  |
  |
Plataforma de suport a la CUP
|
|
Assemblea oberta de la CUP de Mataró (dissabte 14 de juliol a les 10.30 al Pati del Cafè Nou) per enfocar la legislatura, debatre i proposar amb les persones, associacions i entitats que hi vulguin participar. Al finalitzar, es farà un dinar al restaurant Atzucac per 12€. Per apuntar-vos-hi, envieu un email a mataro@cup.cat [+ info]
Divendres 13 de juliol a les 19h a Can Palauet xerrada sobre els transgènics amb el pagès i activista antitransgènics Josep Pàmies,
condemnat a multes per "desobediència" i per "lesionar un guàrdia
civil" en una protesta contra els transgènics amb membres de
l'Assemblea Pagesa de Catalunya i Ecologistes en Acció. [+ info] Aplec de notícies relacionades amb l'entrada de la CUP a l'Ajuntament de Mataró - El regidor de la CUP renuncia al seu sou institucional - Denúncia dels sous excessius i dels càrrecs de confiança - Proposta de pacte de ciutat per preservar Can Fàbregas i de Caralt - Xavier Safont-Tria, nou regidor de l'Ajuntament de Mataró - Valoració de les eleccions municipals de 2007 a Mataró
mataroviu |
dijous, 24 de maig de 2007 | 17:52h
 El port de Mataró és, aparent paradoxa enmig de l’apoteosi neoliberal, un equipament privat de gestió pública. Això vol dir, que és un equipament privat el dèficit del qual financem, trinco-trinco”, tots els ciutadans de Mataró, i fins i tot els principatins a través del govern “catalanista i d’esquerres”, respectius. Però d’aquests diners mai ningú en diu res i són un tema exclòs de la discussió política de la ciutat.El port de Mataró, alterant el sistema natural que propiciava l’aportació de sediments a les platges de Cabrera i Vilassar de Mar, deixa aquestes viles veïnes sense sorra, és a dir, sense platja. Això darrer es ben sabut: la queixa dels ajuntaments afectats ens arriba amb una regularitat remarcable. Però a la política mataronina, un petit món teixit de complicitats, tothom se’n fa l’orni, ningú es dóna per interpel·lat i avall que fa baixada.  Periòdicament, i després d’un ja ritualitzat cor de planys, queixes i llagrimetes vàries provinents de Cabrera i Vilassar, i a les envistes d’una canícula xafogosa on la manca de sorra i de platges esdevindria insuportable en excés, es munta l’”operació regeneració”, una nova festa pagada amb els diners del contribuent i que ja ha esdevingut una entranyable tradició maresmenca. Tal regeneració consisteix, ras i curt, en construir, amb sorra provinent del fons marí, una platja artificial amb data de caducitat: la propera llevantada. No insistiré pas sobre les afectacions que tot això pugui tenir sobre les prederies de posidònia submarines (ulls que no veuen, cor que no plora), ni sobre les economies familiars de les poques dotzenes de persones que, herïcament, no renuncien a viure del noble ofici de la pesca a la nostra comarca (“i, quants vots diu que són aquests?”). en qualsevol cas, a la capital del Maresme tot això sempre li agafa projectant tecnocampus, dissenyant noves estratègies urbanes o fent promoció turística.Ai de qui aixequi la llebre! Ai de qui gosi dir que el rei nostre senyor va nu! Car pot ben dir-se que serà fuetejat i lapidat a la plaça pública al so de tota la trompeteria mediàtica. Diguem-ho clar, tot plegat forma part de la llei del silenci, conxorxa d’interessos públics i privats, l’amnèsia selectiva de les pròpies responsabilitats que afecta fins i tot (tal vegada més que a ningú) als campions de la memòria històrica. Responsabilitat, exigència, rigor, participació, comptes clars. Ah! I ecologistes de debò! Collonades!!  “Mataró Viu ”, la plataforma de suport a la CUP de Mataró, dóna a
conèixer el llistat de persones adherides al seu manifest. Hi ha 95
persones, entre les quals hi destaca un perfil de gent vinculada a la
ciutat en els àmbits de la pagesia, l’educació, l’ecologia, la cultura
o el sindicalisme.
Dissabte 19 de maig, a les 19.00 de la tarda, a la plaça de la
Peixateria, “Mataró Viu”, junt amb els caps de llista de la CUP, farà
un acte públic per reafirmar el compromís per un Mataró habitable en
les eleccions municipals del proper 27 de maig. (a sota hi teniu el llistat complet de persones adherides) Un total de disset pagesos de Mataró ja han donat suport a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), encapçalada pel pagès Xavier Safont-Tria, a través de la plataforma "Mataró Viu", amb la convicció que és la millor garantia per desenvolupar l'espai agrari i preservar-lo del creixement especulatiu de la nostra ciutat.
