Des de l'Exili

Des de l’Exili és difícil llegir els diaris i seguir les notícies, però gràcies a Internet ho puc seguir una mica.

He llegit els articles d’en Cardús, d’en Bofill, d’en Tremosa i altres de l?Avui. He rebut la carta interna d’en Vendrell als militants d’ERC vers les darreres accions del partit, he seguit amb entusiasme el debat als blocs republicans, a la xarxa sobiranista i especialment el que diu en Saül, en Víctor Alexandre, en Carles Macian, en Pinyol i l’incansable Xavier Mir respecte a la política d’ERC, i finalment jo també hi he dit la meva en el meu bloc durant tots aquests mesos de desembre i gener.

Ara he llegit que en Carretero a l’Avui escriu dos articles sobre la política que la direcció d?ERC ha emprès aquests darrers anys.

Per un costat veig que coincideix amb moltes coses que he anat dient en els meus blocs, i per l’altre tinc una malastrugança de certes expressions que ell ha emprat per dir-les.

No em sento tan sol des de l?exili, però no m?ha acabat d?agradar el que he llegit…

(continua)

Sóc militant des de fa 16 anys i quan s’ataca els representants del meu partit, automàticament em poso en estat d’alerta. Ara bé, això no vol dir que m?empassi sopars de duro i tanqui els ulls al que està succeint.

Jo també he esperat un temps prudencial abans de pronunciar-me i després he intentat primer explicar amb reflexions més o menys coherents el que jo he entès o penso de l?estratègia d’en Carod. Vegeu si no el que vaig dir en el seu moment a:

El camí llarg i tortuós cap a la independència, "la pluja fina" (primer de…?)

Després, quan ens varen atacar amb els articles d’Anasagasti, vaig defensar la directiva d’ERC sense dubtar un moment amb:

Abertzales catalans (I) i Arbetzales catalans (II)

Més tard he intentat mostrar els punts crítics dels fets que es desprenen de les darreres actuacions de la directiva d’ERC en els blocs següents:

En la meitat dels 100 dies del govern de Carod-Puigcercós

I he intentat fer reflexionar del perill que pot tenir l?estratègia empresa per ERC amb articles com:

Mori Mas, visca Carod / Mori Carod, visca Mas

¿Les sigles ERC sempre han volgut dir el mateix?

I del fet que l?estratègia actual de la directiva d’ERC (la pluja fina) és molt difícil de dur a terme, amb els articles:

Com està canviant el nostre país i si nosaltres no canviem no hi haurà res a pelar!

I finalment he intentat sempre crear ponts d’unió entre els partits sobiranistes amb:

Autoestima i l’autoodi dels catalans

I el mateix:

Mori Mas, visca Carod / Mori Carod, visca Mas

Però sempre, en tots els meus escrits, tant en el bloc en si mateix com en les respostes he intentat transmetre el missatge següent:

• ERC és el millor instrument en l?àmbit polític per aconseguir la sobirania del nostre país.

• Si els actuals dirigents d’ERC han comès errors estratègics, es demostren a les urnes i, per tant, després i només després dels resultats s’han d?exigir les responsabilitats oportunes.

• Tota discussió fora del partit s’ha de dur a terme amb molta cautela per no donar munició als que realment volen l’aniquilació d’una força independentista.

• ERC és un partit del qual em sento totalment orgullós per la seva transparència i democratització, i no es pot posar en dubte mai amb frases com "Votacions a la búlgara".

Per tot això i sobretot per no perdre de vista quin és el nostre objectiu, un objectiu que ha d’estar per sobre de tota influència personal o material: la independència de la nostra oàtria: Catalunya.

Moltes gràcies, Carretero, per coincidir amb mi en moltes coses. Ara em sento menys sol amb el que jo penso, però, si us plau, faci la crítica dins del partit i no es deixi entabanar pels cants de sirena de l?espai proconvergent. Té prou prestigi dins d’ERC per poder liderar una oposició que pot fer reflexionar molts militants sobre si és correcta o no l?estratègia actual d’en Carod i Puigcercós. No la malbarati en expressions en què traspua una animositat personal tal com he llegit en els articles a l’Avui. Per aquí pot perdre part del seu crèdit, que fins ara tenia.

Sobre els cants de sirena de fer un nou partit, per mi ara és un suïcidi. Si no, ¿per què no ho fan els militants i càrrecs polítics de CiU descontents amb l?actuació i els errors estratègics comesos per la seva actual direcció? Ells haurien de ser els primers a aixecar el dit, però no ho fan, perquè saben que amb l?actual sistema de partits és quasi impossible fer política sense tenir darrere una maquinària de partit treballant-hi professionalment.

Com que no m’agrada acabar sense dir quelcom constructiu, voldria dir que ara el que toca és treballar encara més sobretot en aquests àmbits:

A) Crear una societat civil més sobiranista tal com ho dic a Com està canviant el nostre país i si nosaltres no canviem no hi haurà res a pelar!

B) Fer que les sigles d’ERC tinguin el mateix pes, tal com vaig dir a ¿Les sigles ERC sempre han volgut dir el mateix?

C) Reconstruir els ponts trencats entre els catalanistes, ja siguin d’esquerra, de centre o de dretes, tal com ho manifesto en les respostes a Mori Mas, visca Carod / Mori Carod, visca Mas.

Espero de tot cor equivocar-me, tant en el fet que Carod i Puigcercós no van errats i aconseguiran els objectius sobiranistes al més aviat possible, com que Carretero pugui encarrilar ERC cap amunt si l?estratègia d?en Carod i Puigcercós fracassen.

Si per mala sort l?endevino amb els meus pressentiments, tots els catalanistes tenim un problema.

Salut, república i per damunt de tot: Catalunya!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!