Des de l'Exili

Ahir els cimerencs van escriure un post a on miren d’ajudar a l’Artur Mas després dels “titubejos davant la Terribas” quan se li pregunta si és independentista o si CiU farà quelcom per aconseguir la llibertat de Catalunya.

El post, està escrit amb tota la bona intenció de fomentar el debat entre la clientela sobiranista d’aquest, ho dic sincerament, un dels millors blocs anti-tripartit i que malgrat el seu llenguatge groller que no comparteixo, han fet molts cops el periodisme d’investigació que per desgràcia manca a Catalunya.

Darrerament aquest bloc, s’ha alineat , més o menys dissimuladament cap a CiU. Ho fan seguin la coneguda tàctica que CiU i Artur Mas són un mal menor, donat el panorama desoladorque hi resta, segons ells, després de la desastrosa crisi viscuda a Reagrupament, curiosament protagonitzada per amics déls autors d’aquest bloc. En aquest sentit, els de cimera, no van dubtar ni un segon per posar-hi la sal necessària a la crisi de Reagrupament, amb uns articles durs i tendènciosos, basats només en informacions d’una part dels afectats, lógicament dels seus amics, i fets segons la meva impressió, amb tota la bona intenció per veure si podien enterrar al Joan Carretero i de pas a Reagrupament.

Quan he llegit l’article he estat a punt d’escriure un comentari, que en sortir-me molt llarg he preferit també escriure’l al meu bloc. Aquí teniu la resposta al fet de voler justificar que en Mas és la menys dolenta de les opcions que hi queda pels independentistes i que CiU malgrat no es manifesti, farà quelcom per la independència. El post dels cimerencs escrit pel Mestres, es basa amb el que ha escrit la Rahola al llibre sobre l’Artur Mas sobre les enquestes de CiU sobre si guanyaria la independència a Catalunya o si l’Artur Mas votaria Si a la independència en un referèndum. Un llibre que cal tenir-ho en compte, fet per encàrrec per aquesta campanya electoral, tal com ho reconeix ella mateixa.

(continuar)

El problema de CiU i sobretot de l’Artur Mas,  és que hi ha que en comptes de liderar, el que fa és gestionar el dia a dia.

Si les enquestes de CiU diuen que el SI a la independència guanyaria si la participació es del 50-55%, per cert una participació molt alta si tenim en compte els darrers referèndums oficials i vinculants fets a Catalunya, contradiu el que va dir el Mas, el dia abans de què sortís l’estudi-enquesta de la UOC que deia més o menys el mateix. En Mas va dir en aquell moment que CiU tenia enquestes que deia que el NO era l’opció majoritària sense cap dubte fins i tot amb participacions inferiors al que ara diu i per tant descartava qualsevol acció a favor de la independència per por de perdre el referèndum. L’endemà de sortir aquesta enquesta de l’UOC, davant l’evidència que havia quedat malament , va seguir insistint en relativar l’enquesta, doncs ells tenien enquestes que deien que el No sortiria amb una participació normal.

Uns mesos més tard, amb els referèndums es demostra que el SI és molt més majoritari que el que fins i tot deia la UOC. Per això ara en Mas ha publicat expressament al seu llibre aquest paràgraf, que si surt així, ho serà, perquè els estrategs de la campanya de CiU han cregut adient que això serà bo per captar alguns vots dels independentistes o al menys que no marxin cap a unes altres candidatures. Un exemple de la seva funcionalitat, ho tenim avui amb aquest post del Mestres al Cimera extraordinaria.

Però hi ha una lectura que aprofito per deixar-la anar aquí. Com és que fa menys d’un any en Mas deia tot el contrari i ara en canvi diu que si que és possible la independència, però assegura que no farà res per aconseguir-la (al menys en els propers 4 anys segons ell mateix diu)?

Doncs només per un càlcul electoral. Ara després de tot el que ha succeït amb els referèndums, sap que el SI puja i davant de la possibilitat que surti una candidatura entre Laporta-Carretero, no vol que s’escapi vots cap a aquesta nova candidatura, malgrat els opinadors i periodistes afins a CiU, han fet i faran tot el possible per impedir que tinguin el més mínim èxit.

Resumim, el Mas i CiU, calculen, gestionen el moment, ho fan millor que d’altres, sense dubte, però per desgràcia pel moviment independentista,  no tenen cap intenció de liderar res. I per mi, la independència, només es podrà aconseguir amb lideratge i coratge. No amb fer enquestes, càlculs estratègics, pactes de saló o propostes tipus brindis al sol, com és voler canviar el Tribunal TC o aconseguir el concert econòmic, mentre s’espera que es produeixi un miracle que faci que tots els catalans esdevinguin independentistes.

Igual que va dir el Sobreques l’altre dia en una entrevista, el PSC no és independentista perquè no és una opció majoritària a Catalunya. En aquest sentit, més o menys igual que CiU. L’única diferència, és que uns treballen activament per l’espanyolització de Catalunya i els altres ho fan per omissió.

Si hem d’esperar que CiU o el Mas, liderin Catalunya cap a la seva llibertat i sobirania, ens morirem d’agonia durant l’espera. Cada dia que passa, la pressió que rep Catalunya per tots els costats, fa que sigui més espanyola del que era. Qui pensi que això es pot aturar amb les competències de l’Estatufet (encara que no sigui retellat pel TC), és un il·lús o un mentider.

Dit això, qui vulgui ser enganyat per no haver d’afrontar-se a la “puta realitat” de què Catalunya cada dia que passa sense ser sobirana, se’ns mora, aquestes lletres escrites al llibre de la Rahola, són la millor morfina per poder suportar l’agonia.

Jo no vull morir i lluitaré fins a les darreres forçes. Mlagrat tot, estic convençut que ho aconseguirem més aviat del que pensem. De fet amb aquest reconeixament de CiU de què amb un 50 o 55% aconseguiríem guanyar la independència, és un clar símptoma que hi estem molt a prop d’aconseguir-ho.

Endavant les Atxes!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!