El bloc de Josep Mayans i Juncosa

Dibuixant, escenògraf i pintor capelladí (1931-1999)

La Bassa recordada…

Sense categoria

En temps de sequera i veient la situació actual de la Bassa, quadre de Josep Mayans que ens recrea com era aquest entorn que significa tant per als capelladins (retolador i oli sobre paper).

Fons d’Art del Molí Museu de Capellades

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Molí Museu de Capellades ha organitzat una mostra del seu Fons d’Art. S’hi ha pogut trobar un quadre del meu pare, Josep Mayans.
Un primer pas per posar en valor la gran producció artística del segle XX dels autors capelladins o vinculats a Capellades. Tant de bo es pugui oferir a les noves generacions de capelladins aquest capital artístic que ens va singularitzar com a poble.

Joan Campoy, un altre referent

Joan Campoy

Joan Campoy (1907-1990) fou un altre dels grans pintors (en aquest cas, bàsicament d’olis) del segle XX d’aquella Capellades que vivia l’art. No és per casualitat que el premi de pintura ràpida de Capellades (que ja arriba a la 34a edició) porti el nom d’aquest autor capelladí. Josep Mayans havia estat jurat del premi en les primeres edicions.

Recentment, hem tingut la sort de poder incorporar l’obra que us presentem a la nostra col·lecció d’autors capelladins.

Antoni Batllori, el darrer dels dibuixants influïts directament per Junceda

Fa pocs dies vam conèixer la mort del dibuixant català Toni Batllori  (Barcelona, 1951 – Teià, 7 de gener de 2023).  Va ser un autor de traç segur i espontani, amb un humor sense embuts i coherent, que va saber afrontar sense por els temes, a voltes molt complicats, de la societat catalana. En els darrers anys va gestionar a la localitat maresmenca de Teià  l’anomenat Fons Batllori, format amb la donació dels dibuixos, llibres i peces de la col·lecció del seu pare, Antoni Batllori Jofré. El 2016, Toni Batllori va publicar el llibre A. Batllori Jofré en 100 (+1) dibuixos, una obra magníficament editada per Enciclopèdia Catalana.

I, justament, del seu pare, Antoni Batllori Jofré, hem pogut adquirir per al nostre fons el dibuix que us presentem en aquesta entrada. Com es pot veure, tot i que per edat (Barcelona, 1915-1999) no es pot considerar de l’època de la gran il·lustració catalana liderada per Junceda (un altre dels grans referents de l’obra de Josep Mayans), la influència d’aquest autor és més que evident (de fet, Joan G. Junceda (1881-1948) va fer possible que Antoni Batllori publiqués, amb quinze anys!, un primer dibuix a En Patufet el 1931. Possiblement, no és balder dir que ens trobem davant del darrer “juncedista” d’aquest país.

El dibuix que publiquem és fet sobre paper amb tinta xinesa i és un testimoni gràfic de la vida a pagès realitzat en un moment en què aquest món ja s’havia esvaït (dècada dels 80 del segle XX). Ens consta que en aquella dècada feu diversos dibuixos d’aquesta temàtica.

Esbós d’un decorat (el Bosc de les Bruixes)

Ens agrada molt poder-vos presentar alguns dels esbossos, fets amb pintura acrílica sobre cartolina, que Josep Mayans va fer, en la seva etapa artística darrera,  per a diversos grups teatrals de l’Anoia. En concret, us oferim l’esbós del Bosc de les Bruixes que, segurament, estava pensat per als Pastorets que es feien anualment en les dècades darreres del segle XX a Capellades.

Un dibuix del recordat Tísner

Content d’ampliar la col·lecció de dibuixants catalans del segle XX. En aquest cas, un dibuix magnífic d’Avel·lí Artís-Gener (1912-2000), el nostre recordat Tísner. Persona polifacètic que va viure les vicissituds de la nostra llengua i de la nostra cultura durant bona part del segle passat: periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector.  El 1990, va ser un dels impulsors de l’edició en català del joc de taula Scrabble.

Un Apa al Fons Mayans-Juncosa

Obrim una nova carpeta en el Bloc de Josep Mayans, que porta com a títol Fons Mayans-Juncosa. Hi recollirem imatges de les obres que el fill i el net de l’artista capelladí
han anat adquirint en els 30 anys darrers, i que han volgut que dialoguin amb els quadres i dibuixos de Mayans.

La col·lecció inclou principalment dibuixos i il·lustracions d’autors catalans de les primeres dècades del segle XX.