Si voleu donar suport i signar el manifest de Mataró Viu, podeu enviar un email a mataroviu@mesvilaweb.cat o bé omplir aquest formulari:
mataroviu |
dilluns, 7 de maig de 2007 | 00:01h
 Posem que agafem dos mataronins a l’atzar... Que d’un gran bombo ple de capgrossos en traiem dos:A la primera tirada surt l’Antonio, l’amo d’un bar de Peramàs que fa uns entrepans de renom al barri, aficionat del Betis i fill d’immigrants andalusos; tot seguit surt en Quirze, un jovenet de l’Escorxador estudiant de mòdul professional amb les hormones descontrolades i que els dissabtes va a concerts de grups catalans revolucionaris. Fem una altra tirada, traiem una nova parella: En Musa, que va deixar el Marroc als 6 anys per venir a viure amb el seu pare a Rocafonda, que ara treballa i els caps de setmana va a perdre el món de vista a discoteques amb música màquina de la bona; i en Josep, un dels avis que s’asseuen a fer-la petar als bancs de la plaça Santa Anna, fanàtic del Barça, boletaire i de família mataronina de tota la vida. Quina distància hi ha entre aquests mataronins? A principis dels anys 70 es va començar a popularitzar el terme sis graus de separació, per referir-se a una idea revolucionària que el Dr. en psicologia social Stanley Milgram va demostrar empíricament. Aquests sis graus de separació són els que, aproximadament, ens separen de qualsevol habitant del planeta. És a dir, que jo conec algú, que coneix algú... i d’aquesta manera, a través de coneixences directes estem molt més a prop els uns dels altres del que aparentment podria semblar. Podríem enumerar moltes possibles fronteres entre les parelles del nostre experiment, l’Antonio i en Quirze i en Musa i en Josep. Fronteres de tipus cultural, lingüístiques, econòmiques, socials, generacionals... que impedeixen segurament l’intercanvi i el flux d’idees i sentiments entre ells. Però ens preguntem de nou, quina és la distància entre ells? Si com hem vist, el que ens separa d’un camperol rus o un militar nord-americà són com a màxim sis graus de coneixença, no poden ser més de 3 els que separin els nostres mataronins del sorteig. En Quirze, mai faria cas del que l’Antonio pogués pensar, i mai l’ha conegut ni el coneixerà. Però tenen un conegut en comú, i indirectament, acabaran intercanviant pensaments a través d’aquest conegut que comparteixen.  Així doncs, el que volia senzillament era encoratjar a tothom a encomanar l’optimisme que respirem, que el canvi és possible, l’esperança que tenim que hi ha altres maneres de fer política i que hi ha una formació que pot aconseguir-ho. Hem de compartir-ho, parlar-ne, transmetre el programa... I sobretot, no només amb aquella gent del cercle més proper, que aquests acostumen a pensar com nosaltres, sinó també amb tots aquells coneguts amb qui compartim el dia a dia. D’aquesta manera ens assegurarem que el missatge corre i es fa sentir, als Quirzes, Antonios, Musas i Joseps. Que les polítiques per un poble lliure i una societat més justa arribin a les orelles d’aquelles persones que per fronteres vàries encara no han sentit mai el projecte de la CUP. I aquells qui el coneixen, que sàpiguen que no estan sols i que cada cop en som més.Encomanem el nostre optimisme, que corri la veu! Jonàs Sala. Llicenciat en Física i estudiant de doctorat a la UPC. ARTICLE DE PERE BOIX La crisi energètica global, el canvi climàtic, així com la manifesta impossibilitat d'universalitzar els patrons de vida i de consum de les regions "opulentes" del planeta (tot i que curulles internament, de sagnants desigualtats), constaten, a mitjà termini, la inviabilitat d'una civilització, la capitalista, que en tan sols dos segles ha transformat la faç del planeta, mercès al seu extraordinari dinamisme i capacitat d'adaptació a les canviants circumstàncies. Tanmateix, aquesta civilització d'abast planetari instal·lada en la seva fase de maduresa, s'albira ja, als nostres dies, el final del seu recorregut històric. I és que la concepció dogmàtica (i, per tant, no subjecta a crítica racional) del creixement econòmic com una necessitat absoluta, universal i indefinidament sostenible en el temps, la sobre-explotació dels recursos naturals, el foment sistemàtic d'un consumisme frenètic que ha de garantir el bon funcionament de la reproducció ampliada del capital i, finalment, la progressiva mercantilització 8i subordinació a la lògica del capital) de la vida humana, en totes les seves dimensions i de la natura sencera (concebuda actualment com a font inesgotable de recursos i adés disponible com a abocador sempre disponible de les excrecències generades en el procés de producció i consum), han abocat a la humanitat al llindar del mateix col·lapse.  