que s’estan duent a terme ara, d’una manera exemplar, com han constatat desenes d’observadors internacionals, que han pres la forma de consultes o referèndums que han donat com a resultat l’opció, ja votada lliurement i explícitament per gairebé cinc-centes mil persones, per la independència de la nació catalana.

       El posem al corrent d’aquests fets perquè, al nostre entendre, s’emmarquen en la missió del Consell de drets humans de les Nacions Unides que consisteix, entre altres coses, en vetllar per tal que tots els Estats membres de l’ONU promoguin i facin observar els drets humans en les àrees de les seves respectives responsabilitats polítiques i administratives. Sabem que les informacions que li estem proporcionant no figuren en l’EPU esmentat del Regne d’Espanya. Tanmateix creiem que, per justícia, hi haurien de constar, amb les implicacions pertinents, donat que el dret a l’autodeterminació és essencial a fi que puguin realitzar-se, en les condicions requerides, els drets relatius a la pau i la convivència democràtica de tots els éssers humans i els pobles amb els quals cada un d’ells s’identifiquen. Això és, els drets que constitueixen els ideals de la mateixa ONU i que són el puntal i la raó de ser del Consell que la seva Excel·lència presideix. Si aquest punt constés en l’EPU del Regne d’Espanya, es posaria en evidència que aquest Estat, tot i haver acceptat i ratificat els Pactes Internacionals de l’ONU que contemplen el dret a l’autodeterminació dels pobles com a dret fonamental, el nega i el prohibeix al poble català. És veritat que el govern espanyol justifica la seva posició al·legant que la Constitució espanyola no contempla aquest dret pel que fa al poble català, però també és veritat que el mateix govern silencia que aquesta mancança es contradiu amb el que la citada Constitució estableix quan afirma que ella és de rang inferior als Pactes internacionals signats i ratificats pel Regne d’Espanya, on el compromís a favor de la realització del dret a l’autodeterminació de tots els pobles, sense excepció, hi és ben explícit.

        Creiem que si l’actitud impugnable del govern espanyol en relació a un dret tan bàsic fos examinada pel Consell de drets Humans de les Nacions Unides aquest es veuria obligat a exigir al Regne d’Espanya de ser fidel no tan sols als postulats de l’ONU sinó també als seus compromisos. En tot cas, un avenç en aquesta direcció significaria un gran pas en pro de l’aplicació del principi que en la mesura que els drets dels pobles són respectats, més promoguda i garantida és la pau i la democràcia de tothom, més tancades resten les vies dels enfrontaments o  conflictes que el no respecte als drets obren.

        Confiem que la seva Excel·lència farà tot el possible per tal que el Consell de Drets Humans prengui acte del que li sol·licitem i es pronunciï responsablement en la perspectiva que li demanem: seria un gest que, en definitiva, permetria al poble català de no haver-se de continuar sentint oposat al Regne d’Espanya, perquè els seus drets col·lectius serien garantits, podria viure com a poble lliure i ben disposat a ser interlocutor, en un pla d’igualtat, amb tots els altres pobles, comprenent-hi també, naturalment, el poble espanyol.

         Tot agraint-li la seva atenció i esperant poder-li agrair personalment la seva cooperació, el saluden, amb la consideració que ens mereix, en nom de tots els qui ens concentrarem davant la seu de les Nacions Unides de Ginebra el proper dia 8 de maig           

Membres de la Xarxa pel dret a l’autodeterminació del poble català

(a continuació teniu la versió en anglès i en l'arxiu adjunt el pdf de la versió en francés entregada)

El dimarts passat, cap al vespre vaig publicar un article sobre els referèndums a partir del que vaig viure al meu poble. Allà constato el que vaig dir al discurs que vaig fer a la presentació de Ginebra del 8 de maig. Per cert, us encoratjo que vingueu a aquesta ciutat suïssa per recolzar l'entrega de la carta als ambaixadors de l'ONU a on demanàrem el dret d'Autodeterminació del poble català. Tot avalat pel mig milió de vots que s'ha aconseguit fins ara als referèndums.

L'article que vaig publicar i que porta per nom: "Malgrat no siguin vinculant, els referèndums serveixen", descriu una mica el que està succeint al meu poble, com també el que ha passat fins ara. Allà des de sempre el PSC-PSOE governa amb mà de ferro contra qualsevol que miri de denunciar la dictadura sociata que regne des de fa més de 30 anys. Per cert, molts cops amb coalició d'altres partits. Abans de la darrera legislatura preferentment amb CiU i ara, però només amb el PP.

Malgrat de Mar ha estat el poble a on més impediments l'Ajuntament ha posat contra els organitzadors de la consulta. En aquest sentit acabo de rebre la notícia que l'Ajuntament dePSOE-PP vol imposar una multa de 900€ a Malgrat Decideix per penjar uns cartells a unes faroles!!.

