Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
Queda
molta feia encara per fer, no podem relaxar-nos ni encara menys pensar que podria
haver estat millor.
Però
us recordeu com estàvem fa un any abans que es fes la manifestació de Brussel·les?,
o com estàvem fa sis mesos quan CiU, PSC, ERC, PP i Iniciativa-Esquerra Unida i Alternativa tots junts van
votar per unanimitat en contra la ILP que proposada un referèndum amb la mateixa pregunta que avui s’ha fet
?
Avui
hem estat xatejant amb els companys de la vegueria de tot el món per Skype durant
tota la tarda i vespre. Amb Toni Strubell d’Esukadi, l’Albert de Mèxic, en
Miquel dels Països Baixos, en Josep de
Colòmbia, en Sal i en Blai d’USA, en Edgar de Brussel·les , en David i Guillem d’Escòcia,
i d’altres, hem estat passar-nos els enllaços que trobàvem de les noticies
internacionals i dels resultats de les votacions. Durant una setmana hem ajudat
als companys de la coordinadora de les consultes populars i hem dedicat a enviar
els dossiers de premsa que la coordinadora ens ha enviat en Castellà, Francès i
Anglès a diferents mitjans que nosaltres tenim en cada país a on residim, com
també hem traduït alguns a altres llengües. També hem trucat personalment a
periodistes i penso que hem pogut ajudar a difondre la causa una mica més.
El
resultat del 30% global ens ha semblat molt bé, pensem que més d’un 80% de la
gent diu que està descontenta amb la política i la nostra conclusió és que amb
els mitjans que s’ha disposat , i amb les institucions en contra, ha estat tot un èxit rotund. Però com he dit
abans, el millor ha estat la repercussió internacional i que molta gent, ha
vist que la independència es possible.
Una
de les lliçons que també hem tornat a veure és com la gent ha treballat unida quan es
tracta d’un objectiu com es la independència. Això no es pot desaprofitar. Cal
continuar fent quelcom més. Però compte, que sempre hi ha gent que mira de
crear divisions a aquesta unitat o mira d’aprofitar-se per escombrar cap a casa
seva. Certes
declaracions d’alguns politics m’han semblant molt poc dignes.
(continua)
.
Per
això, em faltava alguna cosa més per acabar de sentir-me del tot satisfet i
quan he sentit per Catradio, les paraules del Carles Mòra que demà presentaran
una llei que faci que el referèndum del 25A sigui vinculant per tota Catalunya,
he saltat d’alegria. Ràpidament ho he escrit als companys del Xat i tots em
comentat que es una jugada mestra.
Ara
els companys catalansites d’ERC , CiU i Iniciativa, i si mai hi hagut algú de catalanista al PSC-PSOE,
poden complir el que segons diuen és el que fa el bon polític: Recollir la voluntat
dels seus ciutadans i donar-li un contingut polític en lleis.
Avui
milers de catalans han reclamant que es faci un referèndum i ara gracies a la
llei que es presentarà demà al Parlament, els politics catalans hauran de dir, si estan
disposat a fer-ho o no.
Friso
per veure que diran sobretot els d’Esquerra , quan en Puigcercós acaba de dir que
ERC s’implicarà del tot per fer un referèndum vinculant al Parlament. Doncs
ara tenen una oportunitat magnifica per rectificar i votar a favor. Espero que
l’honorable Ernest Benach rectifiqui el seu vot en contra i compleixi amb el que el
seu President acaba de prometre.
Friso
pels independentistes de CiU que també hauran de definir-se si escoltaran la
voluntat sobiranista del poble català o no. Espero especialment que Alfons Lòpez
Tena, que ha fet una feina magnifica a Osona, aconsegueixi que la direcció de
CiU doni llum verda al referèndum. Sinó no entenc que hi fa amb aquest partit que
el desautoritza i menysprea la seva magnifica tasca?. Espero que Lluís Coromonas
i Antoni Castellà rectifiquin i ara votin a favor.
