Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

23 de setembre de 2012
2 comentaris

Diari d’un català abans de ser lliures. Cants de sirena

Avui som diumenge 23 de setembre. Dotze dies després del 11s2012.

M’he llevat a dos quarts de set del matí. L’infermera m’ha fet les primeres cures a l’ull i després ha fet el llit. A les set en punt m’ha portat l’esmorzar. Com que som diumenge hi havia l’extra d’un pastís de pa de pasic farcit amb una mica de xocolata. Ahir em va costar adormir-me per l’exitació del partit del Barça Granada. Vaig poder veure pel iphone a travès de Veetle via el canal de sport d’Aljazeera el Barça. Em va costar, però 4,5? contratar 1Gb més de dades al mes de la xarxa G3 de Telekom. Curiós sentir en arab la paraula “Catalanitis” quan el locutor es referia als jugadors del Barça. Després vaig escoltar la TDP del Puyal fins a l’una. Per aixó en prou feines he dormit 5 hores i mitja.

Lleguint els diaris catalans he quedat molt content de veure tant com l’Ara , Nació Digital, Vilaweb i el PuntAvui estan fent una excel·lent feina de contrarestar l’ofensiva dels poders fàctics espanyols contra la creació d’un Estat Català. Aixó em recomforta molt, desprès de més de 20 anys de picar ferro fred favor de la independència sense rebre amb poques  excepcions, suport per part dels mitjans de comunicació. En el meu llibre ‘ Els Herois de Brussel·les’ (www.elsherois.cat) ho explico arran d ‘organitzar la manifestació de 10.000 a Brussel·les per l’autodeterminació de la nació catalana. Veient com reaccionen ara els mitjans catalans crec que és una senyal que ja no ens poden aturar.

Però paral·lel a les mentides que llança l’estat espanyol mitjan els seus altaveus , hi ha uns Cants de Sirena que pot portar-nos el perill d’xocar amb les roques que (S)pain té en el rumb del vaixell cap a Itaca que per fi ha sortit del port. Cants de Sirena que ve per dos llocs:

El primer cant és l’activació de la perversió del federalisme. Com vaig explicar ahir , sembla que aquest cant ho exercirà la part de l’esquerra política. Tant l’autoctòna d’Iniciativa , com la regionalista del PSC. Com vaig dir ahir, l’aposta d’Iniciativa de fer un referèndum amb tres opcions, incloent la federal pot comportar de facto que el vot favorable a l’independència quedi prou dividit per no guanyar. El vot del No, no es veu afectat perquè és un vot identitàri nacionalista espanyol i no segueix cap lògica ideológica. En canvi, el cant de PSC pot ser útil per nosaltres si ho canta als que aposten d’entrada per anar contra la independència. Però només en el cas que es facin unes eleccions al Parlament d’estil plebicistari. Llavors pot dividir el vot unionista, disputant-lo al PP, C’S i  altres. Però pot perdre molt vot catalanista que encara tenia d’abans. Ho té molt cru. Però a mi ja m’he esta bé.

El segon lloc d’on ve els Cants de Sirena és per mitjà dels lobbies empresarials, sobretot dels grans i mitjanes empreses. Recordo el divendres escoltar a RAC 1 al president de la Cecot que apelava continuar amb el pacte fiscal malgrat la negativa del Rajoy. Ell deia que no entenia com (S)pain no ajudava a la regió més industrial espanyola, reduint el deficit fiscal , ja que així aquesta podria competir millor al món i per tant ajudant a (S)paint a sortir de la crisi. Va possar l’exemple de la manca d’infraestructures que patia Catalunya o l’incopliment reiterat que feia el govern espanyol dels pressupost per fer-ho. Vaig trucar ràpidament a la radio, però malgrat em van atendre a la centraleta al final no vaig poder intervindre. El que li volia dir era que lleguís el llibre del catedràtic de Princentown Carles Boix que porta el titol ‘Cartes Iaquis’ i és de l’editorial del meu amic Quim Torra aContravent.

En aquets llibre hi ha un article acadèmic, és a dir, amb referéncies a altres estudis i premis Nobels d’economia, que expliquen com en una situació com la nostra a on hi ha dos centres de poder económic similars i que un té el poder politic, les decisions econòmiques, sobretot amb les infraestructures es prenen no basades en l’eficàcia económica de competitivitat de mercat, sinò amb la de mantenir la superioritat de poder. Encara que aixó d’entrada sigui contraproduent per tothom. Madrid capital del poder polític mai farà res que pugui implicar que Barcelona, la competència, tingui una millora. Això sempre serà així mentre Madrid vegi Barcelona una competidora. Només podria ser diferent si Madrid fos 7 o 8 vegades més forta i gran que Barcelona, com passa a França amb Paris i la seguent ciutat que és Lió. No cal insistir gaire per entendre que no hi ha cap possibilitat de pacte fiscal ni res que ajudi a l’economia i empreses catalanes.  Recordo que es va dir en el programa de radio altre xifra significant que refermava aquesta teoria. El vicepresident del CCN, que no recordo el nom, va dir que l’any 2011 Madrid va donar 11.000 milions d’? de subvencions a les empreses instalades a la CCAA de Madrid, mentre que a les empreses catalanes, només… 56 milions d’? sinó vaig sentir malament. Però la diferència era d’aquest rang. No fa falta dir res més.

Reiterar amb intentar negociar em pacte fiscal és un cant de Sirena per fer encallar el vaixell cap Itaca que per fi a començat a navegar a tota vela, gràcies a la societat civil, i sembla comandada pel President.

Esperò que el MH President Mas , com també els politics sobiranistes no escoltin aquest cants de Sirena.

Endevant les atxes!!

23 de Setembre de 2012

Sant Vincentius Kliniken

Karlsruhe -Alemanya

  1. Quan algú del nivell de tot un president de la Cecot, diu:
    Que no entèn el perquè Espanya asfixia Catalunya, tot i ser un motor que els podria ajudar a sortir de la crisi.
    Dues coses; o és un ignorant, la qual cosa seria greu en tot un president de la Cecot, o és un cínic malintencionat, lo qual també és greu.
    Vull dir, siga quina sigui, és molt i molt patètic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!