Malgrat que no soc historiador, ni tampoc cap expert en sociologia o periodisme, m'agradaria escriure una reflexió amb el què ha succeït amb ERC i el Reagrupament.Cat.
Ser líder polític avui en dia no es pas fàcil, abans del segle XX els lideratges de les societats tenien que venir normalment per la via del ús de la forca, els líders tenien que demostrar poder, autoritat i dots de comunicació per a petits grups.
Amb l'aparició de la premsa escrita, els lideratges podien per primer cop influir i dominar sense fer servir sempre el recurs de la força, o bé gràcies a la premsa escrita algunes revolucions foren possibles amb el mínim del ús de la força. La premsa escrita encara avui en dia té molta capacitat d'influència en les societats. "Diguem quin diari llegeixes i et diré a quin partit votes", és un frase molt certa durant el segle XX, malgrat que ara és més exacte dir: "Diguem quin diari llegeixes i et diré a quin partit no votaràs mai".
En el segle XX gràcies als nous mitjans de comunicació com la ràdio, el cinema i la televisió, els líders polítics a part del que ja devien de tenir , era necessari també que tinguessin un dot de comunicació per a grans grups, per a les masses i si és possible també tenien que ser ben plantats. De la mateixa manera que molts actors del cinema mut varen fracassar en el cinema sonor, molts líders no varen ser capaços de superar el canvi que provocaren els nous mitjans audiovisuals.
En aquest context, líders demagogs i dictatorials, aprofitaren l'aparició del aparell de propaganda increïble que fou i és encara els mitjans audiovisuals, per a enredar i rentar el cervell als seus ciutadans, en molt casos incloïen un culta a la seva personalitat semblant al culta religiós. Aquesta propaganda a través dels mitjans audiovisual fou considerada una arma tan eficaç com l'ús de la força militar. Gràcies aquests nous mitjans es varen creant els pitjors dictadors de la historia d'Europa: Hitler, Mussolini, i Stalin.
Altres militars com Francisco Franco, després d' imposar-se per la força, utilitzaren els mitjans audiovisuals i la premsa escrita per controlar i dominar la societat igual que el seus mestres. Malgrat que Franco era un aprenent si el comparem amb els dictadors abans esmentats, fou junt amb Stalin, l'únic que va poder morir al llit tranquilament. Fins i tot avui en dia, el seu llegat encara perdura sense que s'hagi ressentit rés del que va imposar: La unitat d'Espanya, cosa que Stalin no pot dir el mateix de la seva URSS.
Després de la segona guerra mundial, els mitjans audiovisuals continuaren transmeten la propaganda dels poders fàctics de la societat occidentals per tal de combatre el imperialisme comunisme de la URSS a la vegada que intentàvem imposar el seu model de societat al resta del països, mentre que en els països comunistes la propaganda era per a combatre el imperialisme occidental i a la vegada per a mantenir el partit comunista al poder i si es possible exportar-lo també a altres països.
Tota aquesta propaganda era també tan per el mon occidental com per el mon comunista per a controlar i dirigir els seus ciutadans cap els interessos respectius dels qui dominaven la societat.
Dins dels partits polítics, aquesta propaganda fou utilitzada per mantenir fidels els seus militants i simpatitzants amb la línia oficial del partit. Es varen bastir també alguns cultes a la personalitats i així s'entén com alguns polítics han estat durant molt de temps repetin majories quasi absolutes en molts dels països democràtics durant la segona meitat del segle XX.
Avui en dia en els inicis del segle XXI, amb els nou mitjans de comunicació com els telèfons mòbils i els seus SMS, que segons el PP influïren en el resultat de les eleccions espanyoles, i sobretot amb Internet i els seus blocs, diaris digitals, fòrums de discussió, webs...etc, estan posant molt difícil que aquesta propaganda tingui la mateixa eficàcia que abans.
De la mateixa manera que els publicistes avui en dia tenen més difícil que abans poder influir amb els desitjos dels possibles compradors, els lideratges polítics del segle XXI també ho tenen més difícil que abans...
