Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

11 d'abril de 2012
2 comentaris

A LA MEMÒRIA DE QUIM MELÉNDEZ

Fa temps que no escric res als  blocs, estic enfeinat amb els Catalans Abroad Newsletters i amb les campanyes, primer per impedir el tancament de TV3Sat i segon per la campanya de suport pel català a Mallorca. Però també crec que ja no cal continuar convencent a ningú dels qui llegeix blocs en català, que l’única sortida per Catalunya és la independència.

Però aquest cap de setmana quan vaig arribar a casa, la mare em va explicar que el Quim Meléndez havia mort feia unes poques setmanes. El Quim era dels amics del pare de quan varen treballar a la SAFA de Blanes la dècada dels 60. Segons la mare, el pare estava força afectat amb la mort del Quim. No només perquè era un vell amic, sinó també perquè de la colla que encara quedava, només en Joaquim Torra, Quim Melèndez i ell, eren independentistes.

No vaig gosar dir res al pare, però em va venir a la memòria la fotografia a on es veu en Quim caminant amb la seva elegant dona, la Roser i el pare pels carrers de Brussel·les  just al davant de la delegació d’ERC, en la manifestació de 10.000 catalans per l’autodeterminació de la nació catalana el 7 de març del 2009. Va ser tota una sorpresa que vinguéssim. Recordo com és va il·luminar la cara  del pare el dia previ a Brussel·les quan es va assabentar que el Quim i la Roser venien en cotxe travessant tota França per només participar a la manifestació. El pare estava sol , ja que en Torra, estava malalt i no havia pogut acompanyar als seus fills i nebots (Joaquim Torra és el pare de l’editor Quim Torra i del Pere Torra, l’autor de la fotografia, que varen venir a Brussel·les). Segons el pare, en Quim Meléndez s’havia tornat independentista feia poc ja que quan eren més joves, només en Torra i ell, ho eren.

No sé si era per això, però el pare apreciava molt l’actitud manifesta a favor de la sobirania de Catalunya que els darrers anys, en Quim Meléndez mostrava. Per la meva part, sempre li estaré agraït al Quim, la seva ajuda durant la presentació del Llibre “Els Herois de Brussel·les” , un relat sobre la manifestació de 10.000 a Brussel·les el passat novembre. En Quim es va endur una desena de llibres i els va portar a la llibreria de Les Voltes per deixar-los en dipòsit. Ho va fer, sense que li demanés.

La mort del Quim Meléndez és més que una perduda d’un vot pel SI a la llibertat de Catalunya, el seu coratge i força que emanava la seva imponent figura, irradiava als altres, la convicció que la independència estava al caure. Per desgràcia la malaltia que patia des de feina poc temps, ha anat més ràpid que el viatge a Itaca. El pare, no sé si per la mort del Quim aquests darrers dies m’ha dit més d’un cop que ell no veurà la Catalunya independent.

Com deia el honorable expresident Barrera, tenim molta presa. Sobretot perquè, hi ha molts guerrers, que vells però rics d’experiències viscudes, volen arribar-hi abans que el seu cos, digui prou.

Moltes gràcies per tot Quim.
Abril 2012

  1. M’ha emocionat trobar en el teu blog aquest record de l’amic Quim Melendez. Era un home de cap a peus sempre disposat a fer un favor a l’amic que ho necessités. El trobarem a faltar moltissim, els de la colla de Safa. Gracies Manel pel teu escrit
    Joaquim Torra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!