S'imposa doncs, una superació de les lògiques productivistes que han estat vigents aquests darrers segles; una revisió profunda dels nostres valors, una reformulació de les nostres pràctiques qüotiodianes i l'establiment d'un nou contracte entre l'espècie i el planeta. I alhora que s'enfronta aquesta tasca indefugible caldrà afrontar el repte de decidir entre la construcció d'unes relacions socials i culturals més equitatives, democràtiques i descentralitzades o, contràriament, promoure la creació d'una “tecnoburocràcia filantròpica” que assumeixi, de forma centralista, el poder polític, militar, i la gestió dels recursos en l'àmbit planetari. Massa sovint però, la gestió política del dia a dia, ignora o menysté aquestes demandes imperatives de la nostra època; la miopia, els interessos particulars, la comoditat de seguir velles i conegudes rutines, o el simple electoralisme converteixen en moneda corrent les polítiques de rol gal·linaci, la mera gestió conservadora del que hi ha. No és pas això però, el que necessita una societat que haurà d'enfrontar transformacions profundes en un espai relativament curt de temps. És important doncs, malgrat les òbvies resistències del model social i econòmic realment existent, anar avançant en la crítica teòrica i pràctica del concepte de creixement econòmic, expulsar el mercat de paper central que avui ocupa en la regulació de tota la nostra vida social, promoure els valors de la solidaritat, l'austeritat, la participació democràtica, la convivència, el respecte a la diversitat i la responsabilitat individual i col·lectiva. I és en aquest marc en el qual s'ha de situar la crítica i l'aportació d'alternatives al model de mobilitat que la civilitació capitalista ha propiciat. Una crítica i unes alternatives que han de tendir a reduïr dràsticament la mobilitat obligada de les persones i promoure l'apropament de la generació energètica i la producció de béns de consum als mercats consumidors. Cal afegir, en aquest sentit, que malgrat les òbvies limitacions i escàs marge d'autonomia del poder local per incidir en problemàtiques d'abast global, són precisament en aquests àmbits on es disposa de majors possibilitats d'intervenció estratègica: Valoritzant el paper de l'espai agrari des d'un punt de vista social, econòmic, territorial i cultural, i reforçant l'agricultura de qualitat i de proximitat. Promovent un model d'oci i compres integrat en l'espai urbà, facilitant-ne als consumidors l'apropament a peu o, si més no, en transport públic, en detriment d'un model basat en macrocomplexos pensats per a l'atracció d'una clientela que es trasllada massivament en cotxe des d'àrees allunyades. Dissenyant una ciutat compacte, evitant l'aparició i el creixement de nuclis urbans segregats, de costos socials, territorials i de finançament dels serveis que tal model comporta. Afavorint l'ús del transport públic i de la mobilitat no motoritzada tant en els desplaçaments urbans com en els interurbans; és del tot imprescindible reduir els espais físics i socials que avui ocupa el vehicle privat en la nostra qüotidianitat. Desenvolupant polítiques decidides destalvi i aprofitament eficient de l'aigua i de l'energia, apropant, tant com sigui possible, les fonts d'abastiment al consumidor final. Cal tendir a desenvolupar un model descentralitzat de generació energètica, defugint l'actual model, basat en grans infraestructures, que tan sols afavoreix els poderosos oligopolis que dominen el sector. Impulsant normatives que garanteixin el caràcter bioclimàtic de totes les edificacions de nova construcció.  Menys discursos ensucrats, doncs, menys somriures beatífics i més responsabilitat, autoexigència i rigor trobem a faltar en la política nostra de cada dia; menys submissió als interessos dels poderosos, menys conformisme i més passió, il·lusió i coratge; tot un programa, a les envistes d'unes eleccions...  Carme Polvillo i Xevi Safont-Tria: “Volem ser l’altaveu del carrer dins l’ajuntament”Van irrompe en l’escena política municipal, els de la CUP, fa quatre anys, amb uns resultats lluny d’entrar a l’ajuntament però s’han estat quatre anys fent activisme de carrer i oposició a l’ajuntament, enemic públic número 1. Preocupats per mostrar-se com la gent de carrer que semblen, volen entrar aquest any al consistori.  La CUP de Mataró ha programat dues activitats a les quals esperem comptar amb la vostra participació. En primer lloc, la xerrada i debat "Cap a on va el catalanisme?", dimecres 11 d'abril a les 20.00 h. del vespre a la seu d'Òmnium Cultural de Mataró. I, el plat gros, per dissabte 14 d'abril, a la 13.00 h. del migdia a la plaça de l'Ajuntament, en què proclamarem de forma pública la llista dels candidats i de les candidates a les municipals del 27 de maig
mataroviu |
dijous, 15 de març de 2007 | 20:33h
Ahir vàrem presentar públicament el nostre manifest. Tothom que s'hi senti identificat, ni que sigui en part pot adherir-s'hi. Només cal que ompli aquest formulari o bé ens faci arribar un correu a: mataroviu@mesvilaweb.cat |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosBLOCAIRES
MATARó
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|
