Des de l'Exili

La majoria dels processos d’alliberament nacional no són fruit d’un procés planificat amb accions més o menys constants durant un llarg temps que al final provoquen que s’arribi a la independència. La majoria dels processos d’alliberament acostumen a succeir en un relatiu curt període de temps i amb una acceleració d’esdeveniments que al final provoquen una reacció , que trenca amb l’anterior règim, provocant el naixement d’un nou Estat.

Aquesta reacció durant molt de temps ha estat les guerres d’independència. Però darrerament, moltes nacions, sobretot els darrers anys a Europa han nascut aprofitant guerres mundials que han debilitat o en fet desaparèixer Imperis o s’han aprofitat de crisis econòmiques i socials de l’estat imperialista a on estaven sotmesos.

Quasi mai, per no dir mai, una nació imperialista, encara que aquesta sigui un model de democràcia, ha deixat sense veure-se’n forçada que els seus territoris conquerits a sang i fetge, esdevinguin nacions independents.

Per què Espanya ha de deixar que els territoris conquerits amb la vida de molts espanyols deixessin de ser seus?

Per què han de deixar que els catalans, vençuts no una vegada, sinó varies vegades, hem de poder recuperar la nostra llibertat?

Quin dret com a poble vençut tenim davant del seu dret de conquesta?

Però per què fer-ho si a més a més, representa una fonts d’ingressos que permeten a Espanya a ser una nació prospera i considerada dins d’Europa? Espanya sense el potencial de la nació catalana, amb l’actual crisi, seria considerada igual que Grècia, un estat factible de ser deixat a la seva sort.

(continua)

.

Si els espanyols, en un acte d’altruisme i de democràcia suprema, decidissin que els catalans tenim el dret de ser una nació independent, sense que nosaltres els forcéssim a fer-ho, seria digne de merèixer el Premi Nobel de la Pau i passarien a la història com un dels pobles més dignes i honrats de tota la història de la humanitat.

Hi ha algú de vosaltres que us creieu que això serà possible?

Si teniu clar que els espanyols mai deixaran gratuïtament que els catalans siguem independents, aleshores també estareu amb mi, que cal fer totes les accions possibles per forçar als espanyols a què acceptin el dret d’autodeterminació de la nació catalana.

Per sort, avui en dia, els espanyols no poden tornar a fer servir, com és ja tradició en ells, de l’ús de la violència i la repressió amb règims dictatorials per imposar el seu dret de colonització als territoris ocupats. Ara, amb la globalització i dins de la Unió Europea , però sobretot amb uns Estats Units sense la coacció de la guerra freda,  mai es toleraria l’ús de la violència per reprimir la voluntat popular manifestada a les urnes democràticament. En aquest sentit ara tenim una oportunitat única que mai fins ara els nostres avantpassats han pogut gaudir. Però cal que els catalans ens ho creiem que és possible i sobretot que ara és el moment. Potser ara és la darrera oportunitat.

En un any, d’ençà la manifestació de Brussel·les han succeït moltes coses que han fet que la independència estigui més a prop. Això no vol dir que ja la tenim, però sense cap mena de dubte que abans de Brussel·les estàvem força més malament que ara. Si repassem el que ha succeït aquest any i un mes a Catalunya, els esdeveniments a favor de la independència s’han accelerat i sembla que estem entrant en un procés, que si té prou força, pot desencadenar la reacció que faci que siguem per fi un Estat sobirà.

Ara bé, sense voler treure la importància, jo diria que clau, dels fets succeïts d’ençà la manifestació de Brussel·les, principalment amb els referèndums per la independència, ja hem vist com els “demòcrates” espanyols i els seus col·laboradors a Catalunya, han menyspreat la voluntat del poble català expressada en les urnes a favor de la independència.

No importa que aquests referèndums siguin fets amb tota la seriositat d’una organització que ja els agradaria que tinguessin alguns dels nous països europeus. No importa el boicot informatiu i els intents de coacció que han sofert els organitzadors. Per un espanyol, encara que es consideri demòcrata, i amb la complicitat de les direccions dels partits catalans, el fet que els referèndums no són vinculants, per a ells, això ja és prou per fer cas omís a la voluntat popular expressada per una majoria aclaparadora de vots afirmatius a la independència de Catalunya.

Hi ha certs dirigents d’alguns partits que es diuen nacionalistes que prefereixen fer cas a enquestes a mil persones que els centenars de milers de vots expressats en els referèndums, per justificar la seva postura derrotista de què no hi ha prou voluntat a favor de la independència. Hi ha també certs dirigents que es diuen independentistes, que segueixen marejant la perdiu amb eufemismes com el dret a decidir i declaracions contradictòries, tot per tal de no agafar el compromís de portar al Parlament la voluntat popular per la sobirania plena.

Però això no vol dir que hem d’afluixar. Com he dit abans, els espanyols i els seus col·laboradors a Catalunya, necessiten estar constantment posats a prova. Si no ho fem, mai els posarem en un compromís de legalitat democràtica, ni a nivell intern ni encara menys internacionalment.

Per això cal continuar treballant de valent amb els referèndums del 25 d’abril, perquè surtin el més bé possible i també és imprescindible fer una gran concentració a la Plaça de les Nacions a Ginebra el proper 8 de maig. Una concentració per mostrar davant de les Nacions Unides els centenars de milers de vots favorables a la independència de la nació catalana que els referèndums populars han recollit..

Tots aquestes accions, amb altres que poden venir en els propers mesos, junt amb la debilitat econòmica que està provocant la crisi a Espanya,  han de confluir provocant una reacció que faci segar les cadenes que ens mantenen sota el jou dels conqueridors espanyols.

Si realment vols un país nou, un país amb recursos econòmics per poder afrontar la crisi, un país per construir tal com t’agradaria que fos, un país amb una constitució pròpia on els seus ciutadans tinguin els mateixos drets que la resta dels països d’Europa i del món, només queda un camí: Votar a la Candidatura que proclamarà unilàteralment la independència al Parlament, per després ser ratificada per un referèndums sota l’auspici per les Nacions Unides.

Si no ho fas, mai més ben dit la frase en espanyol “más de lo mismo”. Perquè no et càpiga dubte que els propers anys la política catalana esdevindrà més espanyola que mai. No dubtis que en els propers anys els partits catalans només ens podran oferir “más de lo mismo”  quan ens diuen que ho arreglaran tot mentre acaten la constitució dels conqueridors.

Endavant les Atxes!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!