Friso
per veure com els d’Iniciativa – Esquerra Unida i Alternativa explicaran que
votaran en contra el Dret d’Autodeterminació que defensen per tota la resta
dels pobles del món, menys per al poble català. Jordi Miralles, si us plau rectifica
i vota a favor del que defenseu a fora sigui també pels catalans.
Del
PSC-PSOE i el PP, voleu que us digui, penso que no hi ha res a fer amb ells.
M’agradaria
acabar aquest article, sense deixar de recordar a tots els dirigents d’aquestos
partits, que en la vida no sempre es te dues oportunitats i en la política
tampoc, per això cal que l’aprofitin, perquè segur que mai es donarà una
tercera.
Cal
que ho aprofitin per reconciliar-se amb la ciutadania.
Però
sobretot per aconseguir la independència de Catalunya. Això és el més importat
de tot, la resta es superflu i es pot perdonar.
Endavant les Atxes!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bones Manel,
segur que tu no em coneixes i jo la veritat és que tampoc, però bé sóm famila,sóc el nèt de l’Anton Boronat de cal Molles, el cosí de la teva àvia Maria, i fill d’en Josep Maria Boronat.
T’escric perquè fa uns dies em vaig trobar al teu pare al bar Mont-roig mentre xerrava amb el meu tiet tot havent tornat de Barcelona.
Només arribar ton pare ja em va dir, que no em coneixes? aquest jovent d’avui en dia… ja no coneix ningú, tant units que estavem amb el teu avi i el teu pare!!
i res vàrem començara xerrar i em va dir que llegís el teu bloc, els articles sobre Catalunya, sobre reagrupament…, però sobretot el de la teva àvia.
Doncs bé t’he de dir que l’he llegit i tot i que jo tinc pocs records d’aquesta branca de la familia ,en tinc alguns de molt presents, algunes visites de la teva avia a casa meva, o sobretot amb la conxita, que el meu avi li era padrí o de l’Ismael que ho era el meu pare (em sembla recordar), també sempre venien a buscar les mones del Poy a casa, era un moment que sobretot el meu avi esperava amb falera, ja que sempre se’ls havia estimat molt, i sempre li deia al meu pare, compra la mona més grossa!, que és per la Conxita. Però també un moment que després de la mort de l’Ismael sempre tenia un aire d’absència i de tristor.
Et felicito ja que això de parlar parlar d’aquests records és una manera de fer-los perdurar. Ah! i també et felicito per lluitar amb les teves eines per aconseguir el somni de molts, l’independència de Catalunya! entre tots ho aconseguirem!
Bé res més salutacions des de Mont-roig
Josep Maria Boronat Pujals
No parlaré de Vic, de casa meva, perquè a tranques i barranques ens en hem sortit. Discretament però podem mostrar el resultat sense haver-nos d’amagar o dissimular amb eufemismes el pseudo-fracàs. On hem de mirar és a Vilanova i la Geltrú. Allà, o en ciutats amb un patró similar, és on ens juguem l’estat. Certament fa basarda. No s’ha arribat ni a mobilizar el vot conjunt de CIU, ERC i CUP. Uns escarransits 7.500 votants d’un cens de més de 50.000. Ho sento. D’aquí se’n poden fer moltes lectures, però mai la d’intentar ara una ILP: l’esforç i la mobilitzacíó que costa tot això els necessitem per seguir treballant en convèncer les persones que amb la constitució d’un estat català viurem millor. No ens equivouem, només tindrem una oportunitat, no som al Quebec, i si no l’executem de manera exquisida haurem de tornar a esperar molt més.
Per acabar de desencisar-nos ja trobem les habituals picabaralles: el Mora, el Ximenis, l’Uriel, el López-Tena , el Carretero … apa a mostrar l’espectacle que això de la unitat és una fal·lacia. Que els nostres “liders socials” pertanyen a la mediocritat més absurda. Ahir vaig estar en una mesa i, certament, les persones que van anar a votar no es mereixen aquest sarau. Si sé que havia d’acabar així … m’hagués quedat a casa i no hi hagués dedicat tantes hores aquests darrers tres mesos.