Per una nació catalana independent, republicana i prospera
|
....Carretero, López Tena, M. Badia i Margarit, Tremosa, Renyer ,Cardús, Soler i Regàs, Porta, Junqueras, Planchart, Canela, Alexandre, Carandell, Fonollosa, Cahner, Espot, Molina, Bofill, Terricabras, Climent, Fernández, Colom, Gabancho, Valero....
Desprès del congrés d’Esquerra Republicana de Catalunya fallit pels que havíem intentat fer-hi un canvi donant suport al Joan Carretero i a la Rut Carandell. La moral independentista estava tocada veien la perspectiva de què hauríem d’esperar més temps abans que el nostre partit tornes a ser útil per la nostra lluita. Però el pitjor de tot, era que havies d’empassar-te els retrets i les advertències dels vells convergents, com el meu pare, que et deien allò que ara per desgràcia ja és tan típic: “Ja t’ho deia jo, que aquests d’Esquerra són uns desgraciats que per pura enveja s’han venut a l’enemic”.
Un al principi, sobretot fa uns anys en el primer tripartit, quan m’ho deia, m’enfadava i molt amb aquestes afirmacions, fins el punt de deixar de parlar de política a casa del pare. Com us podreu imaginar, les sobretaules es varen ressentir , perquè a casa d’un catalanista que no es pot parlar sinó és de política!.
Però renoi, ara, ja no puc ni enfadar-me quan m’ho diu, senzillament perquè crec veien tot el que ha succeït aquests darrers dos anys, que tenen raó.
Però això no vol dir que estic d’acord amb la política de CiU. Estar en desacord amb l’estratègia del teu partit no vol dir que necessàriament has d’estar d’acord amb la de l'altre partit catalanista!.
Com diuen o millor deien els antiglobalitzadors “Un altre món és possible”, jo penso que potser no és possible aturar la globalització inventant-nos un món, però collons, estic segur que podem aconseguir la independència i per tan “una altra manera de fer política sobiranista és possible!”, millor “ha de ser possible”, perquè no podem continuar amb els reptes actuals i amb un Espanya consolidada, amb la mateixa política de calculada ambigüitat mentre es fa tot el possible per posar el peix al cove que va fer convergència durant els seus governs. Però tampoc amb l’actual estratègia d’Esquerra de donar només suport a polítiques d’esquerra obviant les polítiques nacionals i encara menys posant al capdavant del govern català a un nacionalista espanyol.
Per això vaig escriure aquesta epístola intentant expressar a ell i a molts dels pares convergents que tenen fills independentistes que gràcies al seu exemple de patriotisme, estem més convençuts que mai per lluitar per la independència, malgrat tot el que està succeint amb l’actual panorama polític.
A continuació podeu llegir l’article sencer.
Aquest és l’article que vaig escriure el 5 d’agost del 2008 al Bloc Gran del Sobiranisme mentre es demanava la unitat entre els partits del parlament de Catalunya per reclamar el finançament de l’Estatut.
Ho vaig fer, per demostrar la meva tristor i ràbia del paper galdós que estaven fet la nostra classe política. Sabia que la unitat era una excusa per defugir la responsabilitat de prendre mesures dràstiques. La unitat és la coartada dels covards.
El temps m'ha donat la raó. No era gaire difícil endevinar-ho
Creia que calia fer una crida a la societat civil per tal de què fes quelcom per mostrar l’enuig per la situació que s’estava donant atès el més previsible incompliment de la Llei per part de l’Estat Espanyol. Vaig demanar que en el 11 de Setembre és fes una gran manifestació a on es mostra el descontentament dels ciutadans i que estàvem fins els ous de tanta presa de pel. Vaig demanar que és fes una gran xiulada a certs polítics, uns per voler marejar la perdiu i a altres per la seva manca coratge i lideratge en aquest assumpte.
Al final, ara, estem igual, han passat 6 mesos, i tot segueix igual. L’únic que ha canviat és que els Espanyols veien la nostra tèbia resposta a tant incompliment, ja ens han perdut tot el respecte i ara van per a totes sense cap mania.
Premeu “vull llegir la resta de l’article per llegir tot l’article publicat”.
Aquest és un article publicat al Bloc Gran del Sobiranisme el 29 de Juliol del 2007 a on vaig una reflexió sobre els partís catalans i els partits catalanistes. També intento trobar respostes perquè no és possible segons el meu punt de vista la col·laboració entre ERC i CiU.
Per què no és possible la unió dels partits catalanistes, de moment
En primer lloc, cal matisar què és un partit catalanista. Jo no sé el que en penseu vosaltres, però per mi és el partit que té com a referent principal Catalunya o els Països Catalans. De tots els partits parlamentaris actuals al Principat, només tres en teoria ho són: ERC, CiU i Iniciativa.
El PSC i el PPC són sucursals polítiques de partit espanyols, tal com es pot veure en la xarxa el PSC és solament la seu del PSOE a Cataluña i el PPC és la seu regional del PP a Cataluña respectivament. Potser teòricament, el PSC té una mica més d’autonomia que el PPC, però cap dels dos no té representació pròpia fora dels parlaments regionals o autonòmics. De Cc no cal que en parlem; ell mateixos s’exclouen.
