Amb motiu del Correfoc 2023, ens hem decidit a fer una lona ignífuga per protegir la porta del garatge de la casa familiar de Capellades. I què millor que posar-hi un quadre de Josep Mayans… En concret, hem triat la reproducció fotogràfica d’un fresc que tenim a la casa de Mataró: una vista idealitzada de la Capellades de la segona meitat del segle XX.
Buscant altres suports, Josep Mayans també va decorar capses, portes, safates… Heus aquí una mostra: capseta pintada a l’oli amb una vista de Capellades…
Buscant el quadre que l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt havia encarregat al meu pare, en un magatzem municipal, van trobar, conjuntament amb altres obres d’altres artistes, aquest quadre del meu pare. Com es pot apreciar a la fotografia, l’estat de conservació no és el més òptim ja que, pel que sembla, la humitat havia afectat els quadres que tenia l’Ajuntament. Aquest fons d’art (o aquest amuntegament de quadres) sens dubte prové de les obres que els autors cedien quan feien una exposició a la sala municipal. Com a mínim, per reflexionar què passa amb el nostre patrimoni a molts dels nostres pobles…
Aquest és el cas del meu pare, que va fer una exposició a la Pobla el gener-febrer de 1977. En la fotografia següent, en concret, a la imatge de color, podeu veure aquest quadre que reproduïm penjat a l’exposició que es va fer al Centre Cultural i Recreatiu.
Aquest és el quadre actualment desaparegut, en una fotografia de fa quasi 40 anys… La pregunta és quant de patrimoni s’ha perdut en els nostres ajuntaments i institucions… pel fet de no tenir-ho ben catalogat o inventariat (o ben protegit)… I no només parlem de pintura, ens podem referir, en general, al patrimoni cultural i documental…
En les imatges següents, el procés de creació del quadre:
L’any 1978, l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt encarregà a Josep Mayans una vista de la població. La que teniu a la imatge és un esbós (oli sobre fusta) de 30×40, fet al natural, que va servir de base per al quadre definitiu (sobre tela), que tenia unes dimensions més considerables…
En la imatge segons, Josep Mayans en la fase d’elaboració de la versió definitiva del quadre.
Quaranta anys després he intentat saber què se n’havia fet, del quadre, i per aquest motiu em vaig posar en contacte amb l’Ajuntament de la Pobla, i m’he trobat amb diverses sorpreses…
L
La Pobla de Calramunt és un dels altres llocs vinculats estretament a la vida de Josep Mayans. Hi va treballar a la dècada dels 60 fent restauració de mobles i reproduccions de pintura antiga catalana. Al final de la dècada dels 70, i després d’haver fet una exposició en un espai municipal, va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de fer una vista de la població. A partir d’uns apunts al natural i d’un primer esbós, va fer el quadre definitiu, d’unes dimensions considerables, que actualment és propietat de l’Ajuntament.
En la imatge, fent-ne la versió definitiva.
Una mostra d’oli sobre tela de Josep Mayans, dels anys 50, abans de començar l’experimentació constant que caracteritzà la seva obra posterior…
A part de Capellades, l’altre gran referent geogràfic per a Josep Mayans és Barcelona, la ciutat que va descobrir de ben jove quan es va iniciar a l’escenografia. En aquest cas, podem veure un oli sobre cartró que representa, idealitzadament, el port de Barcelona amb Montjuïc al darrere.
La Bassa és, segurament, un dels llocs emblemàtics de la població de Capellades… Sense l’aigua que hi brolla difícilment es pot entendre la història d’aquesta població anoienca, vinculada a la fabricació de paper i a la indústria tèxtil. La singularitat de l’espai i la importància simbòlica que tenia per a vila són dues de les raons per les quals era un dels espais que els capelladins (i no capelladins) volien tenir representat, artísticament, a casa seva. No és d’estranyar, doncs, que, conjuntament amb la Font Cuitora i el Capelló, fos una de les obres més repetides de Josep Mayans (quantes cases capelladines i no capelladines la tenen penjada?!).
Malauradament, l’any de la mort de Josep Mayans (1999), la Bassa comença a patir els estralls d’una sobreexplotació que ha fet que, durant llargs períodes de temps, es trobés totalment seca. Encara recordem amb emoció la incredulitat de l’artista quan, els dies darrers de la seva vida, se li explicava que la Bassa s’havia assecat…
Oli sobre tela (col·lecció Mayans-Balcells)
La presència de Capellades és una constant en l’obra de Josep Mayans. A voltes és una Capellades real, la de la Bassa, la del Barret de Capelló, la de la Font Cuitora, la de Casa Bas, però molts pics és una Capellades inventada, idealitzada…, perquè en els fons l’artista enyorava aquella vila que va deixar de ben jove per anar a treballar als tallers d’escenografia del Paral·lel de Barcelona i a la qual tornava sempre que podia.
En la imatge un oli (32 x 23) fet a cops d’espàtula on se’ns presenta un paisatge inequívocament capelladí, però fruit de la imaginació de Mayans.
Moltes cases capelladines (o de capelladins que viuen fora de la seva població) de ben segur que la tenen encara penjada…
El lloc de la nostra infantesa, un dels llocs de referència de la població…, a voltes un xic massa oblidat…
En la il·lustració, feta amb retolador, dibuix de la font.
Estic convençut que, amb una mica de cura per part dels successius ajuntaments, que mai no haurien d’haver deixat construir tan a prop de la cinglera (des de la carretera es poden albirar les cases que hi ha al damunt) ni construir una passarel·la que trenca tot el conjunt pel mig), aquest indret natural, producte de les aigües que baixaven de les surgències que avui en dia donen lloc a la bassa de Capellades, on ja vivien els homes del Neandertal, seria un dels llocs més atractius del nostre país…