Increïble!!

Com diu el refrany "Deu els fa nèixer i ell s'ajunten"


Tot un avís del que podria succeir a Catalunya. Ambdós partits són espanyolistes i amb tics d'intolerància, sobretot quan es tracta de Catalunya.

Amics malgratencs, teniu tot el meu recolzament!!

Endavant les atxes!!

D’aquí unes dues hores agafo l’avió a Baden-Baden per anar cap a Girona. Encara podré gaudir a la tarda del Sant Jordi. Però baixo per poder gaudir del 25ª a Malgrat de Mar. No hi puc votar, perquè ja no hi estic empadronat, però Malgrat ha estat el meu poble a on he viscut la major part de la meva vida. El dilluns tinc un dinar amb la Rut Carandell i a la tarda tinc classe a la universitat per una tutoria d’un doctorar que m’han enredat que faci (no ser com sortiré d’aquesta).

Després al vespre, he quedat amb una reunió per determinar l’estat de la concentració de Ginebra del proper 8 de maig “Cap a l’ONU per un Estat propi”. Estem en crisi. Ens falta finançament per poder fer l’acte com ens agradaria i creiem que és mereix per la importància del fet. Des d'aquí demano a tothom que col·labori amb donatius a aquesta adreça.

El dimarts torno a Alemanya per guanyar-me les garrofes i estar amb la meva petita pàtria: la meva família.

Desitjo que amb el que ha succeït amb el TC i també amb l’esperpèntic espectacle de l’homenatge al feixista i corrupte del Samaranch, el diumenge els 1.327.000 catalans cridats a l’urna, votin massivament a favor de la independència. Com també espero que el proper dissabte 8 de maig siguem molts catalans a la Plaça de les Nacions a Ginebra mentre es lliure una carta a tots els ambaixadors de tots els Estats del món, reclamant el dret d’autodeterminació del poble català, avalat per la immensa majoria que ha votat en els referèndums populars.

Com podem patir tanta humiliació i podem quedar-nos tant tranquils, sense fer res. Ara tenim l’oportunitat de dir JA N’HI HA PROU!!

Compatriotes PER DIGNITAT EL DIUMENGE VOTEU INDEPENDÈNCIA!!

Endavant les Atxes!!

Aquest és  el títol del darrer article que he publicat avui dimarts al bloc de deumil.cat.

És la transcripció de les paraules que vaig dir a l’acte de presentació de “Cap a l’ONU per l’Estat propi‘ previst pel 8 de maig a Ginebra, que es va fer al Cercle Catòlic de Gràcia. No ha quedat cap vídeo o gravació, ni tampoc tinc cap paper escrit del que vaig dir. Potser és una sort, perquè ho vaig improvisar al darrer moment. No sabia si podria anar-hi.

Ho podeu llegir en aquest enllaç:

Ens veiem a Ginebra.

Endavant les atxes!!

La majoria dels processos d’alliberament nacional no són fruit d’un procés planificat amb accions més o menys constants durant un llarg temps que al final provoquen que s’arribi a la independència. La majoria dels processos d’alliberament acostumen a succeir en un relatiu curt període de temps i amb una acceleració d’esdeveniments que al final provoquen una reacció , que trenca amb l’anterior règim, provocant el naixement d’un nou Estat.

Aquesta reacció durant molt de temps ha estat les guerres d’independència. Però darrerament, moltes nacions, sobretot els darrers anys a Europa han nascut aprofitant guerres mundials que han debilitat o en fet desaparèixer Imperis o s’han aprofitat de crisis econòmiques i socials de l’estat imperialista a on estaven sotmesos.

Quasi mai, per no dir mai, una nació imperialista, encara que aquesta sigui un model de democràcia, ha deixat sense veure-se'n forçada que els seus territoris conquerits a sang i fetge, esdevinguin nacions independents.

Per què Espanya ha de deixar que els territoris conquerits amb la vida de molts espanyols deixessin de ser seus?

Per què han de deixar que els catalans, vençuts no una vegada, sinó varies vegades, hem de poder recuperar la nostra llibertat?

Quin dret com a poble vençut tenim davant del seu dret de conquesta?

Però per què fer-ho si a més a més, representa una fonts d’ingressos que permeten a Espanya a ser una nació prospera i considerada dins d’Europa? Espanya sense el potencial de la nació catalana, amb l’actual crisi, seria considerada igual que Grècia, un estat factible de ser deixat a la seva sort.


(continua)

.

Estic segur que molt dels amables lectors que dediquen una part del temps a llegir-me, deuen pensar que aquesta pregunta és impertinent. És clar que si que ens ho mereixem!!. De fet ja ho som!!. Em sembla escoltar des de la llunyania del ciberespai.


Però sembla que els espanyols i cada vegades més, la resta del món, pensen el contrari.

(continua)

.