Un partit polític democràtic, sigui catalanista o no, per definició hauria de tenir com un dels objectius primordials la sobirania política del país. Sense ser sobirà de les teves decisions no ets lliure, si no ets lliure no pots tenir la igualtat d’oportunitats, si no tens la mateixa igualtat d’oportunitats no pots aspirar a millorar o progressar el teu benestar gràcies al teu esforç i als teus mèrits. En definitiva, un partit polític que no defensi la sobirania dels seus ciutadans no és un partit polític democràtic, és més aviat una sucursal de carcellers que els opressors tenen per mantenir l’estatus de manca de llibertat dels ciutadans que mantenen sota el seu captiveri.
El PSC i el PPC, com a sucursals, mai no defensaran els interessos dels seus ciutadans en contra del que els manin des de la seu central. En el conflicte entre el govern d’Espanya i el govern de Catalunya, el PSC i el PPC mai no defensaran fins al final Catalunya, els va la seva raó de ser. El PSC i el PPC no es poden considerar partits catalanistes.
Una vegada dit això, la pregunta és: com és que en la situació de manca de llibertat en què es troben els ciutadans dels Països Catalans, i més concretament al Principat, no hi ha una unitat d’acció dels partits catalanistes per a aconseguir-la? És a dir, per què aquí al Principat no passa, igual que al País Basc amb el pacte entre PNB, EA i EB-B, un pacte entre CiU, ERC i Iniciativa?
Aquest és un dels articles que crec que més bé m'ha sortit dels que he escrit al Bloc Gran del Sobiranisme.
De fet quan vaig posar-me a escriure la primera intenció era parlar sobre que podíem fer davant del desastrós panorama polític que tenim a Catalunya. De la resta dels països catalans, millor no parlar-n’hi.
La manca d’una reacció contundent dels partits catalans a la bufa del finançament, i que ara és tornarà patètica amb la sentencia del TC, fa tot plegat que un comenci a desesperar-se i veure tot molt i molt negre.
Per no caure en una depressió, vaig intentar numerar els diferents estadis anímics que s’acostumen a fer servir, moltes vegades inconscientment, com a defensa per no entrar en aquest estat tant negatiu que ho veus tot molt costa amunt o fins i tot impossible de solucionar.
En començar escriure, em va venir al cap, que el botiflerisme podia tenir cabuda com un dels estadis i vaig començar a estirar del fil fins que en va sortir aquest article del que em sento força content i que també he rebut comentaris elogiosos quan el vaig publicar al Bloc Gran del Sobiranisme el 22 de Juliol 2008.
Si premeu vull llegir la resta de l’article ho podreu llegir sencer.
Aquest article fou publicat el 15 de juliol al Bloc Gran del Sobiranisme, sobretot arran del congrés de CDC que vaig tenir l'ocasió de visitar com invitat en les jornades de les catosfera.
Els meus companys del bloc que eren militants de CDC, em varen explicar una mica com havia anat i les dificultats que havien trobat per incloure la esmena que deia que un dels objectius de Convergència era la d'aconseguir que Catalunya esdevingués un Estat lliure dins de l'Unió Europea.
Com també vaig contrastar que es parlava molt pels diaris de la necessitat que CDC fes un gir cap a temes socials i deixes els temes nacionalistes de costat. l'alcalde Lluís Recoder de Sant Cugat era un dels principals defensors d'aquesta via.
També en el congrés del juny d'Esquerra, s'havia imposat les tesis menys sobiranistes i en canvi més d'esquerra. Es va acusar al sector que jo defenso Reagrupament, de ser de dretes , de ser poc sensibles als temes socials i que això no era el millor per ERC.
Per tot això vaig decidir escriure aquest article, a on intento defensar des de una lògica descontaminada de qualsevol perjudici ideològic que és el millor, des de el punt de vista electoral, per ERC i CDC, si apostar pel tema social o apostar pel tema nacional.
(continua)
Aquest és l'article que vaig publicar al Bloc Gran del Sobiranisme el 8 de Juliol: La irrealitat i la irrellevància de la política catalana actual.
Tot el que vaig escriure és avui en dia igualment vàlid, ho hem vist amb el paper de l'honorable Conseller Joan Saura i el seu pacte amb la ministra De la Vega. Ho veiem cada dia amb el President José Montilla, que en comptes de defensar els interessos dels ciutadans que representa, està més pendent de trobar la manera de dissimular els incompliments de la llei per part del seu cap i de la més que probable sentencia adversa del TC. Una sentència que encara deixarà més irrellevant el paper de la nostra classe política.
Mentrestant els nostres teòrics partits sobiranistes segueixen donant-nos missatges contradictoris, uns que si, un líder diu que la sociovergència és la millor opció per Catalunya i al cap de cinc minuts surt l’altre que diu que ni parlar-ne, altres diuen que si fem un veto als pressupostos de l'Estat perquè no té en compte les inversions tal com demana l’Estatut i al cap de cinc minuts es diu que millor que no perquè estan negociant unes partides que donaran uns quan milions d’euros de propina.
Tot plegat demostra que, la realitat que viuen els nostres polítics, és cada dia que passa més irreal, com també que la seva rellevància cada dia que passa és més irrellevant.
Per llegir tot l'article, premeu "vull llegir la resta de l'article".
A partir d'avui, aniré publicant cada dia els articles antics que he publicat al Bloc Gran del Sobiranisme.
Per si hi ha algú que encara no coneix la iniciativa del Bloc Gran del Sobiranisme, aquí teniu la meva declaració d’intencions que fou el primer article que vaig publicar en el bloc.
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