Comencem amb un magnífic dibuix (tinta sobre paper) de Feliu Elias i Bracons (que signava com a Apa en els dibuixos humorístics i les caricatures). El dibuix tenia com a títol “La llei del català contra els tentacles del poder central” (el 1916 el diputat Morera i Galícia va defensar al Congrés dels Diputats una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. El comte de Romanones va respondre  que la cooficialitat era inacceptable i la proposta del diputat català va ser derrotada per 120 vots contra 13).

Un Albert Ràfols i Cullerés per a Capellades

 

Hem pogut adquirir un quadre d’Albert Ràfols Cullerés (Barcelona, 1892-1986), pare d’Albert Ràfols Casamada i sogre de Maria Girona. Vinculat a Capellades, especialment durant la Guerra i, posteriorment, en períodes estivals, va ser un dels mestres de Josep Mayans. L’Albert Ràfols portava tant el seu fill Albert com a Josep Mayans a pintar a la muntanya, com una manera d’exercitar-se en les tècniques al natural.

Format a Llotja de Barcelona, amb Lluís Labarta i A.Mas i Fontdevila, i —becat— a Madrid. Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona  i després sovint a La Pinacoteca, d’on prové el quadre que us presentem.

Maria Girona, la connexió capelladina

Recentment també hem adquirit per a la col·lecció del llegat “Josep Mayans” aquesta obra de Maria Girona (https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Girona_i_Benet), casada  amb el pintor i poeta Albert Ràfols-Casamada, un autor molt vinculat a Capellades. De fet, la Fundació Ràfols-Casamada i Maria Girona es va inaugurar el 2001 a Casa Bas de Capellades. Malauradament, indefinicions i crisis diverses, especialment econòmiques, ha fet que aquesta no sigui una realitat (https://www.naciodigital.cat/noticia/92461/fundacio/rafols-casamada-maria/girona/demana/implicacio/institucions/preservar-ne/llegat).

Sigui com sigui, hem “recuperat” per a Capellades aquest bell i senzill dibuix. En aquest sentit, s’ha dit d’ella  que la seva obra tenia alguna cosa de naïf , però que no era en cap cas una pintora ingènua. Coneixia a la perfecció els nous corrents de la pintura contemporània, i la seva era una opció voluntàriament espontània, fresca.  Giralt-Miracle explica que hi havia cues per anar a les seves classes de dibuix a l’escola Eina, que ella i altres artistes varen crear el 1967 i que durant molt anys va dirigir el seu marit Ràfols-Casamada. Les activitats pedagògiques innovadores que feien a l’escola de disseny varen marcar de manera fonamental diverses generacions d’artistes i dissenyadors del país.

Els Freixas Vivó, una nissaga d’artistes

Algun dia Capellades haurà de saber fer un reconeixement a tot aquell bullit d’artistes que durant la segona meitat del segle XX van saber reproduir en les seves obres el món que els envoltava, des de paisatges a retrats de persones, passant per apunts i caricatures. Certament, va haver-hi una generació excepcional de pintors i dibuixants, tant pel que fa al nombre com pel que fa a la qualitat del que feien.

Entre aquests artistes, que des del llegat Josep Mayans volem fer conèixer i reivindicar, hi ha un lloc destacat per als germans Freixas Vivó, tant l’Amadeu com el Sebastià. En concret, recentment hem adquirit aquest oli sobre tela que us presentem, un carrer de de Barcelona del Sebastià Freixas.

Sebastià Freixas, capelladí, ens deixà el 2006, a l’edat de 82 anys, a Terrassa, ciutat on residia. A la ciutat també vivia el seu germà bessó, en Josep, compositor i director del Conservatori de Música de Terrassa (de 1970 a 1991), que arribà a ser terrassenc de l’any (1988). Certament una família d’artistes, com, és clar, l’Amadeu (1912-2004), conegut per una llarga trajectòria artística, com a mestre de diverses generacions de pintors i com a divulgador artístic en diferents països. Tot i que el seu èxit artístic el va portar arreu del món, l’artista mai va perdre el contacte amb Capellades, d’on fou Fill Predilecte des del 2002.

 

 

Una Mare de Déu d’aire greu

Com hem comentat altres pics, una de les característiques de l’obra de Josep Mayans era el seu constant neguit per assajar noves formes d’expressió artístiques, tant pel que fa a les tècniques, com pel que fa als suports. Avui us presentem una talla feta amb fusta (de roure!), policromada amb pintura a l’oli i envernissada, que és una reinterpretació lliure (i estilitzada) de la Mare de Déu romànica de Núria. Data, aproximadament, de 1995.

El professor de la Universitat de Girona Joaquim M. Puigvert l’ha definida com un exemple d’expressionisme escultòric.